Les figures de Josep Pallach i Ramon Trias Fargas han centrat el nou esmorzar organitzat per Acció Catalana amb el suport de Nació. Els periodistes Joan Safont i Jordi Amat han reflexionat sobre dues figures històriques en un col·loqui moderat per Pep Martí, periodista del diari. "Hi ha lliçons que encara són presents", ha remarcat Safont. "Abans hi havia il·lusió, ara hi ha grisor", ha admès Amat. El primer, estudiós de Pallach, ha indicat que la "deshumanització" dels adversaris polítics és una de les grans diferències entre el moment actual i la Transició, quan es van pronunciar les conegudes sis conferències sobre les terceres vies a Europa del 1975.
Amat ha indicat que aquell cicle de les terceres vies es va dur a terme en un moment de "repressió clara". Les conferències, ha indicat el periodista i coordinador del suplement Babelia del diari El País, no abordaven en aquell moment la figura de Josep Tarradellas. "Qui s'ho prepara tot molt seriosament? Pallach i Trias. Jordi Pujol estava construint CDC, i s'ho prepara poc", ha remarcat Amat. Per analitzar, que va ser una figura "denostada", com ha recordat Martí, cal entendre el context de Guerra Freda i de reconstrucció europea, que no sempre tenia traducció directa a Catalunya. El debat sobre el socialisme era vigent, perquè l'eix nominal estava "desplaçat".
Pallach ve carregat amb la motxilla socialdemòcrata d'inspiració alemanya, mentre que Joan Reventós opta més per experiències iugoslaves o argelianes. Tant el dirigent socialista com Trias Fargas, que es definia com a "liberal d'esquerres", van ser figures influents quan es buscaven interlocutors per construir la democràcia. "Era un fort moment d'ideologització de l'oposició, que no sé si sintonitza amb les desitjos de la ciutadania", ha apuntat Amat. Què haurien fet tots dos en els anys del procés? "Crec que Pallach no hauria estat processista", ha indicat Safont, autor d'una biografia sobre ell. "Hauria posat la realitat per sobre de les grans proclames", ha ressaltat el periodista.
Amat, que ha considerat "complicat" el fet que l'independentisme "s'apropiés" de determinades figures, ha recordat que Trias Fargas tenia com a prioritat "no perdre". "La preegunta és si s'haurien pogut sentir frustrats", ha remarcat el periodista d'El País, que ha indicat que tots dos es definien com a federalistes. L'exdirigent de Convergència, a banda, era expert en el finançament i teòric del drenatge fiscal que protagonitza l'Estat envers Catalunya. L'any 1975, en tot cas, hi havia "il·lusió", remarca el periodista, mentre que ara en la política catalana hi mana la "grisor". Parafrasejant Pasqual Maragall, els primers alcaldes van "poder fer" perquè abans s'havia pensat molt.
Carles Campuzano, president d'Acció Catalana, ha indicat que les reflexions del 1975 poden aportar "llums" en el dia d'avui. Les figures de Trias Fargas i Pallach, que representaven dues de les sis visions del catalanisme que es movien fa cinc dècades, tenien estils diferents però representen una visió "gens dogmàtica ni sectària" sobre la política. El primer va fundar Esquerra Democràtica de Catalunya, i després es va acabar integrant a Convergència. El segon tenia una perspectiva favorable a un partit socialista radicat a Catalunya. "Són personatges que valen la pena", ha indicat Campuzano, diputat d'ERC, que ha agraït el suport de Nació i també la moderació de Martí.
Un dels assistents, Rafael Ribó, exdirigent d'Iniciativa i Síndic de Greuges fins fa dos anys, ha pres la paraula al final de l'acte per rememorar com van ser aquells anys de recomposició de la democràcia. Pujol, en aquell moment, era defensor de la socialdemocràcia sueca, i el sector que mana a Unió pacta amb Adolfo Suárez abans d'integrar-se dins de CiU. "En aquell moment ningú sabia què eren les terceres vies", ha indicat Ribó, que també ha recordat que en el cicle de conferències no va incloure ERC. I que, en aquell moment, hi havia qui sostenia que apostar per Tarradellas era fer-ho per un "cavall mort". Més de cinquanta anys després, les lliçons del passat persisteixen.
