Pujol, en la intervenció davant els empresaris explicant el pacte fiscal. Foto: Q.S./NDOn n'hi ha hagut sempre en queda. Com a mostra, l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, que en els dos primers dos actes de campanya de CiU d'aquestes espanyoles ha estat l'orador estrella. La nit d'obertura de campanya, Pujol va ser, i de llarg, l'orador que millor va sintetitzar el missatge; i durant el primer acte -la solemne exposició del pacte fiscal- va fer ombra tant al president de la Generalitat, Artur Mas, i el candidat de CiU a Madrid, Josep-Antoni Duran i LLeida.
De forma abrandada, intel·ligent i entonada amb la perfecció que requeria la nit que comença el show electoral, Pujol va esperonar al miler de fidels que es va aplegar al pavelló de l'Illa Diagonal per tal que el missatge de la federació sigui un apostolat a evangelitzar. "Us heu de treure la son de les orelles!", va exclamar amb notòria vehemència per afegir la nefasta conseqüència, al seu parer, de relegar a CiU a ser tercera força a Catalunya: "Que no ens prenguin pel pito del sereno!". Esperant que el públic acabés els seus aplaudiments, Pujol va pensar la frase. Ulls tancats, celles arrufades i mans com sagetes suspeses a l'aire eren la plasmació que la maquinària cerebral d'una autèntica bèstia política rumiava la frase de la nit. La va trobar: "Cal tenir vots per fer el que cal! Que coi hem de demanar a Madrid el pacte fiscal si guanyen el PSC i el PPC a Catalunya?". Aplaudiments amb afirmacions corporals d'un públic fidel que encara admira amb cert regust d'esbroncada el líder messiànic que de tant en tant, aixeca el cap.
A la sala dels Cònsols de la Llotja del Mar de Barcelona, Pujol obria el foc de la tripleta màgica convergent completada per Mas i Duran. La federació presentava amb to solemne i virtual la proposta estrella del seu programa, el consagrat pacte fiscal. Pujol, pel que va dir avisat pels serveis de premsa, va advertir a la concurrència -la flor i nata, o així en diuen, del món empresarial català- que llegiria. "M'han dit que em porti bé, que avui és un acte institucional, i per tant llegiré", va acceptar amb cert to resignat.
Però pocs minuts va durar la contenció verbal de l'expresident, qui als deu minuts clamava "Que la vergonya del 1977 no es repeteixi!" . Pujol feia referència que "durant la negociació de l'estatut de Sau PSC, PSUC i UCD van fer costat els alts funcionaris de Madrid i van votar en contra del concert econòmic".El públic baixava les parpelles, més d'un se sentia descobert. I si algú tenia algun dubte que Pujol encara manté la tensió de l'auditori, pocs minuts després durant la intervenció de Duran un dels candidats de la seva llista s'adormia amb roncs inclosos. L'ímpetu del president Pujol trenca el son dels justos.
