29
d'octubre
de
2023, 14:02
Actualitzat:
14:03h
"Ens movem en la discreció". Així defineixen des de la sala de màquines del PSC el rol que està tenint el partit en les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. No transcendeixen detalls. El primer secretari, Salvador Illa, que aquest diumenge ha demanat al seu partit que doni suport a l'amnistia durant el consell nacional extraordinari dels socialistes catalans, fa setmanes que no concedeix entrevistes. L'última roda de premsa que va fer va ser el 6 d'octubre, des del Parlament, acompanyat del seu homòleg a Andalusia, Juan Espadas.
Va reivindicar, una vegada més, la convivència entre Catalunya i Espanya. Discreció per garantir que tot arribi a bon port, o discreció perquè no s'és protagonista en les negociacions? Tot i l'hermetisme, de les declaracions de les veus socialistes consultades per Nació se'n desprèn la segona opció. El fet que cap dirigent català socialista estigui dins del nucli dur de les converses del PSOE amb l'independentisme ho reforça.
Que Illa és l'home de Sánchez a Catalunya és indubtable. El president del govern espanyol el va empènyer a ser el candidat a les eleccions catalanes del 2021, quan era ministre de Sanitat en plena pandèmia. I va guanyar. Sánchez vol que sigui el pròxim president català i les enquestes remen a favor d'aquest desig. Però al mateix temps, el secretari general del PSOE sap que la intervenció d'Illa en les converses pot restar més que sumar, per l'alta competició a Catalunya entre el PSC i Junts i ERC. I per les ferides després del 2017.
"Illa està informat de tot", insisteixen malgrat tot des de Ferraz. El PSOE ha de fer equilibris per fer valdre el rol del PSC -que va contribuir de manera important en els resultats de Sánchez el 23-J, guanyant a Catalunya- i alhora aconseguir que les negociacions amb l'independentisme arribin a bon port.
Quina mena d'equilibris? Després de la investidura fallida del popular Alberto Núñez Feijóo, el rei Felip VI nomenava Sánchez per a la investidura. El 4 d'octubre, des de Ferraz es posaven mans a la feina i designaven una comissió de set persones per negociar la investidura: María Jesús Montero, Félix Bolaños, Santos Cerdán, Pilar Alegría, Óscar Puente, José Ramón Gómez Besteiro y Hana Jalloul. Cap dirigent català. En el mateix comunicat en el qual es recollien aquests noms, se subratllava que per qüestions relacionades amb Catalunya Sánchez "estarà en coordinació permanent" amb Illa.
El 4 d'octubre era dimecres i Illa es trobava al ple del Parlament, a la sessió de control a Pere Aragonès. El president de la Generalitat havia anunciat un ple monogràfic sobre Rodalies. En la seva intervenció, Illa evitava parlar d'actualitat política i proposava un altre ple monogràfic, sobre seguretat pels últims aldarulls que havien afectat diverses ciutats catalanes per aquelles dates. Just va acabar la seva intervenció, va sortir del Parlament per anar fins a Sants, on agafaria un tren per arribar a Madrid. El PSC i el PSOE ho van anunciar amb bombo i plateret: Illa i Sánchez es reunirien aquella mateixa tarda. No sempre s'anuncien les trobades entre un secretari general i un baró territorial. Però en aquesta ocasió es va fer.
Va ser una fotografia. Sense declaracions. Sense detalls de la trobada. Implicar en excés Illa en qualsevol negociació podria ser contraproduent, especialment per Junts, però calia reivindicar-lo en el dia en què se l'havia descartat de l'equip negociador. Quan es va fer pública la fotografia entre Sánchez i Illa, diversos dirigents juntaires van qüestionar el seu paper. "Illa no podrà ser mai un interlocutor vàlid", deia Carles Puigdemont, líder dels juntaires en les negociacions. El secretari general de Junts, Jordi Turull, anava més enllà i emmarcava la carpeta de Barcelona: "Donar protagonisme a qui va enganyar Junts el dia abans del pacte de la vergonya a Barcelona per impedir que Trias fos l'alcalde és una manera molt estranya de demostrar-nos que són de fiar", publicava a la xarxa social X. Aragonès defensava que els interlocutors del PSOE els ha de decidir el PSOE: a hores d'ara hi ha un pacte de no-agressió entre ERC i el PSC -malgrat la pugna per la Generalitat- per facilitar les converses de Madrid.
El paper secundari del PSC contrasta amb la centralitat de la resta de partits catalans en la negociació de la investidura. La d'ERC i Junts és evident. Els republicans en parlen més obertament. Junts es manté en un hermetisme similar al que reivindica el PSC, però en aquest cas és innegable que Puigdemont està negociant, se'n tenen centenars d'indicis, a diferència del paper d'Illa. També els comuns tenen un paper central en les negociacions de Sumar, mitjançant la figura de Jaume Asens, que més enllà de treballar una proposta sobre l'amnistia, intenta fer de pont entre socialistes i juntaires.
Al PSC, però, no hi ha aquestes figures catalanes. Tampoc entre els ministres. Ni Miquel Iceta ni Raquel Sánchez estan tenint un paper actiu en el relat sobre les negociacions. I això que Sánchez, ministra de transports, podria tenir molt a dir sobre la reclamació del traspàs de Rodalies defensada per ERC. Però les declaracions gruixudes no les pronuncien representants catalans. El ministre de la presidència, Félix Bolaños, ho evidencia.
Ha estat aquesta setmana a Catalunya i s'ha reunit amb el president del grup parlamentari d'ERC, Josep Maria Jové, i va intercanviar paraules amb Aragonès a Terrassa, en un acte de la Cecot. "Farem política en majúscules i en benefici de Catalunya", sentenciava. Hores després reconeixia que Catalunya ha estat infrafinançada i que cal resoldre-ho. Unes paraules que contrasten amb la prudència dels socialistes catalans en temes roents i que, singularment, ERC lluita per fer entrar a la negociació: el nou finançament i el traspàs de Rodalies, un servei que desgasta la imatge dels governs centrals fa anys. La veu cantant és del PSOE, no del PSC. També des de Catalunya.
Un dels pocs socialistes catalans que estan tenint un paper actiu és l'expresident de la Generalitat José Montilla, que no ostenta actualment cap càrrec orgànic. Va coincidir amb Puigdemont a Prada de Conflent, a la Universitat Catalana d'Estiu, i el líder de Junts va assegurar que va ser el "més amable". En aquella trobada, Montilla va defensar explorar l'amnistia: "Hi ha que explorat tot el que sigui per garantir la convivència". Montilla és, d'alguna manera, el José Luis Rodríguez Zapatero català. Tots dos van coincidir, justament, divendres en un acte a Barcelona en el qual els socialistes van fer valdre el rol conciliador de Sánchez. Zapatero, a més, va destacar que Illa serà la "persona més important de Catalunya i Espanya en la pròxima dècada". De moment, però, perfil baix.
Va reivindicar, una vegada més, la convivència entre Catalunya i Espanya. Discreció per garantir que tot arribi a bon port, o discreció perquè no s'és protagonista en les negociacions? Tot i l'hermetisme, de les declaracions de les veus socialistes consultades per Nació se'n desprèn la segona opció. El fet que cap dirigent català socialista estigui dins del nucli dur de les converses del PSOE amb l'independentisme ho reforça.
Que Illa és l'home de Sánchez a Catalunya és indubtable. El president del govern espanyol el va empènyer a ser el candidat a les eleccions catalanes del 2021, quan era ministre de Sanitat en plena pandèmia. I va guanyar. Sánchez vol que sigui el pròxim president català i les enquestes remen a favor d'aquest desig. Però al mateix temps, el secretari general del PSOE sap que la intervenció d'Illa en les converses pot restar més que sumar, per l'alta competició a Catalunya entre el PSC i Junts i ERC. I per les ferides després del 2017.
"Illa està informat de tot", insisteixen malgrat tot des de Ferraz. El PSOE ha de fer equilibris per fer valdre el rol del PSC -que va contribuir de manera important en els resultats de Sánchez el 23-J, guanyant a Catalunya- i alhora aconseguir que les negociacions amb l'independentisme arribin a bon port.
Quina mena d'equilibris? Després de la investidura fallida del popular Alberto Núñez Feijóo, el rei Felip VI nomenava Sánchez per a la investidura. El 4 d'octubre, des de Ferraz es posaven mans a la feina i designaven una comissió de set persones per negociar la investidura: María Jesús Montero, Félix Bolaños, Santos Cerdán, Pilar Alegría, Óscar Puente, José Ramón Gómez Besteiro y Hana Jalloul. Cap dirigent català. En el mateix comunicat en el qual es recollien aquests noms, se subratllava que per qüestions relacionades amb Catalunya Sánchez "estarà en coordinació permanent" amb Illa.
La fotografia publicitada Sánchez-Illa
El 4 d'octubre era dimecres i Illa es trobava al ple del Parlament, a la sessió de control a Pere Aragonès. El president de la Generalitat havia anunciat un ple monogràfic sobre Rodalies. En la seva intervenció, Illa evitava parlar d'actualitat política i proposava un altre ple monogràfic, sobre seguretat pels últims aldarulls que havien afectat diverses ciutats catalanes per aquelles dates. Just va acabar la seva intervenció, va sortir del Parlament per anar fins a Sants, on agafaria un tren per arribar a Madrid. El PSC i el PSOE ho van anunciar amb bombo i plateret: Illa i Sánchez es reunirien aquella mateixa tarda. No sempre s'anuncien les trobades entre un secretari general i un baró territorial. Però en aquesta ocasió es va fer.
Va ser una fotografia. Sense declaracions. Sense detalls de la trobada. Implicar en excés Illa en qualsevol negociació podria ser contraproduent, especialment per Junts, però calia reivindicar-lo en el dia en què se l'havia descartat de l'equip negociador. Quan es va fer pública la fotografia entre Sánchez i Illa, diversos dirigents juntaires van qüestionar el seu paper. "Illa no podrà ser mai un interlocutor vàlid", deia Carles Puigdemont, líder dels juntaires en les negociacions. El secretari general de Junts, Jordi Turull, anava més enllà i emmarcava la carpeta de Barcelona: "Donar protagonisme a qui va enganyar Junts el dia abans del pacte de la vergonya a Barcelona per impedir que Trias fos l'alcalde és una manera molt estranya de demostrar-nos que són de fiar", publicava a la xarxa social X. Aragonès defensava que els interlocutors del PSOE els ha de decidir el PSOE: a hores d'ara hi ha un pacte de no-agressió entre ERC i el PSC -malgrat la pugna per la Generalitat- per facilitar les converses de Madrid.
El paper secundari del PSC contrasta amb la centralitat de la resta de partits catalans en la negociació de la investidura. La d'ERC i Junts és evident. Els republicans en parlen més obertament. Junts es manté en un hermetisme similar al que reivindica el PSC, però en aquest cas és innegable que Puigdemont està negociant, se'n tenen centenars d'indicis, a diferència del paper d'Illa. També els comuns tenen un paper central en les negociacions de Sumar, mitjançant la figura de Jaume Asens, que més enllà de treballar una proposta sobre l'amnistia, intenta fer de pont entre socialistes i juntaires.
Al PSC, però, no hi ha aquestes figures catalanes. Tampoc entre els ministres. Ni Miquel Iceta ni Raquel Sánchez estan tenint un paper actiu en el relat sobre les negociacions. I això que Sánchez, ministra de transports, podria tenir molt a dir sobre la reclamació del traspàs de Rodalies defensada per ERC. Però les declaracions gruixudes no les pronuncien representants catalans. El ministre de la presidència, Félix Bolaños, ho evidencia.
Ha estat aquesta setmana a Catalunya i s'ha reunit amb el president del grup parlamentari d'ERC, Josep Maria Jové, i va intercanviar paraules amb Aragonès a Terrassa, en un acte de la Cecot. "Farem política en majúscules i en benefici de Catalunya", sentenciava. Hores després reconeixia que Catalunya ha estat infrafinançada i que cal resoldre-ho. Unes paraules que contrasten amb la prudència dels socialistes catalans en temes roents i que, singularment, ERC lluita per fer entrar a la negociació: el nou finançament i el traspàs de Rodalies, un servei que desgasta la imatge dels governs centrals fa anys. La veu cantant és del PSOE, no del PSC. També des de Catalunya.
Un dels pocs socialistes catalans que estan tenint un paper actiu és l'expresident de la Generalitat José Montilla, que no ostenta actualment cap càrrec orgànic. Va coincidir amb Puigdemont a Prada de Conflent, a la Universitat Catalana d'Estiu, i el líder de Junts va assegurar que va ser el "més amable". En aquella trobada, Montilla va defensar explorar l'amnistia: "Hi ha que explorat tot el que sigui per garantir la convivència". Montilla és, d'alguna manera, el José Luis Rodríguez Zapatero català. Tots dos van coincidir, justament, divendres en un acte a Barcelona en el qual els socialistes van fer valdre el rol conciliador de Sánchez. Zapatero, a més, va destacar que Illa serà la "persona més important de Catalunya i Espanya en la pròxima dècada". De moment, però, perfil baix.
José Luis Rodríguez Zapatero i José Montilla, aquest divendres a un acte del PSC. Foto: David Zorrakino / Europa Press