15
de novembre
de
2016, 22:50
Actualitzat:
16
de novembre,
13:52h
L'últim debat de política general va servir per segellar acords concrets i de calat en relació a la promesa de referèndum feta per Carles Puigdemont en la qüestió de confiança. Una setmana després que la CUP ratifiqués l'entesa amb el Govern, aquesta formació i Junts pel Sí van aprovar resolucions que fixaven el rumb dels propers mesos per aplicar el nou full de ruta sobiranista. L'independentisme es va fixar el 6 d'octubre deures concrets que, en set ocasions, calia tenir enllestits abans d'acabar l'any o just després, segons les dates incloses en els textos o, en dos casos en què no n'hi haguessin d'explícites, abans d'iniciar el procés constituent, que ha de tenir lloc el primer semestre del 2017.
De fet, la CUP ha criticat que el Govern no hagi implementat encara cap d'aquests acords, tot i que, pel que fa a la cimera de forces polítiques i socials pel referèndum, aquesta havia de convoca-se "immediatament" després del debat de política general (del qual ja en fa un mes i deu dies), mentre que la comissió parlamentària de seguiment del procés constituent havia d'estar creada un mes després d'aquest debat (un termini ja superat). Al seu torn, l'executiu replicava que, si els anticapitalistes no es comprometien a facilitar la tramitació dels pressupostos, no tenia sentit avançar en el full de ruta, ja que forçar una nova pròrroga conduïa a la convocatòria de noves eleccions.
Per aquest motiu, la CUP també feia un repàs de l'evolució d'aquests compromisos en el document intern que va fer públic NacióDigital sobre la negociació pressupostària i confiava que aquesta setmana, amb la qüestió dels comptes encarrilada, ja es podrien concretar alguns acords. Malgrat tot, els anticapitalistes han tornat a mostrar el seu enuig perquè consideren que el Govern no en té prou i manté el "xantatge" en recordar de nou que, per celebrar el referèndum, els pressupostos s'han d'aprovar definitivament. Fem un repàs, doncs, als elements que caldria resoldre en el proper mes i mig, en base a les resolucions del debat de política general (també la de Catalunya Sí que es Pot que va aprovar-se amb el suport de Junts pel Sí) i al document dels anticapitalistes.
Iniciatives en relació al referèndum o l'autodeterminació:
- Cimera de forces polítiques polítiques i socials favaorables al dret a l'autodeterminació: Una reunió que ha de convocar el Govern per treballar políticament en la definició i fermesa de la convocatòria del referèndum, on la CUP també vol tractar com afrontar la judicialització del procés i els embats de l'Estat, per aconseguir trobar una resposta unitària. Els anticapitalistes entenen que cal "haver acordat una data, els convocats, el calendari, la reunió, funcions, portaveus i espais de difusió i debats" i, per això, preveien que aquesta setmana es poguessin concretar "aspectes de la seva conformació, ubicació i funcionament", un cop Govern i Junts pel Sí fessin una proposta i la CUP detallés la seva. L'executiu també esperava desencallar-ne la convocatòria un cop s'hagués garantit la tramitació dels pressupostos. Termini: Immediament després del debat de política general.
- Comissió de seguiment per a l'impuls, el control i l'execució del referèndum: Ha de crear-la el Parlament, amb representants dels grups parlamentaris, i és l'òrgan que es compromet a activar tots els dispositius legislatius necessaris per celebrar el referèndum i per donar-hi cobertura legal. Termini: Abans del 31 de desembre de 2016.
- Comissió d'experts per al seguiment del procés d'autodeterminació: L'hauria d'impulsar el Parlament i integrar-lo persones de l'àmbit internacional que hagin conegut processos similars, així com juristes coneixedors de la matèria, els quals farien una conferència pública per donar a conèixer la seva tasca un cop estiguessin constituïts. El seu objectiu seria deixar constància del respecte a les garanties democràtiques en tot el procés per part de les institucions catalanes i de l'estat espanyol, així com internacionalitzar la causa catalana. Segons la CUP, aquesta comissió "hauria de poder exercir, també, d'equip legal del procés, en el sentit que pogués emetre dictàmens jurídics contextualitzats en l'ofensiva judicial de l'Estat per tal de poder oferir una visió des del dret internacional i alhora, fer-los arribar a instàncies internacionals", així com fer una tasca de "verificació i d’observació de la implementació dels passos cap el referèndum". Tot i això, queda pendent acorda la data de convocatòria, les persones integrants, la definició de les funcions, la dotació pressupostària que en permeti un marge d’autonomia i la no dependència institucional per garantir-ne el funcionament i la impossibilitat de suspendre'n les funcions. Els anticapitalistes preveien començar a concretar alguns detalls aquesta setmana. Termini: Abans del 31 de desembre de 2016.
- Llei de règim jurídic català: La ponència del Parlament que l'elabora ha de tenir enllestit un text de la llei de transitorietat jurídica que contingui, com a mínim, la regulació sobre la successió d'ordenaments jurídics, la nacionalitat, els drets fonamentals, el sistema institucional, la potestat financera i el poder judicial durant el període de transitorietat existent entre la proclamació de la República catalana i l'aprovació de la seva constitució, així com el reglament de l'Assemblea constituent. La ponència de la llei, formada només per Junts pel Sí i la CUP -que n'ostenta la relatoria-, fa temps que hi treballa, amb la participació puntual de membres del Govern. Segons els anticapitalistes, "hi ha diferents visions sobre el contingut de la llei, o si aquesta ha de ser l'instrument que convoqui al referèndum", per bé que, en la darrera reunió de la ponència, la setmana passada, "es va arribar a un acord de mínims sobre la forma de tramitació i el calendari per fer-ho". Termini: Abans del 31 de desembre de 2016.
- Espai transversal amb les entitats: Els partits i organitzacions socials haurien d'impulsar iniciatives que permetessin agrupar al voltant de l'exigència de la celebració del referèndum el major nombre de forces polítiques, organitzacions sindicals i socials, moviments i entitats veïnals i socials, i el Govern hauria de reconèixer la construcció d'aquest espai transversal de la societat civil i donar-li suport. És una proposta continguda en la resolució de Catalunya Sí que es Pot, complementària a la cimera i podria assimilar-se a una mena de Plataforma pel Dret a Decidir actualitzada. Segons la CUP, les seves funcions podrien estar "més centrades en la conscienciació i la mobilització populars amb la possibilitat de derivar-ho a la creació i impuls de possibles espais organitzats a nivell local de defensa i suport al referèndum". Tot i això, encara no hi ha cap data marcada per convocar-lo, ni se sap qui lideraria o faria de portaveu d'aquest espai. Termini: No n'hi ha de fixat.
Iniciatives en relació al procés constituent:
- Comissió de seguiment del procés constituent: S'hauria de formar al Parlament, amb representants dels grups parlamentaris, per fer un seguiment del procés constituent i emparar les diverses fases d'aquest i de vetllar per la definició o el desplegament del programa, el calendari i els pressupostos. El grup sobre procés constituent format per Junts pel Sí i els anticapitalistes se segueix reunint per definir aquests aspectes. Termini: Un mes després del debat de política general (6 de novembre de 2016).
- Consell Assessor del Procés Constituent: Hauria de crear-lo el Govern i estaria format per experts de l'àmbit acadèmic, nacional i internacional, que assessorarien sobre les polítiques públiques que han de permetre l'acompliment del procés constituent liderat per la societat civil. Es podria entendre com una mena de Consell Assessor per a la Transició Nacional adequat a la nova fase del procés. La CUP defensa que hauria de gaudir de dotació pressupostària pròpia i independència institucional i s'hauria de presentar amb una conferència pública. El grup sobre procés constituent format per Junts pel Sí i els anticapitalistes se segueix reunint per definir aquests aspectes. A banda, tot i que no es va tractar en el debat de política general, la CUP no renuncia a crear "una plataforma ciutadana pel procés constituent que pugui aglutinar entitats i partits". Termini: Dos mesos des del debat de política general (6 de desembre de 2016).
- Planificació del procés constituent: Amb l'assessorament del Consell Assessor, el Govern hauria de tenir tancat el programa i el calendari de desplegament del procés constituent en la seva fase ciutadana per fer-lo efectiu durant el primer semestre del 2017. Termini: Tres mesos des del debat de política general (6 de gener de 2017).
- Debats locals: El Parlament ha encoratjat els ajuntaments a impulsar els debats constituents en l'àmbit local, promovent la participació de la societat civil i facilitant els recursos i espais propis necessaris per al desenvolupament correcte d'aquest debat ciutadà. ERC ja ha començat a presentar mocions per intentar impulsar una xarxa de municipis pel procés constituent, mentre que la CUP "insta a trametre l'aprovació dels acords del debat de política general, amb carta del Parlament, informant del compromís explícit amb referèndum i procés constituent", així com valora "promoure mocions als municipis, donar impuls i suport a punts d'informació d'àmbit local per tal d'informar sobre referèndum, cens, punts de votació, etc., tot allò relatiu a procés constituent i vies de participació dels debats". Termini: No n'hi ha de fixat, però hauria d'estar llest per l'inici de la fase ciutadana del procés constituent, el primer semestre del 2017.
De fet, la CUP ha criticat que el Govern no hagi implementat encara cap d'aquests acords, tot i que, pel que fa a la cimera de forces polítiques i socials pel referèndum, aquesta havia de convoca-se "immediatament" després del debat de política general (del qual ja en fa un mes i deu dies), mentre que la comissió parlamentària de seguiment del procés constituent havia d'estar creada un mes després d'aquest debat (un termini ja superat). Al seu torn, l'executiu replicava que, si els anticapitalistes no es comprometien a facilitar la tramitació dels pressupostos, no tenia sentit avançar en el full de ruta, ja que forçar una nova pròrroga conduïa a la convocatòria de noves eleccions.
Per aquest motiu, la CUP també feia un repàs de l'evolució d'aquests compromisos en el document intern que va fer públic NacióDigital sobre la negociació pressupostària i confiava que aquesta setmana, amb la qüestió dels comptes encarrilada, ja es podrien concretar alguns acords. Malgrat tot, els anticapitalistes han tornat a mostrar el seu enuig perquè consideren que el Govern no en té prou i manté el "xantatge" en recordar de nou que, per celebrar el referèndum, els pressupostos s'han d'aprovar definitivament. Fem un repàs, doncs, als elements que caldria resoldre en el proper mes i mig, en base a les resolucions del debat de política general (també la de Catalunya Sí que es Pot que va aprovar-se amb el suport de Junts pel Sí) i al document dels anticapitalistes.
Iniciatives en relació al referèndum o l'autodeterminació:
- Cimera de forces polítiques polítiques i socials favaorables al dret a l'autodeterminació: Una reunió que ha de convocar el Govern per treballar políticament en la definició i fermesa de la convocatòria del referèndum, on la CUP també vol tractar com afrontar la judicialització del procés i els embats de l'Estat, per aconseguir trobar una resposta unitària. Els anticapitalistes entenen que cal "haver acordat una data, els convocats, el calendari, la reunió, funcions, portaveus i espais de difusió i debats" i, per això, preveien que aquesta setmana es poguessin concretar "aspectes de la seva conformació, ubicació i funcionament", un cop Govern i Junts pel Sí fessin una proposta i la CUP detallés la seva. L'executiu també esperava desencallar-ne la convocatòria un cop s'hagués garantit la tramitació dels pressupostos. Termini: Immediament després del debat de política general.
- Comissió de seguiment per a l'impuls, el control i l'execució del referèndum: Ha de crear-la el Parlament, amb representants dels grups parlamentaris, i és l'òrgan que es compromet a activar tots els dispositius legislatius necessaris per celebrar el referèndum i per donar-hi cobertura legal. Termini: Abans del 31 de desembre de 2016.
- Comissió d'experts per al seguiment del procés d'autodeterminació: L'hauria d'impulsar el Parlament i integrar-lo persones de l'àmbit internacional que hagin conegut processos similars, així com juristes coneixedors de la matèria, els quals farien una conferència pública per donar a conèixer la seva tasca un cop estiguessin constituïts. El seu objectiu seria deixar constància del respecte a les garanties democràtiques en tot el procés per part de les institucions catalanes i de l'estat espanyol, així com internacionalitzar la causa catalana. Segons la CUP, aquesta comissió "hauria de poder exercir, també, d'equip legal del procés, en el sentit que pogués emetre dictàmens jurídics contextualitzats en l'ofensiva judicial de l'Estat per tal de poder oferir una visió des del dret internacional i alhora, fer-los arribar a instàncies internacionals", així com fer una tasca de "verificació i d’observació de la implementació dels passos cap el referèndum". Tot i això, queda pendent acorda la data de convocatòria, les persones integrants, la definició de les funcions, la dotació pressupostària que en permeti un marge d’autonomia i la no dependència institucional per garantir-ne el funcionament i la impossibilitat de suspendre'n les funcions. Els anticapitalistes preveien començar a concretar alguns detalls aquesta setmana. Termini: Abans del 31 de desembre de 2016.
- Llei de règim jurídic català: La ponència del Parlament que l'elabora ha de tenir enllestit un text de la llei de transitorietat jurídica que contingui, com a mínim, la regulació sobre la successió d'ordenaments jurídics, la nacionalitat, els drets fonamentals, el sistema institucional, la potestat financera i el poder judicial durant el període de transitorietat existent entre la proclamació de la República catalana i l'aprovació de la seva constitució, així com el reglament de l'Assemblea constituent. La ponència de la llei, formada només per Junts pel Sí i la CUP -que n'ostenta la relatoria-, fa temps que hi treballa, amb la participació puntual de membres del Govern. Segons els anticapitalistes, "hi ha diferents visions sobre el contingut de la llei, o si aquesta ha de ser l'instrument que convoqui al referèndum", per bé que, en la darrera reunió de la ponència, la setmana passada, "es va arribar a un acord de mínims sobre la forma de tramitació i el calendari per fer-ho". Termini: Abans del 31 de desembre de 2016.
- Espai transversal amb les entitats: Els partits i organitzacions socials haurien d'impulsar iniciatives que permetessin agrupar al voltant de l'exigència de la celebració del referèndum el major nombre de forces polítiques, organitzacions sindicals i socials, moviments i entitats veïnals i socials, i el Govern hauria de reconèixer la construcció d'aquest espai transversal de la societat civil i donar-li suport. És una proposta continguda en la resolució de Catalunya Sí que es Pot, complementària a la cimera i podria assimilar-se a una mena de Plataforma pel Dret a Decidir actualitzada. Segons la CUP, les seves funcions podrien estar "més centrades en la conscienciació i la mobilització populars amb la possibilitat de derivar-ho a la creació i impuls de possibles espais organitzats a nivell local de defensa i suport al referèndum". Tot i això, encara no hi ha cap data marcada per convocar-lo, ni se sap qui lideraria o faria de portaveu d'aquest espai. Termini: No n'hi ha de fixat.
Iniciatives en relació al procés constituent:
- Comissió de seguiment del procés constituent: S'hauria de formar al Parlament, amb representants dels grups parlamentaris, per fer un seguiment del procés constituent i emparar les diverses fases d'aquest i de vetllar per la definició o el desplegament del programa, el calendari i els pressupostos. El grup sobre procés constituent format per Junts pel Sí i els anticapitalistes se segueix reunint per definir aquests aspectes. Termini: Un mes després del debat de política general (6 de novembre de 2016).
- Consell Assessor del Procés Constituent: Hauria de crear-lo el Govern i estaria format per experts de l'àmbit acadèmic, nacional i internacional, que assessorarien sobre les polítiques públiques que han de permetre l'acompliment del procés constituent liderat per la societat civil. Es podria entendre com una mena de Consell Assessor per a la Transició Nacional adequat a la nova fase del procés. La CUP defensa que hauria de gaudir de dotació pressupostària pròpia i independència institucional i s'hauria de presentar amb una conferència pública. El grup sobre procés constituent format per Junts pel Sí i els anticapitalistes se segueix reunint per definir aquests aspectes. A banda, tot i que no es va tractar en el debat de política general, la CUP no renuncia a crear "una plataforma ciutadana pel procés constituent que pugui aglutinar entitats i partits". Termini: Dos mesos des del debat de política general (6 de desembre de 2016).
- Planificació del procés constituent: Amb l'assessorament del Consell Assessor, el Govern hauria de tenir tancat el programa i el calendari de desplegament del procés constituent en la seva fase ciutadana per fer-lo efectiu durant el primer semestre del 2017. Termini: Tres mesos des del debat de política general (6 de gener de 2017).
- Debats locals: El Parlament ha encoratjat els ajuntaments a impulsar els debats constituents en l'àmbit local, promovent la participació de la societat civil i facilitant els recursos i espais propis necessaris per al desenvolupament correcte d'aquest debat ciutadà. ERC ja ha començat a presentar mocions per intentar impulsar una xarxa de municipis pel procés constituent, mentre que la CUP "insta a trametre l'aprovació dels acords del debat de política general, amb carta del Parlament, informant del compromís explícit amb referèndum i procés constituent", així com valora "promoure mocions als municipis, donar impuls i suport a punts d'informació d'àmbit local per tal d'informar sobre referèndum, cens, punts de votació, etc., tot allò relatiu a procés constituent i vies de participació dels debats". Termini: No n'hi ha de fixat, però hauria d'estar llest per l'inici de la fase ciutadana del procés constituent, el primer semestre del 2017.