Els Quatre Motors d'Europa celebren el traspàs de la presidència, que ostentarà durant el pròxim any el president de la Generalitat, Salvador Illa. Aquesta organització de cooperació interregional, creada el 1988 durant el pujolisme i que agrupa Catalunya, la Llombardia, Baden-Württemberg i Alvèrnia-Roina-Alps, arrenca el nou mandat en un escenari d'incertesa i inestabilitat, fruit dels aranzels imposats per Donald Trump, ara ajornats durant 90 dies en un nou cop de volant del president nord-americà. De fet, la guerra comercial provocada pels Estats Units -que ja té resposta de la Xina i de la Unió Europea- marcarà de ple el viatge que comença Illa aquest dijous a Milà i que culminarà divendres a Varese, amb un acte de traspàs perquè la Llombardia passi el relleu a Catalunya al capdavant d'un organisme que aplega fins a 37 milions de ciutadans europeus.

Illa ha preparat un viatge enfocat, sobretot, a la situació de guerra comercial. El president vol conèixer de primera mà l'impacte dels aranzels en les empreses catalanes que, en aquest cas, tenen delegacions al nord d'Itàlia i exporten als Estats Units, i per això es reunirà amb la Cambra de Comerç d'Espanya a Itàlia i visitarà l'empresa Areco del Briolf Group, companyia gironina del sector químic, especialment afectat per les taxes que pretén imposar Trump. La carpeta econòmica i empresarial marcarà la primera part del viatge. La segona part tindrà un vessant més institucional, amb reunions amb les autoritats de les regions que formen part dels Quatre Motors i el traspàs oficial per tal que Catalunya lideri l'organització els pròxims dotze mesos.

El Govern ha dissenyat un pla de treball que integra els fulls de ruta de la Comissió Europea i del mateix executiu català. El pla Els motors de la Brúixola -una síntesi dels informes Letta i Draghi, de la Brúixola per a la Competitivitat, el pla Catalunya Lidera i el pla Brussel·les- s'estructura en quatre blocs: innovació en tecnologies avançades; descarbonització; autonomia estratègica, seguretat i resiliència; i economia inclusiva, treball digne i igualtat d'oportunitats. Alhora, la presidència catalana vol introduir nous àmbits de treball, com ara l'habitatge, el turisme sostenible, la ciberseguretat, el transport, les tecnologies d'ús dual i la innovació en salut. En total, 14 línies de treball en què les quatre regions tenen interessos similars i poden anar de bracet.

Illa aprofitarà la presidència rotatòria, que Catalunya no tenia des de 2020, per guanyar incidència a Brussel·les. Des del Govern tenen clar que és "important" assumir aquest paper en l'actual context, perquè a Brussel·les s'hi han de prendre decisions rellevants, com ara el pròxim marc financer pluriennal. En aquest àmbit concret, la Generalitat defensa reforçar el rol de les regions en la definició de la política de cohesió, i que aquesta tingui un pressupost més elevat. En els viatges que ha fet a Brussel·les, Illa ha fet èmfasi especial en el paper de les regions en la construcció del projecte europeu. En un moment de canvis, el programa de treball de Catalunya té com a objectiu preservar el model econòmic i social europeu.

Tot plegat, però, quedarà tenyit pels efectes de la guerra aranzelària provocada per Trump. El Govern ja ha esbossat el seu pla de resposta, que mobilitzarà 1.500 milions d'euros per ajudar empreses i treballadors a adaptar-se a la nova situació comercial. En aquest sentit, Illa ha garantit que la posició catalana serà al costat de les institucions europees i en plena coordinació amb Espanya. Aquest dimecres, els socis comunitaris -amb l'excepció d'Hongria- han aprovat imposar aranzels del 25% a més d'un piler de productes dels Estats Units, un paquet de 21.000 milions d'euros que es començarà a aplicar el 15 d'abril si no hi ha canvis fruit de la negociació. Brussel·les es resisteix a tancar la porta a aquesta via i Trump es vanta de tenir els líders mundials als seus peus per aconseguir reduir les taxes.

En aquest escenari, la Generalitat aprofitarà la palanca que suposa la presidència dels Quatre Motors -quatre regions rellevants dins dels seus països i també a Europa- per guanyar amplificar la seva veu a la capital comunitària. Aquest divendres, a Varese, Illa es veurà amb Attilo Fontana, president de la Llombardia, Fabrice Pannekoucke, president d'Alvèrnia-Roine-Alps, i Florian Hassler, secretari d'Estat de Baden-Württemberg.

Una organització pionera nascuda en el pujolisme

Els Quatre Motors d'Europa va ser una organització pionera, creada l'any 1988 en ple pujolisme, quan als estats de la UE comencen a emergir regions potents. Jordi Pujol, de fet, hi va donar importància i visibilitat en el seu dia, perquè el president defensava una estructuració d'Europa a tres nivells -europeu, estatal i regional- i afirmava aleshores que les regions o nacions sense estat jugarien "un paper microeconòmic" important com a motor de desenvolupament del projecte europeu. Amb els anys es va anar desinflant, com el mateix president reconeixia en una entrevista l'any 2010. Ara, Illa també defensa el rol de les regions i de la descentralització europea com a clau per enfortir el sentiment de pertinença.

L'associació té per objectiu la cooperació econòmica, científica, industrials i cultural de quatre regions fortament industrialitzades, i també internacionalitzar la feina que fan les empreses i participar en el projecte europeu de manera coordinada. Les regions de Catalunya, Baden-Württemberg, la Llombardia i Alvèrnia-Roina-Alps tenen també característiques similars, tant pel pes demogràfic com pel fet que no són capitals d'estat i tenen nivells d'autogovern importants. Amb els anys, però, altres regions com Madrid o Illa de França s'han convertit també en "motors" europeus. Sigui com sigui, no han constituït una organització de cooperació com els Quatre Motors, que va camí dels 40 anys de feina ininterrompuda. Ara, en plena guerra comercial, li tocarà liderar-la a Illa.