L'independentisme perd 700.000 vots
El segon titular de la nit electoral d'aquest 23-J és que l'independentisme es desinfla. Per una banda ERC, que segueix amb la patacada que ja es va fer notar a les eleccions municipals i passa de 13 a 7 escons, però sobretot la CUP. Els anticapitalistes s'han quedat sense representació al Congrés i han perdut bona part de la seva massa social passant del 6,35% al 2,81%. L'independentisme ha perdut uns 700.000 vots respecte al 2019, amb el 99% escrutat. Fa quatre anys, ERC, Junts i la CUP van sumar 1.652.055 vots. I ara, els tres partits independentistes en sumen uns 952.000. Per la seva banda, Junts, amb Míriam Nogueras al capdavant, ha perdut un diputat i s'ha quedat amb 7. Però set diputats que seran clau perquè són els que poden donar la governabilitat a Pedro Sánchez. El PP de Martín-Blanco ha obtingut 5 diputats, tres més que el 2019 i ha guanyat, en nombre de vots, a Junts i a ERC. Els populars han obtingut un 13,32% de suports mentre que Junts ha estat de l'11,17% i ERC 13,17%. Finalment, Vox s'ha quedat amb els dos representants que ja va aconseguir en els últims comicis a l'estat espanyol.
En el conjunt del país, els socialistes han guanyat a més de 400 municipis, sobretot les ciutats de l'arc metropolità i també de les comarques de Tarragona. Una de les explicacions dels resultats catalans és la tornada del vot dual, és a dir, aquells votants independentistes que han preferit fer un vot als partits estatals, PSC i Sumar, per frenar l'entrada de la dreta amb l'extrema dreta al Congrés. En aquest sentit, el bloc independentista s'ha desinflat i ha passat de tenir 23 diputats a 14.
L'espai convergent amb Roger Montañola tampoc ha obtingut el suport suficient per tenir representació a la cambra espanyola. El seu líder ha comparegut amb el 60% dels vots escrutats i ha assumit una "derrota sense pal·liatius". També el líder de la CUP, Albert Botran, ha reconegut uns "resultats dolents" sense assolir els objectius proposats, perdent els dos diputats i quedant-se fora del Congrés. "No hem estat capaços d'obrir una alternativa d'esquerres, independentista i antifeixista".
Resultats per demarcacions
A Catalunya aquest diumenge s'han decidit 48 dels 350 diputats al congrés espanyol en cada una de les quatre demarcacions de Catalunya. El PSC ha estat el clar guanyador a Catalunya, s'ha imposat a més de 400 municipis d'arreu del país i a les quatre demarcacions.
El partit de Meritxell Batet ha guanyat a Barcelona amb 13 diputats, cinc més que fa quatre anys. En la demarcació amb més població la segona força ha estat Sumar que manté cinc diputats, per davant del PP que passa de dos a cinc i també d'ERC que perd tres representants i se situa com a quarta força a la demarcació de Barcelona. Junt es queda amb tres diputats i Vox manté els dos.
A Girona, els socialistes també han passat per davant dels partits independentistes i obté dos diputats. ERC baixa a la tercera força i perd un diputat, Junts manté els dos del 2019 i Sumar el que ja tenia ara fa quatre anys.
A la demarcació de Lleida, el PSC també arrevata els republicans i els passa per davant amb dos diputats. Els dos partits independentistes es queden amb un representant cada un.
Finalment, a Tarragona també hi ha hagut victòria socialista. ERC tampoc ha pogut ser la força més votada com fa quatre anys i el PSC s'ha fet amb dos diputats. Aquest 2023 el vot ha estat més diversificat i ERC, PP, Sumar i Junts han aconseguit un representant al Congrés.
Junts té la clau de la governabilitat
Les urnes han donat la clau de la governabilitat del PSOE a Junts. El partit de Carles Puigdemont té ara la clau per evitar un govern entre PP i l'extrema dreta de Vox. ERC ja ha repetit en diverses ocasions que faria Sánchez president si això evités un govern amb l'extrema dreta. No obstant això, des de Junts, han defensat durant tota la campanya que cal pensar amb Catalunya i han criticat l'estratègia dels republicans a Madrid. En aquest sentit, però, les seves files hauran de decidir si donen el vot als socialistes i "salven Sánchez" o permeten que l'extrema dreta governi a l'estat espanyol i es repeteixi al conjunt de l'Estat els governs que ja s'han constituït al País Valencià i a les Illes Balears.
La participació cau a Catalunya
La data de celebració de les eleccions, ha coincidit amb les vacances d'estiu d'una part important de la població. Una situació que sumada a la calor i a la crida a l'abstenció des d'alguns sectors de l'independentisme, ha fet que a les 18 h la participació hagi baixat fins a 11 punts respecte del 2029. Del 48,72% de l'electorat que va votar l'any 2019 al país, aquesta vegada només ho ha fet el 36,78%. Amb el tancament dels col·legis, finalment la participació a Catalunya s'ha situat quatre punts per sota de fa quatre anys. 65% davant del 69,3% de fa quatre anys. Des d'ERC han expressat que la baixa participació "afebleix Catalunya". Ho ha dit la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, que ha comparegut per fer una primera valoració de la participació. El descens, però, no ha estat homogeni arreu del país, ja que ha estat molt superior als municipis que van votar més opcions independentistes fa quatre anys, cosa que podria indicar una major desmobilització de les seves bases. Pots consultar també els mapes interactius amb l'evolució de la participació en cada municipi. El vot per correu ha registrat una xifra rècord de vot per correu a l'Estat. Els registres s'han elevat finalment fins als 2,47 milions -més de 250.000 dels quals, a Catalunya-. Pel que fa a l'estat espanyol, a les 18 h la participació ha estat del 53,12% mentre que l'any 2019 va ser del 56,85%.