El Fòrum Social Permanent ha presentat un informe per analitzar el desarmament d'ETA. Aquesta institució, formada per 17 organitzacions de la societat civil basca, vol garantir els drets a la veritat, la justícia i la reparació de totes les víctimes del conflicte.

Representants del Fòrum Social han presentat aquest dimarts a Barcelona l’informe “El model basc de desarmament. Lliçons apreses d’un procés innovador”. L'objectiu d'aquesta institució és "permetre trobar el lloc de negociació entre les diferents parts implicades, davant de l’immobilisme de trobar solucions per part del govern espanyol".
 
L’informe analitza el context de les directrius i principis establerts internacionalment pel desarmament, desmobilització i reintegració de qualsevol conflicte territorial i, singularment, el cas basc. Segons Teresa Toda Iglesia, representant del Fòrum Social Permanent, “l’estat espanyol és el gran absent del procés de negociació i de pau amb ETA”. En aquest sentit ha volgut remarcar la diferència entre la implicació en el procés de pau del govern francès.
 
Els reptes després de la fi d'ETA

El portaveu del Fòrum, Agús Hernán, ha mencionat els reptes que té la societat basca, i indirectament l’espanyola, davant del desarmament definitiu d’ETA. Hernán ha assegurat que “el procés de pau no s’acaba amb el desarmament d’ETA del pròxim 4 de maig” i ha afegit que “hi ha tres reptes importants que cal tenir en compte per solucionar el conflicte”. Segons Hernán els reptes són el reconeixament a les víctimes, la política penitenciaria i la memòria inclusiva. Respecte a les víctimes, el portaveu del Fòrum ha assegurat que “cal assegurar que totes les víctimes tinguin drets a la veritat, la justícia i la reparació, ja que és molt greu que hi hagi víctimes menys reconegudes que d’altres”.
 
Un altre dels reptes que ha mencionat el portaveu del Fòrum ha estat la possibilitat de modificar la política penitenciaria que actualment hi ha a l’estat espanyol. Segons Hernán “actualment hi ha acords transversals dins de la societat basca per donar solució a la problemàtica d’excepcionalitat de la política penitenciaria”. Hernán ha denunciat que la majoria dels presos bascos es troben a presons de més de 800 quilòmetres de distància i estan ingressats a presons amb caràcter de primer grau. “No tenim cap indicador que el govern espanyol vulgui canviar la política penitenciaria, no esperem resultats espectaculars”, ha aclarit Hernán.

Ni vencedors ni vençuts

Pel que fa a l’últim repte que es proposa la institució és el que fa referència a la qüestió de memòria històrica. Com a molts territoris conflictius existeixen diferents versions de la història del país basc. És per aquest motiu que el portaveu del Fòrum creu que “cal construir una memòria inclusiva on tothom se senti integrat, on no hi hagi vencedors ni vençuts”.