El president de la Generalitat, Salvador Illa, tindrà una agenda atapeïda la setmana vinent amb una bateria de trobades amb alts representants europeus a Palau. El president es reunirà dilluns i dimecres amb dues vicepresidentes de la Comissió Europea: la de Transició Neta, Teresa Ribera, amb qui ja es va veure al febrer a Brussel·les, i la de Drets Socials i Capacitats, Roxana Mînzatu. El dimarts es veurà amb el president del Consell Europeu, el socialista portuguès António Costa, amb qui ja va mantenir un contacte fa uns mesos a Brussel·les. El Govern celebrarà divendres el Dia d'Europa, i al matí Illa es veurà amb l'exprimer ministre italià Enrico Letta, autor de l'informe sobre el futur del mercat únic que, juntament amb l'informe Draghi, defineix bona part de les tesis dels socialistes en el front econòmic europeu.

El Govern ha dissenyat les trobades amb l'objectiu de "reforçar la contribució" de Catalunya a Europa. En els viatges a la capital comunitària -dos en aquests primers mesos de legislatura-, el president ha jugat aquest paper, amb un alineament total amb el projecte europeu en l'actual context global de creixement de l'extrema dreta, amb els conflictes ben vius a Ucraïna i Gaza, i amb l'amenaça de la guerra aranzelària de Donald Trump i l'aposta d'Europa per rearmar-se. En les trobades, Illa traslladarà aquesta defensa de les institucions europees, la necessitat de generar "prosperitat compartida" i d'avançar en l'autonomia estratègica, sigui en l'àmbit energètic, com en l'industrial, les noves tecnologies o la defensa.

Amb les reunions de la setmana vinent, Illa s'haurà vist ja amb tres vicepresidents de la Comissió Europea, la meitat. Al març, el president va rebre a Palau el vicepresident per a la Prosperitat i Estratègia Industrial, Stéphane Séjounré. Illa vol implicar-se a fons i guanyar incidència a Brussel·les des del rol regional i en col·laboració amb el govern espanyol. Des de fa unes setmanes, Catalunya presideix l'organització dels Quatre Motors d'Europa, de cooperació interregional entre la Llombardia, Baden-Württemberg i Alvèrnia-Roine-Alps; el Govern també ha participat en els plens del Comitè de les Regions, on Illa ha fet crides a preservar el paper de les regions europees per enfortir un model de construcció europea més pròxim als ciutadans. 

Precisament aquest és un argument que Illa també ha utilitzat en les seves visites a les institucions europees, en aquest cas per defensar l'oficialitat del català. És una carpeta que ocupa el president, que mira d'ajudar com pot en una negociació complexa que lidera el govern espanyol. En un context global complex, amb conflictes comercials i guerres, fer surar l'ús del català a Europa no és senzill, però el president ho vincula amb la necessitat d'apropar Europa a la ciutadania, i fer-ho des del respecte a la diversitat cultural i lingüística. És d'esperar que Illa aprofiti la bateria de trobades europees per insistir en la necessitat de fer passos concrets per normalitzar la situació del català a les institucions europees.

El govern espanyol manté obertes dues línies d'actuació en aquest àmbit: l'ús al Parlament Europeu i l'oficialitat plena a les institucions de la Unió Europea. Totes dues es retroalimenten entre elles. Ho pilota el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, que ho té com a prioritat, però Pedro Sánchez "no ha deixat d'intervenir" en un àmbit pactat amb Junts l'agost de 2023, en les negociacions per la mesa del Congrés. Illa ha traslladat la importància de l'oficialitat del català en les reunions que ha tingut amb alts representants de la Unió Europea, com el president Costa, o la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. Es treballa intensament però amb hermetisme, per evitar que descarrilin les converses, que s'han intensificat des de principis d'any.