30
de setembre
de
2023, 10:00
Actualitzat:
02
d'octubre,
8:35h
Cada vegada que Albert Batet atacava Pere Aragonès per la debilitat del Govern i per la "manca de rumb" de la seva presidència, cada vegada que li demanava un gir, cada vegada que amenaçava amb demanar noves eleccions, cada vegada que li retreia els pocs fruits de la negociació a Madrid, cada vegada que li demanava un acostament a Junts per refer la unitat independentista, l'equip més fidel de Palau arrufava el nas o esbufegava. No només pel contingut, sinó també pel to, que equiparaven a una "falta de respecte" a la figura del president. És una dinàmica que s'ha repetit al llarg del mandat d'Aragonès, immers ara en un trencaclosques marcat per la investidura de Pedro Sánchez i per la pressió de Junts, que ha redefinit l'estratègia i es troba immersa en una negociació -encara incerta- amb el PSOE.
El president arriba ara a la cruïlla definitiva de la seva presidència, que va voler arrencar amb una recuperació de la institucionalitat i ha acabat transitant cap a una oportunitat -la negociació sobre Sánchez- que pot desencallar els nusos generats durant la tardor del 2017. Jugarà algun paper en les converses amb el PSOE? "Ho porten els partits, però si s'acaba amb acord, ja veurem què passa a l'hora de vendre-ho", remarquen des de Palau, on també posen de manifest que, al final, el debat de política general s'ha tancat amb unitat -de mínims- sobre el referèndum, plantejament amb el qual va arrencar la setmana. "Es nota que ara vol treure el nas", diagnostiquen a Junts, que fa tot just un any va deixar el Govern. Des d'aquell moment, el president encara ha donat més importància a la gestió, tot i que fins i tot des del seu cercle més proper s'admet que aquesta variable ja no és la principal per a l'electorat.
"Estem fent una feinada impressionant i que probablement fins d'aquí a uns anys no es veurà realment. Segurament el millor Govern pel que fa a gestió dels últims 10 o 15 anys. Però amb això ja no es guanyen eleccions", remarca un dirigent d'ERC consultat per Nació. I com es guanyen, els comicis? Des que els republicans han aterrat a Palau han col·leccionat derrotes a les urnes -les municipals i les últimes espanyoles no van anar gens bé-, però confien en l'últim tram de legislatura per optar a la reelecció. Una de les obsessions d'ERC, de fet, és que aquesta etapa no sigui una anècdota. I per això es necessita rendibilitzar tot el que pugui passar en la negociació a Madrid i capitalitzar-ne els rèdits, que vindrien sobretot en forma d'amnistia.
Tanmateix, Aragonès viu atrapat per una sèrie de condicionants que en dificulten la projecció. El primer, i més evident, és la situació de minoria parlamentària: el Govern va arribar a perdre un 64% de les votacions en el debat de política general, fruit de tenir només 33 escons i d'una oposició esmolada -liderada per Junts i el PSC- que va aprofitar totes les oportunitats per recordar al president que no li surten els números. El segon condicionant és, precisament, el paper dels exsocis, ara decisius a Madrid i que han optat per abraçar les bondats del diàleg després d'anys de menysteniment d'aquesta via i de flirtejar amb el bloqueig.
El tercer condicionant és el més incontrolable i, al mateix temps, el més previsible: la negativa del PSOE al referèndum. "Són ells els qui s'han de moure", repeteixen des de l'entorn d'Aragonès. "Nosaltres estem avisant des de la campanya electoral que demanem l'amnistia, el referèndum, el traspàs de Rodalies i la reducció del dèficit fiscal", mantenen les mateixes veus. "Està atrapat perquè, si hi ha amnistia, qui la capitalitza és Puigdemont", sostenen a Junts. De coordinació amb l'expresident, tot i que existeixi contacte, n'hi ha més aviat poca.
Quins seran els propers passos? De moment, Aragonès està pendent de rebre l'informe dels experts sobre la proposta de l'acord de claredat, que el president entomarà i perfilarà abans d'elevar-la a l'Estat. Tot això es produirà abans del 27 de novembre, data límit per la investidura de Sánchez. Si bé hi ha consellers que donen per fet que hi haurà un acord, el malestar es fa notar a les files del PSC i, per tant, del PSOE. Salvador Illa, de fet, ja treia l'espantall d'unes noves eleccions després que el Parlament condicionés una investidura a avenços en el referèndum. Perquè el trencaclosques definitiu d'Aragonès no és que l'independentisme malgasti una oportunitat històrica, sinó que Sánchez l'enterri.
El president arriba ara a la cruïlla definitiva de la seva presidència, que va voler arrencar amb una recuperació de la institucionalitat i ha acabat transitant cap a una oportunitat -la negociació sobre Sánchez- que pot desencallar els nusos generats durant la tardor del 2017. Jugarà algun paper en les converses amb el PSOE? "Ho porten els partits, però si s'acaba amb acord, ja veurem què passa a l'hora de vendre-ho", remarquen des de Palau, on també posen de manifest que, al final, el debat de política general s'ha tancat amb unitat -de mínims- sobre el referèndum, plantejament amb el qual va arrencar la setmana. "Es nota que ara vol treure el nas", diagnostiquen a Junts, que fa tot just un any va deixar el Govern. Des d'aquell moment, el president encara ha donat més importància a la gestió, tot i que fins i tot des del seu cercle més proper s'admet que aquesta variable ja no és la principal per a l'electorat.
"Estem fent una feinada impressionant i que probablement fins d'aquí a uns anys no es veurà realment. Segurament el millor Govern pel que fa a gestió dels últims 10 o 15 anys. Però amb això ja no es guanyen eleccions", remarca un dirigent d'ERC consultat per Nació. I com es guanyen, els comicis? Des que els republicans han aterrat a Palau han col·leccionat derrotes a les urnes -les municipals i les últimes espanyoles no van anar gens bé-, però confien en l'últim tram de legislatura per optar a la reelecció. Una de les obsessions d'ERC, de fet, és que aquesta etapa no sigui una anècdota. I per això es necessita rendibilitzar tot el que pugui passar en la negociació a Madrid i capitalitzar-ne els rèdits, que vindrien sobretot en forma d'amnistia.
Salvador Illa observa Pere Aragonès en el debat de política general. Foto: Hugo Fernández
Tanmateix, Aragonès viu atrapat per una sèrie de condicionants que en dificulten la projecció. El primer, i més evident, és la situació de minoria parlamentària: el Govern va arribar a perdre un 64% de les votacions en el debat de política general, fruit de tenir només 33 escons i d'una oposició esmolada -liderada per Junts i el PSC- que va aprofitar totes les oportunitats per recordar al president que no li surten els números. El segon condicionant és, precisament, el paper dels exsocis, ara decisius a Madrid i que han optat per abraçar les bondats del diàleg després d'anys de menysteniment d'aquesta via i de flirtejar amb el bloqueig.
Els experts que treballen l'acord de claredat presentaran les conclusions en els propers dies; Aragonès les utilitzarà per plantejar una proposta a l'Estat
El tercer condicionant és el més incontrolable i, al mateix temps, el més previsible: la negativa del PSOE al referèndum. "Són ells els qui s'han de moure", repeteixen des de l'entorn d'Aragonès. "Nosaltres estem avisant des de la campanya electoral que demanem l'amnistia, el referèndum, el traspàs de Rodalies i la reducció del dèficit fiscal", mantenen les mateixes veus. "Està atrapat perquè, si hi ha amnistia, qui la capitalitza és Puigdemont", sostenen a Junts. De coordinació amb l'expresident, tot i que existeixi contacte, n'hi ha més aviat poca.
Quins seran els propers passos? De moment, Aragonès està pendent de rebre l'informe dels experts sobre la proposta de l'acord de claredat, que el president entomarà i perfilarà abans d'elevar-la a l'Estat. Tot això es produirà abans del 27 de novembre, data límit per la investidura de Sánchez. Si bé hi ha consellers que donen per fet que hi haurà un acord, el malestar es fa notar a les files del PSC i, per tant, del PSOE. Salvador Illa, de fet, ja treia l'espantall d'unes noves eleccions després que el Parlament condicionés una investidura a avenços en el referèndum. Perquè el trencaclosques definitiu d'Aragonès no és que l'independentisme malgasti una oportunitat històrica, sinó que Sánchez l'enterri.