La Comissió Europea ha obert un expedient per estudiar la regularització massiva de migrants que es va dur a terme a Espanya abans de l'estiu i que va sumar més d'un milió de peticions. El moviment comunitari arriba després que s'hagi registrat oficialment una queixa elevada per Junts, segons ha informat el partit liderat per Carles Puigdemont en un comunicat aquest dimecres. La resposta va arribar a la seu de la formació divendres de la setmana passada, i en cap cas deixa en suspens el procés de regularització ni afecta negativament els qui ja se n'han beneficiat. La queixa de Junts no era pel fons de la regularització, sinó pel tràmit procedimental que es va seguir per posar-la en marxa.
El partit detalla, en un document enviat als mitjans de comunicació, que una queixa davant la Comissió serveix per recordar-li que ha de "vetllar" perquè els estats "compleixin les normes europees. "Qualsevol persona o entitat, també un partit polític, pot comunicar-li gratuïtament que un estat les està incomplint", remarca el partit de Puigdemont. Si hi ha indicis d'incompliment -ara mateix no hi ha cap via oberta, en aquest sentit-, es pot procedir a una infracció o bé a portar l'estat en qüestió davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El nucli de la queixa es basa en què Espanya no va avisar Europa de la regularització massiva de migrants, malgrat que forma part de l'espai Schengen.
També lamenta que s'acabin les "expulsions en bloc". "La directiva europea de retorn obliga a dictar una decisió de retorn contra les persones en situació irregular, llevat dels casos que la mateixa directiva exceptua. El reial decret arxiva els expedients i revoca les ordres d’expulsió de les persones que obtenen el permís, sense distingir cas per cas, incloses les que havien confirmat els jutges", remarca el text. Junts també es queixava que la regularització "ignora" el català. "Per renovar el permís, el reial decret només esmenta l’aprenentatge de les llengües oficials entre altres elements, de manera que es pot viure a Catalunya sense cap vincle amb el català", ressalta el partit de Puigdemont.
Què ha de passar a partir d'ara? "El govern espanyol haurà de retre comptes a Brussel·les. La queixa demana a la Comissió que pregunti a Espanya si va notificar la regularització a la Unió i als altres estats. Si la Comissió ho fa, la Moncloa haurà d'explicar per què va prendre pel seu compte una decisió que afecta tot l'espai Schengen", assenyala Junts. En un primer moment, això sí, el comissari d'Interior, Magnus Brunner, havia dit que Europa no tenia res a dir-hi perquè la competència migratòria era de cada estat. L'arribada massiva de migrants a Ceuta -frontera europea al nord d'Àfrica- va motivar que bona part dels socis europeus giressin l'esquena a Pedro Sánchez.
"[La regularització] Posa de manifest la manca d’una política migratòria. Per a Junts, la regularització extraordinària és un pedaç, no una política. El govern espanyol continua sense ordenar la gestió de les arribades i la tramitació de l'asil, i no té cap pla per integrar les persones que ja viuen aquí. Ha preferit una mesura general que esborra de cop els expedients pendents", indica Junts. El partit de Puigdemont va pactar amb el PSOE la delegació de competències en immigració per tal que les exercís la Generalitat, però el vot contrari de Podem va impedir que s'acabés materialitzant. La qüestió ha acabat decaient definitivament amb la convocatòria d'eleccions anticipades del 29 de novembre.
