El Cercle d'Economia, viver de ministres que podrien servir a Feijóo

Les Jornades del Cercle d'Economia van mostrar sintonia entre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el gruix del poder econòmic català. Els resultats del 28-M, una victòria contundent de la dreta espanyola en autonomies i municipis, van donar a la rebuda dels empresaris a Feijóo un afegit d'interès i bon clima. I el líder gallec, que coneix el fòrum, va saber trobar el to i els missatges que millor penetraven en l'oïda de l'auditori. No, aquell dia no va parlar de Bildu ni dels pactes de Pedro Sánchez amb els independentistes.

A les acaballes de la intervenció de Feijóo, centrada en el quadre econòmic, alguns socis es preguntaven si, en cas d'arribar a la Moncloa, Feijóo nomenaria un ministre català i qui podria ser aquest. En l'acte es va recordar la figura de Josep Piqué, malaguanyat fa poc. Un Piqué que va expressar en el seu moment el pont entre el PP i la burgesia catalana, quan va ser nomenat ministre d'Indústria per José María Aznar. En aquell moment, el 1996, Piqué era president del Cercle d'Economia. El salt del Cercle al govern espanyol va ser directe. Però no va ser aquesta la primera vegada en què el Cercle ha fornit ministeris o alts càrrecs de l'administració.

De Franco a la democràcia 

La influència del Cercle en la política espanyola ha estat sensible en molts moments. Forma part de la història de l'entitat el paper jugat per destacats socis en el Pla d'Estabilització del 1959, quan el règim franquista va posar fi a l'autarquia. Noms com l'economista Joan Sardà Dexeus, que havia estat un col·laborador estret de Josep Tarradellas durant la Guerra Civil i fou el veritable cervell del Pla, i Fabià Estapé van jugar un paper determinant, molt a prop del comissari del Pla de Desenvolupament i futur "ministre català", Laureano López Rodó. Aquesta influència va deixar petjada, en paral·lel a la creixent hegemonia dels tecnòcrates en els governs de Franco.          


En l'entorn del Cercle es van formar molts dels joves quadres que fornirien les administracions dels primers governs democràtics. Ernest Lluch, ministre de Sanitat dels governs de Felipe González, va ser secretari general del Cercle, i un altre nom del PSC, Narcís Serra, alcalde de Barcelona, i després ministre de Defensa i vicepresident, va ser secretari tècnic de l'entitat. També va estar vinculat al Cercle Joan Majó, ministre socialista d'Indústria.  

De la presidència del Cercle a ministre

El cas més emblemàtic d'incidència del Cercle es va produir el 1996, quan Aznar va formar el seu primer govern. Josep Piqué presidia l'entitat i va ser designat ministre d'Indústria, iniciant una exitosa carrera política que el duria a la cartera d'Exteriors. L'any 2000, la seva influència va ser decisiva per portar al consell de ministres una altra persona estretament lligada al Cercle: Anna Birulés, titular de Ciència i Tecnologia.

Una figura que no ha estat ministra però a qui, segons fonts econòmiques, se li ha proposat en alguna ocasió, ha estat l'expresident del Cercle Antón Costas, qui sí que va acceptar ser president del Consell Econòmic i Social (CES), a proposta del govern de Pedro Sánchez. Costas, situat en l'òrbita del PSC, és un catedràtic de Política Econòmica format a l'entorn de Lluch.

I ara, qui pot enlluernar Feijóo?

Hi ha noms amb molt de pes al Cercle que estan ben vinculats amb els àmbits polítics. Durant les Jornades, un expresident del Cercle, Javier Faus, va estar a prop de Feijóo el dia que el líder del PP hi va intervenir. Faus ja va advertir fa un any que els sectors econòmics havien de preparar-se per a l'escenari d'un executiu del Partit Popular. 

L'actual secretari general de l'entitat, Miquel Nadal, coneix de prop la cúpula de l'administració. Número 1 de la seva promoció del cos de tècnics comercials i economistes de l'Estat, va ser cap de gabinet de Piqué al ministeri i secretari d'Estat d'Afers Exteriors (2000-02), sempre amb governs del PP. La seva gestió al Cercle és elogiada per sensibilitats diverses.


Algunes veus econòmiques assenyalen el nom de Núria Mas com algú a qui s'ha de seguir. Doctora en Economia per la Universitat de Harvard, especialista en política sanitària, va treballar per Lehman Brothers i acaba de concloure el seu mandat com a consellera del Banc d'Espanya. Un lloc on va arribar en ple 2017 amb la confiança de l'aleshores ministre d'Economia del PP, Luis de Guindos.

Un altre nom ben relacionat amb el món polític és Jordi Alberich, exsecretari general del Cercle durant més de vint anys i amb una magnífica agenda de contactes. Actualment és membre de l'executiva de Foment del Treball i forma part del comitè organitzador del Foro La Toja, l'encontre econòmic i polític que se celebra a Galícia i que va contribuir a fundar. Un fòrum nascut en el seu moment amb l'impuls de l'aleshores president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo.