S'obre el debat al Congrés sobre una eventual pujada esglaonada del salari mínim interprofessional (SMI), fins a equiparar-se al 60% del salari mig, tal com recomana la Carta Social Europea. Ho farà, però, amb l'oposició del PP, que ha votat aquest dimarts contra la presa en consideració de la proposició de llei d'En Comú Podem que impulsa la mesura, que sí que ha rebut el suport de la resta de partits, excepte el vot contrari també de Foro Asturias i l'abstenció de C's. En el moment de la seva investidura, Mariano Rajoy ja va trobar que fins a 33 proposicions no de llei al Congrés o mocions al Senat, però la diferència ara és que aquestes iniciatives no són d'obligat compliment pel govern espanyol, mentre que, si s'acaba aprovant la proposició de llei sí que serà d'aplicació.

Durant el seu debat de presa en consideració, la diputada d'En Comú Podem Aina Vidal ha defensat que la iniciativa "és una llei justa, necessària i de sentit comú", i que tindria un "evident impacte sobre la pobresa i l'exclusió". "És una llei realista, per molt que diguin alguns", ha recalcat. A més, ha criticat que a Espanya tenir una feina no és sinònim d'estabilitat econòmica gràcies al que ella ha titllat de "lleis precaritzadores del PP", així com l'escàs increment en aquests del SMI els últims anys -55,20 euros en nou anys, ha apuntat-. L'últim increment, un 0,25%, ha estat, segons el parer de la diputada, "riure's de la classe treballadora".

Diferències amb altres estats de la UE

Des del grup alerten de la bretxa existent entre els 655,20 euros mensuals que hi ha a Espanya i els salaris mínims d'altres estats de la Unió Europea, posant com a exemple a França (1.462 euros al mes) o el Regne Unit (1.202 euros al mes). Així mateix, recorden els "greus incompliments" en matèria de drets humans que assenyalava el Comitè Europeu de Drets Socials en el seu informe anual de 2015. Així, tal com ha recordat Vidal, el Comitè apuntava que el sòl salarial fixat a Espanya "no assegura un nivell de vida decent" i que la seva quantia, per sota del 50% del salari mitjà net -el qual se situa al voltant dels 1.880 euros-, suposen condicions "manifestament abusives".

Per la seva banda, el portaveu d'Ocupació del PSOE, Rafael Simancas, ha assenyalat que comparteix la necessitat d'elevar el sòl salarial, tot i que detecta "deficiències" i "mancances" en el text presentat per la confluència d'esquerres -hi apareix un objectiu marcat pel 2019 que posteriorment no és especificat, i en tot cas el salari marcat no arriba a l'al·ludit 60% del sou mig-. "Un país que aposta per créixer amb salaris baixos és un país socialment injust, econòmicament feble i democràticament malalt", ha dit durant la seva intervenció, qualificant aquesta estratègia d'"inhumana, inequitativa i ineficaç".

ERC, PNB i PDECat demanen salaris mínims territorialitzats

En aquesta línia, s'ha pronunciat també el diputat d'Esquerra Republicana Jordi Salvador, que ha reflexionat que no només donen suport a aquesta iniciativa "per dignitat, humanitat, i perquè és possible", sinó també "per necessitat econòmica". "Augmentar el salari mínim incrementa el consum i millora l'economia", ha assegurat.

Barandiaran, del PNB, ha parlat de la necessitat de salvaguardar "un nivell de vida decorós" -"parlem de si condemnar o no als treballadors a una renda de pobresa segons la Carta Social Europea", ha dit-, mentre que Carles Campuzano (PDCat), ha recordat la iniciativa que va portar el seu grup i que va aprovar la Comissió d'Ocupació d'acordar un calendari per pujar el salari mínim

Tant ERC com PNB i PDCat han anunciat que, si bé donen suport al seu debat, demanaran que les administracions autonòmiques i locals puguin fixar salaris mínims davant els diferents costos de vida de cada territori.

C's insisteix amb el complement salarial

Sense arribar a posicionar-s'hi favorablement, Saül Ramírez, de Ciutadans, s'ha abstingut en la presa en consideració de la iniciativa, però ha demanat prendre aquestes iniciatives "en funció del context", que en el cas d'Espanya és el d'un estat on 6,5 milions de treballadors no arriben a final de mes.

Per això, ha alertat que la llei "pot quedar-se a totes llums ineficient" i ha defensat el complement salarial com a política pública per "posar remei" a aquesta situació. Així, ha afirmat que el complement que defensa el seu partit té en compte la situació familiar i particular del beneficiari, computa la renda i no desincentiva la feina com pot arribar a fer-ho, ha dit, la renda mínima proposada per Podem.

El PP veu risc de destrucció d'ocupació

En canvi el Partit Popular sí que ha explicitat el seu rebuig frontal a la iniciativa, i mitjançant la seva diputada Susana López Ares ha desestimat la proposta perquè "busca el desacord". En aquest sentit, ha recordat que el Congrés va aprovar a l'abril una moció per fixar juntament amb les organitzacions sindicals un calendari de pujada de salari en el qual sí s'apostava per arribar al 60% del salari mitjà. "No renunciem a això ni excloguem les organitzacions sindicals", ha dit López Ares, que ha augurat que, en cas d'entrar en vigor la llei proposada, es desencadenarà una destrucció d'ocupació, inflació, i per tant una pèrdua de poder adquisitiu. Tradicionalment, ha apuntat, els salaris mínims s'acaben traslladant als sòls salarials dels convenis.

En aquest sentit, ha criticat la falta de memòria econòmica de la proposta -hi hauria increments pressupostaris en les partides dels serveis públics d'ocupació i el Fons de Garantia Salarial (Fogasa)- i ha demanat que la pujada del salari mínim, de la qual s'ha mostrat favorable, es produeixi "d'acord amb l'evolució de l'economia per no perjudicar la competitivitat de les empreses".