Professionals i aficionats de l'astronomia viuran d'aquí a molt poc un fenomen insòlit: la lluna negra. La nit del 23 d'agost de 2025 es produirà un fenomen que no pot observar-se directament, però que convertirà el cel en un escenari perfecte per continuar gaudint dels Perseids, la pluja de meteors més popular de l'estiu. La coincidència dels dos esdeveniments és una cita insòlita que no es tornarà a repetir fins al 2027.
Cal tenir en compte que el terme "lluna negra" és d'ús popular per descriure certes irregularitats en el cicle lunar, però no és oficial de l'astronomia. El que ocorre és que cada estació compta amb tres llunes noves, però la duració real del mes sinòdic (29,5 dies) provoca un lleuger desajust que deixa quatre llunes noves cada 33 mesos. La tercera que es produeix en aquest escenari es bateja com a lluna negra.
La lluna negra de 2025 i els Perseids
Això s'aplica el 2025 de la següent manera: el 25 de juny i el 24 de juliol es van produir dues llunes noves, mentre que n'hi ha una altra prevista per al 21 de setembre. Per tant, la tercera lluna nova de l'any, la de la nit del 23 d'agost, és la lluna negra. Durant aquest dia, el satèl·lit queda absolutament en l'ombra i és impossible de veure des de la Terra.
Però més enllà del fenomen lunar, el més interessant de la lluna negra del 2025 és que coincideix amb el final dels Perseids, també coneguts a casa nostra com a Llàgrimes de Sant Llorenç. Són un dels espectacles més impressionants i esperats de l'agost, de fet, és la pluja d'estels més famosa del món.
Els Perseids comencen a ser visibles el 17 de juliol i es poden seguir veient fins al 24 d'agost. Enguany el període màxim d’aquesta pluja d’estels ha estat entre l'11 i el 13 d'agost, però la Lluna sempre en dificulta l'observació. Amb la lluna negra, doncs, l'escenari serà ideal per veure una de les últimes pluges de meteors de l'estiu.
Com i on pots veure els Perseids?
Per veure la pluja d'estels, és imprescindible situar-se en un indret amb poca contaminació lumínica, atès que pot fer variar el nombre d'estels visibles. Per això, la clau és allunyar-se cap a un punt fosc, sense necessitat de fer servir prismàtics ni telescopis.
Això significa que si et quedes en un nucli urbà no les podràs veure? La realitat és que no es descarta la possibilitat d'observar-les des d'aquestes zones, però en aquest cas cal tenir compte la contaminació. Malgrat que s'ha de mirar cap al nord-oest, just on hi ha la constel·lació de Perseu —d'aquí el nom de Perseids, també—, la recomanació és col·locar-se allargat a terra per aconseguir una visió vertical i panoràmica del cel.
Així, zones com ara Montjuïc, Collserola, el Montsec, el Ripollès, l'Alt Pirineu, Montserrat, la Mola i el Montcau són bons llocs per mirar les llàgrimes de Sant Llorenç. Altres punts són el mirador de Sant Patllari (Porqueres), el santuari dels Àngels de Girona, el santuari de Santa Maria del Foix, el castell de Burriac i l'ermita de la Salut (Papiol).
