14
de març
de
2018, 12:25
Actualitzat:
20:19h
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, durant la reunió de la mesa d'aquest dimarts Foto: ACN
El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals i ha anul·lat els acords de la mesa del Parlament segons els quals es va tramitar la llei de transitorietat jurídica a principis de setembre de l'any passat, segons ha informat en un comunicat. El tribunal sosté que es van "vulnerar" els drets dels diputats en no permetre que es demanés un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE).
L'aprovació de la llei de desconnexió, que es va fer l'endemà de la convocatòria del referèndum, va generar molta polseguera al Parlament. Els grups de l'oposició es van queixar pel fet que els terminis es fessin més curts -per impedir les traves a l'hora de tramitar la norma- i per no poder recórrer davant del CGE. Malgrat això, Junts pel Sí i la CUP van seguir endavant amb el pla traçat i la llei de transitorietat -que havia de regir el període entre el referèndum i la independència efectiva- es va aprovar.
Aquests mecanismes, segons ha considerat per unanimitat el TC, no s'adeqüen a la Constitució. Els tràmits, a parer dels magistrats, es van fer "al marge de qualsevol dels procediments legislatius previstos i regulats en el reglament del Parlament, improvisant i articulant ad hoc un insòlit camí que deixava a l'arbitri de la majoria les possibilitats d'intervenció i els drets de la resta dels grups i diputats".
Infraccions reglamentàries
Els "drets fonamentals", segons el text del TC, "podrien resultar vulnerats en cas que s'hagués incorregut en infraccions dels reglaments de les cambres, o d'altres normes ordenadores dels procediments parlamentaris, que haurien afectat al nucli de la funció dels representants polítics, nucli del qual forma part, per descomptat, l'exercici de la funció legislativa". En aquest cas, indica la sentència, el fet de no contemplar la possibilitat d'anar al CGE es va fer fora de "l'ordenament aplicable".
La "funció primordial de tota assemblea parlamentària", assenyala la sentència, és "representar a la ciutadania". "Una funció que només es compleix si els elegits pel cos electoral s'atenen als procediments que l'ordenament disposa i a les regles jurídiques que asseguren l'exercici dels drets i facultats dels parlamentaris, així com la participació no discriminatòria de tots els seus representants", manté el document.
Marta Rovira, portaveu parlamentària de Junts pel Sí, en el debat de la desconnexió Foto: Adrià Costa