Sergi Sabrià (Palafrugell, 1975) ha marxat fent soroll. Amb missatges nítids referits a la crisi interna que viu ERC, i amb frases teledirigides cap a Oriol Junqueras. La compareixença -llàgrimes incloses- exemplifica fins a quin punt ha arribat el xoc a les files republicanes després de les últimes patacades electorals. Sabrià, el senyor Llop de la millor època de la història contemporània del partit, temut pels adversaris i també per alguns companys, ha decidit deixar de ser viceconseller del Govern després que el diari Ara revelés que els cartells sobre Ernest Maragall i l'Alzheimerprovenien de la mateixa ERC. Assegura que no és culpable de res, però plega per fer de tallafoc i esmorteir la crisi.
Sabrià és d'aquells dirigents polítics que fan soroll, tant en públic com en privat. No hi ha hagut negociació de l'última dècada en què no hi hagi estat implicat. Figura especialment incòmoda per a Junts -al ja exviceconseller li agradava fer servir l'expressió "els convergents" per referir-s'hi, per disgust del partit de Carles Puigdemont-, en els últims dies ha acabat caient en desgràcia. Uns afirmen que per les ombres de la seva gestió comunicativa i ell ha donat a entendre que perquè un sector del partit el volia fora malgrat que ja havia manifestat que plegaria quan Pere Aragonès deixés Palau. Feia mesos que a la Generalitat s'hi anticipava, discretament, l'escenari d'haver d'abandonar el poder.
El president, ara en funcions, el va promocionar a plenipotenciari director del gabinet, amb atribucions més extenses que en altres persones que havien ocupat el càrrec, i des d'aquell moment es va començar a eixamplar la distància existent amb Oriol Junqueras, expresident d'ERC des del 10 de juny. Acostumat a l'ombra -ha negat, això sí, estar al darrere dels cartells sobre Maragall, present aquest dijous a la seu dels republicans i un dels que l'aplaudia- i figura amb molt pes al Govern -el control de l'agenda li pertanyia, també sobre el discurs i part de la interlocució amb la Moncloa-, Sabrià no ha pogut resistir la bola de neu generada pel cas dels cartells del candidat barceloní.
🔴 Sergi Sabrià: «La conclusió que en trec és que malauradament hi ha a qui no li importa ni el partit, ni la militància ni la ciutadania del nostre país. Només l'ambició i el desig personal per controlar una organització per fer-se-la a mida»https://t.co/DoRwUxoTUipic.twitter.com/xUoFr0Meoa
— NacióDigital (@naciodigital) July 4, 2024
És el final d'etapa per algú que va començar com a alcalde de Palafrugell, que va ser mà dreta de Marta Rovira al Parlament -va assumir la responsabilitat a la cambra catalana quan la secretària general va marxar a Suïssa la primavera del 2018- i que és dels que tendeix a buscar el cos a cos, si convé amb els periodistes, amb tot el que això implica. Malgrat això, dins del seu equip compta amb l'adhesió dels que treballen braç a braç amb ell, que afirmen que és dels que dona la cara i tanca files. Sabrià s'ha acostumat, dins i fora del partit, a rebre valoracions allunyades de la zona de grisos, perquè en la seva trajectòria ha deixat empremta en tots els estrats de la política.
En el gris és on es va començar a endinsar la relació amb Junqueras i el seu entorn. Fins al punt que, com ha assenyalat Sabrià en la roda de premsa d'aquest dijous, fa pràcticament un any, des de la nit electoral del 23-J -segona gran patacada d'ERC, que va obtenir només set escons al Congrés-, no té cap conversa llarga amb l'expresident dels republicans. En la reunió en què es va acabar de decidir l'avançament electoral, per exemple, Sabrià no hi va assistir per no coincidir amb Junqueras, que el fa responsable d'una decisió que ara es presenta com un error. La distància entre el Govern i qui vol tornar a presidir el partit s'ha anat eixamplant, s'han anat esberlant confiances.