Sumar fa setmanes que mira de greixar les relacions entre el PSOE i Junts per facilitar una entesa de cara a la investidura de Pedro Sánchez, encara sense data. En aquest àmbit, també ha treballat per fer encaixar en el marc constitucional una possible amnistia, peça clau si el candidat socialista vol revalidar la Moncloa. Aquest dimarts, en un acte a l'Ateneu Barcelonès, la formació que lidera Yolanda Díaz ha presentat la seva proposta d'amnistia, un document de 37 pàgines elaborat per un equip de juristes liderat per Jaume Asens i que Sumar vol que serveixi de base per treballar la proposició de llei que s'hauria de portar al Congrés, que ha de servir per treure el procés dels tribunals i culminar el camí iniciat amb els indults i la reforma del codi penal.
El dictamen ha estat elaborat tenint en compte tant l'amnistia de 1977 -la que va tancar l'etapa franquista i va obrir l'actual democràcia espanyola- i la proposició de llei sobre l'amnistia que l'independentisme -els principals partits en coordinació amb entitats de la societat civil- van presentar al Congrés i que vinculava directament l'amnistia amb el dret d'autodeterminació, però que va ser bloquejada per la mesa. "Aquest dictamen no és un punt final de res, té vocació d'obertura i està obert a rebre aportacions", ha afirmat Asens, un dels noms destacats en les negociacions. A continuació, les cinc claus de l'informe:
1. Afecta tot allò relacionat amb l'autodeterminació
El dictamen sosté que han de ser objecte d'amnistia "totes aquelles accions i omissions executades per ciutadans que hagin tingut per finalitat la reivindicació del dret d'autodeterminació de Catalunya". Això es tradueix en aquelles accions susceptibles de ser qualificades de delictes contra l'administració pública, contra la Constitució o contra l'ordre públic en el marc de la defensa de l'autodeterminació; també els delictes de lesions, amenaces, coaccions, descobriment i revelació de secrets, danys, falsedat documental i usurpació de funcions, així com la vulneració de diversos articles de la llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana -la coneguda com a llei mordassa. Tot plegat, en el marc de l'exercici del dret d'autodeterminació.
En l'amnistia s'ha d'establir un àmbit temporal, és a dir, entre quins anys s'aplica aquesta llei. El dictamen situa el marc temporal entre l'any 2013 i fins al moment d'aprovació de constitució de les Corts Generals en aquesta legislatura. Això permetria encabir en aquest amnistia des dels polítics condemnats per sedició i malversació per l'1-O i els alts càrrecs perseguits pels preparatius del referèndum, entre altres causes, i inclouria també les protestes contra la sentència del Suprem. També la consulta del 9 de novembre de 2014 i tots els fets relacionats amb aquella votació. "L'amnistia ha de ser que tota la judicialització que pesa sobre Catalunya desaparegui, que hi hagi pau i avancem", ha dit el catedràtic de Dret Penal Nicolás García Rivas.
2. Els policies de l'1-O també serien amnistiats
La proposta estableix que també serien amnistiades les actuacions dels membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat encaminades a impedir la celebració del referèndum i contra les protestes de la sentència o de decisions governamentals. Això vol dir, doncs, que en termes generals l'actuació dels policies de l'1-O quedaria amnistiada, així com l'actuació policial en diverses manifestacions contra la sentència del procés. Ara bé, hi hauria excepcions: quedaran al marge de l'amnistia aquelles actuacions que poden ser qualificades de tortura o delictes contra la integritat moral, o les detencions il·legals, d'acord amb la legislació internacional. El document reconeix que hi va haver més de 1.000 ferits en la jornada de l'1-O.
3. El dret a l'autodeterminació es pot "defensar"
El dictamen dels juristes sosté que el dret a l'autodeterminació es pot defensar, perquè malgrat que l'autodeterminació no és admissible dins de la Constitució, sí que es pot "reivindicar" perquè Espanya no és una democràcia "militant". Per això, la proposta sosté que la defensa del dret d'autodeterminació "no pot constituir delicte" en l'actual sistema espanyol. Això ho reconeix la mateixa sentència del Suprem sobre l'1-O. Els experts veuen l'amnistia com una eina per tal de tornar a la "normalitat institucional en el marc d'un estat plurinacional, en el que es pot reivindicar el dret d'autodeterminació". Una de les demandes de l'independentisme és que l'amnistia es vinculi a l'exercici d'aquest dret. La proposta dels experts no contempla la celebració d'un referèndum ni parla d'exercir l'autodeterminació, però sí que sosté que és legítim i possible defensa-ho.
4. Censura l'actuació dels tribunals
La proposició de llei pactada per l'independentisme i que la mesa del Congrés va bloquejar l'any 2020 era molt crítica amb l'actuació de l'Estat. El document dels juristes també és crític amb la resposta repressiva de l'Estat al procés sobiranista. Sosté que la llei d'amnistia "posarà les bases" per a la resolució d'un "conflicte polític" que "es va agreujar per una contundent repressió penal i per la falta de proporcionalitat amb què es van adoptar certes decisions judicials". Els juristes sostenen que l'amnistia ha de ser un pas més en la línia desjudicialitzadora que es va iniciar amb els indults o la reforma del codi penal -Jaume Asens n'ha tret pit- i que vagi més enllà de la cúpula política del procés i afecti, també, el gruix de l'independentisme de base. "L'amnistia ha de servir per posar el comptador a zero, per passar pàgina, curar les ferides a una banda i l'altra", ha dit Asens.
5. Hi cap dins de la Constitució
El dictamen remarca que l'amnistia cap dins de la Constitució. García Rivas, en l'arrencada de l'acte, ha fet una defensa de l'encaix constitucional de la norma. Ha posat de manifest que en el text original no se'n parla, de l'amnistia, però que això no és un impediment. Ha posat l'exemple de l'eutanàsia: tampoc apareix a la Constitució, però això no ha impedit que se'n redacti una llei específica. "S'ha de treballar sobre les normes", ha determinat el catedràtic de la Universitat de Castella-la Manxa, que ha indicat que hi ha precedents internacionals que poden servir. Fins i tot la interpretació dels tribunals alemanys sobre l'amnistia, que no apareix en la constitució del país germànic, pot funcionar com a guia per a l'encaix. Una llei d'amnistia sí que ha de basar-se en principis de proporcionalitat i igualtat, ha d'estar ben justificada i ha de respectar els Tractats Internacionals de Drets Humans.
