16
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
19:36h
Quan Junts i el PSOE estaven a la recta final de la negociació del pacte d'investidura, una pregunta planava en l'ambient: s'estava pressionant per incloure Laura Borràs en la llei d'amnistia? La presidenta de la formació fundada per Carles Puigdemont, condemnada a quatre anys i mig de presó pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), sempre havia denunciat que era víctima de lawfare, però aquest concepte finalment va quedar dins del pacte polític -per a disgust de la cúpula judicial- i no es va incloure específicament en la norma.
Amb el redactat de les esmenes a la mà, es pot interpretar l'existència d'una pista d'aterratge per a Borràs. En concret, per un afegit a l'article 1.a de la llei, que quedaria redactat així: "Quedaran compresos aquells actes realitzats o atribuïts a qui hagués prestat assistència, col·laboració, assessorament de qualsevol tipus, representació, protecció o seguretat als responsables de les conductes del primer paràgraf d'aquesta lletra [els grans esdeveniments del procés català], i les atribuïdes en funció d'operacions policials artificioses i/o prospectives orientades a la criminalització de càrrecs públics i/o el seu entorn, sempre i quan no hagin comportat efectivament un increment patrimonial d'origen il·lícit".
Borràs, en el judici celebrat entre el mes de febrer i el mes de març al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va assenyalar no només que no havia comès els delictes pels quals se l'acusava, sinó que en cap moment havia desviat fons públics cap a la seva butxaca. A banda, va indicar que la investigació policial -amb origen en els Mossos d'Esquadra- havia estat "prospectiva". Per tant, el redactat d'aquesta esmena, en cas de ser aprovada, li podria encaixar. El problema, però, és que la llei d'amnistia marca uns fets molt concrets a l'hora de ser aplicada, i el cas de males pràctiques pel qual ha estat condemnada Borràs no hi té a veure directament.
En concret, queda amnistiat tot allò relacionaat amb la consulta del 9-N, el referèndum de l'1-O, així com també la seva preparació i conseqüències sempre que s'hagin produït entre els dies 1 de gener del 2012 i el 13 de novembre del 2023. També queden desjudicialitzats tots aquells aspectes que tinguessin a veure amb "reivindicar, promoure o procurar" la secessió o independència de Catalunya, així com els que hagin contribuït a la consecució d'aquests propòsits. Tenint en compte això, Borràs n'hauria de quedar fora, en la mesura que l'activitat impulsada al capdavant de la ILC no tenia com a objectiu promoure la independència.
Amb el redactat de les esmenes a la mà, es pot interpretar l'existència d'una pista d'aterratge per a Borràs. En concret, per un afegit a l'article 1.a de la llei, que quedaria redactat així: "Quedaran compresos aquells actes realitzats o atribuïts a qui hagués prestat assistència, col·laboració, assessorament de qualsevol tipus, representació, protecció o seguretat als responsables de les conductes del primer paràgraf d'aquesta lletra [els grans esdeveniments del procés català], i les atribuïdes en funció d'operacions policials artificioses i/o prospectives orientades a la criminalització de càrrecs públics i/o el seu entorn, sempre i quan no hagin comportat efectivament un increment patrimonial d'origen il·lícit".
Borràs, en el judici celebrat entre el mes de febrer i el mes de març al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va assenyalar no només que no havia comès els delictes pels quals se l'acusava, sinó que en cap moment havia desviat fons públics cap a la seva butxaca. A banda, va indicar que la investigació policial -amb origen en els Mossos d'Esquadra- havia estat "prospectiva". Per tant, el redactat d'aquesta esmena, en cas de ser aprovada, li podria encaixar. El problema, però, és que la llei d'amnistia marca uns fets molt concrets a l'hora de ser aplicada, i el cas de males pràctiques pel qual ha estat condemnada Borràs no hi té a veure directament.
En concret, queda amnistiat tot allò relacionaat amb la consulta del 9-N, el referèndum de l'1-O, així com també la seva preparació i conseqüències sempre que s'hagin produït entre els dies 1 de gener del 2012 i el 13 de novembre del 2023. També queden desjudicialitzats tots aquells aspectes que tinguessin a veure amb "reivindicar, promoure o procurar" la secessió o independència de Catalunya, així com els que hagin contribuït a la consecució d'aquests propòsits. Tenint en compte això, Borràs n'hauria de quedar fora, en la mesura que l'activitat impulsada al capdavant de la ILC no tenia com a objectiu promoure la independència.