El Palau de la Generalitat s'ha vestit de gala aquest divendres amb motiu del dia d'Europa, que culmina una setmana de reunions d'alt nivell del president, Salvador Illa, amb dirigents destacats de la Unió Europea, com les vicepresidentes de la comissió Europea Teresa Ribera i Roxana Mînzatu, el president del Consell Europeu, António Costa, o l'exprimer ministre italià, Enrico Letta, ponent destacat en l'acte d'avui. En un context global complex, amb la guerra comercial provocada pels Estats Units i les guerres a Ucraïna i Gaza, el Govern ha fet una crida als valors europeus, al diàleg, al dret internacional per damunt de la "llei del més fort" i a la pau. En la seva intervenció, Illa ha solemnitzat el compromís de Catalunya amb Europa, i ha fet una crida a deixar enrere la "ingenuïtat estratègica" perquè Europa sigui protagonista en l'actual tauler polític global.
El president ha ressaltat la importància d'Europa, que ha definit com a “model d'èxit”, que combina prosperitat amb una economia de mercat regulada, en un marc de llibertat i democràcia i amb un model d'estat del benestar. “Això no es dona enlloc més del món”, ha indicat. Illa ha demanat reforçar el model europeu davant amenaces externes com la guerra aranzelària de Donald Trump i la guerra a Ucraïna. “Hem de deixar enrere la ingenuïtat estratègica”, ha remarcat. Per això ha demanat enfortir la seguretat per preservar la pau i dissuadir qui vol trencar la convivència. “Europa ha de ser protagonista del seu destí”, ha indicat. També hi ha amenaces internes, com ara la desigualtat, “excessiva” a Europa. “Cal enfortir les polítiques de cohesió, especialment en habitatge”, ha afirmat.
Illa, en aquest sentit, ha demanat avançar cap al federalisme europeu i reforçar la unió política en la línia dels informes de Mario Draghi i Enrico Letta. Des de Catalunya, ha dit, es contribuirà a enfortir el projecte europeu, un projecte que ha definit com a producte del “pensament abstracte” dels grecs, del “dret” dels romans en contraposició a la força, i els “valors cristians”. “Som estats aconfessionals, però Europa és fruit de l'humanisme cristià”, ha afirmat. I ha aprofitat per celebrar l'elecció del nou papa, Lleó XIV, i fer-se seves les paraules del pontífex en favor de la pau i de la necessitat de construir ponts. “Catalunya ha fet de pont i vol continuar fent-ho”, ha reblat.
Duch defensa una Europa proactiva contra els desafiaments
El conseller d'Unió Europea, Jaume Duch, ha reivindicat el projecte europeu, que ha convertit “antigues rivalitats en una cooperació sense precedents”, i el període de pau més llarg de la història recent. Tot plegat, quan es compleixen 80 anys de la fi de la Segona Guerra Mundial. “Celebrem i reivindiquem el projecte polític de major estabilitat democràtica”, ha afirmat, i ha destacat la necessitat que Europa es vagi adaptant a les necessitats dels seus ciutadans.
En un context de crisi climàtica i conflictes armats a les fronteres, Europa es troba en un “canvi de paradigma” en les relacions internacionals, allunyades cada vegada més de la cooperació. El paper dels Estats Units, ha dit Duch, fa veure la necessitat dels europeus d'assumir les seves pròpies responsabilitats. A això s'hi suma l'onada reaccionària que vol erosionar les democràcies europees. “En aquests moments de dificultats, els valors europeus del diàleg, la cooperació i la solidaritat esdevenen més necessaris que mai”, ha afirmat.
L'europeisme és un “element” definitori del Govern. Duch ha dit que Europa és “més que una suma d'institucions i països”; és un “espai comú de valors i propòsits compartits” i “l'experiència més reeixida” malgrat les mancances que encara té. En aquest sentit, ha demanat “actuar de forma proactiva” i passar a l'Europa “de l'acció” davant dels desafiaments. “Quan Europa actua amb unitat i determinació, el món ens té respecte”, ha afirmat, i ha recordat que el projecte europeu encara gaudeix d'un suport ferm entre la societat.
Letta avisa que Europa ha d'assumir les seves responsabilitats
L'exprimer ministre d'Itàlia, Enrico Letta, ha ressaltat que el Dia d'Europa no és només retòrica, sinó un recordatori del que s'ha construït i cal continuar enfortint. “Europa va néixer en contra de la barbàrie i del nacionalisme excloent, i una aposta del dret contra la força, la cooperació contra la confrontació”, ha dit Letta. Aquest somni està avui en dubte i ha alertat que el món viu el final d'una era i l'inici d'una altra, pel conflicte entre potències i la desafecció cap a la democràcia. Letta ha alertat que Europa ha viscut una etapa “d'ingenuïtat estratègica”, delegant la seguretat en els EUA i l'energia a Rússia. “Això ja no és sostenible”, ha dit el dirigent italià.
Letta ha fet una defensa sense fissures del mercat únic europeu i ha alertat que el món viu ara rivalitats geoeconòmiques. Alhora, ha insistit que Europa és un conjunt de valors i principis de dignitat humana. “Assistim a una ofensiva global contra drets i llibertats”, ha dit, i ha denunciat la persecució de minories, la instrumentalització de les lleis i l'erosió de les institucions. Letta ha insistit en la necessitat de respectar el dret internacional per damunt de la llei del més fort.
“L'ordre és minat per la guerra i l'agressió, el veto contra el sistema multilateral i aquells que violen el dret humanitari”, ha dit, i ha insistit que Europa ha de ser protagonista en pro de la pau. Ha reclamat, també, la defensa d'Ucraïna i ha demanat una “veu clara” d'Europa que combini “diàleg i fermesa”. També ha insistit en el coratge per defensar les institucions, les relacions internacionals, abordar reformes i no resignar-se davant l'actual context. “No hem de caure en la complaença ni en el derrotisme”, ha dit, i tot i admetre els “límits” d'Europa, n'ha reivindicat la “força històrica única”.
