Any nou, incògnites noves. O, potser, no tant. El 2024 tornarà a ser un any electoral, amb la vista posada en Europa però també en el cicle que s'obrirà amb les gallegues i les basques, i això sempre implica turbulències. Unes turbulències, algunes, que ja s'arrosseguen des de l'any anterior, cap de tan rellevant com l'amnistia i els efectes que està tenint en el mapa d'aliances. El 2024 és el primer any sencer que haurà d'afrontar Pedro Sánchez a la Moncloa des de la seva reelecció, i ja sap que haurà d'anar contentant per fases els socis independentistes. I també sap que Alberto Núñez Feijóo, cap de files del PP, continuarà pressionant-lo per terra, mar i aire.

Aquestes són les deu incògnites que s'hauran d'anar resolent amb el pas dels mesos. Amb un ull posat, també, en la política municipal: quin soci triarà Jaume Collboni per fer més sòlid el seu pas per l'alcaldia de Barcelona? Una pregunta, per cert, que no es pot aillar del context a Madrid.
 

1. Quan serà efectiva l'amnistia?

Els càlculs indiquen que l'amnistia sortirà aprovada del Congrés dels Diputats el 30 de gener, i que ho farà per majoria absoluta. El problema és que, després, ha de passar pel Senat, on el PP té el control de la cambra. Això vol dir que la norma estarà dos mesos sense passar el sedàs senatorial i que, per tant, encara no es podrà aplicar. Quan torni al Congrés, això sí, sí que podrà ser validada definitivament. Vol dir això que l'aplicació serà immediata? No té per què ser així, tenint en compte les dificultats que hi està posant l'estament judicial. Existeix la possibilitat que es facin qüestions prejudicials a Europa i que s'hagi de pronunciar el Tribunal Constitucional (TC), que en última instància és qui dirà si la llei d'adequa al marc legal.
 

2. Tornaran Carles Puigdemont i Marta Rovira?

Haurien de poder-ho fer quan la llei d'amnistia sigui vigent. Puigdemont porta a l'exili des de l'octubre del 2017, just després de la declaració d'independència, mentre que Rovira va aterrar a Suïssa el març del 2018. El jutge que instrueix la causa del Tsunami Democràtic els vol processar per terrorisme, una via per aconseguir que l'amnistia no els aixoplugui. En tot cas, a les files de Junts i ERC compten amb el retorn de les dues figures. I des de Junts aspiren a què Puigdemont sigui el seu candidat a la Generalitat, tot i que la seva prioritat és anar de cap de cartell a les eleccions europees. Amb el retorn de les dues figures, en tot cas, es tancaria una etapa del procés marcada per la repressió i que va tenir el primer relaxament amb els indults.
 

3. Pere Aragonès esgotarà la legislatura?

El president de la Generalitat sempre ha assenyalat que la seva intenció és esgotar la legislatura, i això passa, entre d'altres qüestions, per tenir pressupostos per al 2024. La negociació està en marxa, i en les últimes setmanes Junts i la CUP han intentat fer-s'hi un lloc davant la possibilitat que el PSC i els comuns es tornin a convertir en els socis per aprovar els comptes. La situació de minoria parlamentària -33 escons i cap soci estable- converteix el dia a dia d'Aragonès en complex, però de moment ha anat sobrevivint. El resultat de la taula de diàleg entre governs i els fruits dels acords sectorials amb la Moncloa determinaran el futur del president.
 

4. Qui liderarà l'independentisme a les catalanes?

Aragonès no ho ha certificat de manera taxativa, però és qui apareix en la posició més destacada per ser el candidat d'ERC. Continua existint certa remor de fons sobre la possibilitat que Oriol Junqueras ho vulgui ser, però la institucionalitat de Palau defensa que el president es mereix una segona oportunitat en el càrrec per acabar de culminar el projecte. I Junts? La direcció vol que Puigdemont sigui cap de cartell -i ell ja ho sap-, però la decisió no serà immediata. Pel que fa a la CUP, tot dependrà de com acabi el procés de refundació. Aquesta vegada, això sí, la majoria independentista està en perill, segons totes les enquestes. De fet, qui parteix com a més ben posicionat per quedar primer és Salvador Illa, del PSC.
 

5. Consolidarà Junts el gir pragmàtic?

El partit de Puigdemont ha passat, en pocs mesos, de dir que no investiria Sánchez a facilitar-li l'arribada a la Moncloa. Un gir amb múltiples implicacions: la principal, haver esfondrat del tot els blocs fortificats durant la tardor del 2017. Tindrà continuïtat? Tot indica que, fins que no s'aprovi l'amnistia, ni Junts ni Puigdemont tenen marge per desmarcar-se del PSOE. Això pot comportar moviments també a Catalunya en forma de pacte a la Generalitat en cas que els números ho permetin després de les properes eleccions? Caldrà esperar al 2025. També per saber si Laura Borràs rebrà una condemna ferma per part del Tribunal Suprem en relació al seu cas de corrupció, que de moment ja l'ha apartat del Parlament. Continuarà presidint Junts?

[noticiadiari]2/266205[/noticiadiari]
 

6. Qui guanyarà les eleccions europees?

Les europees són el primer duel directe entre el PSOE i el PP després del 23-J i dels pactes de Sánchez amb l'independentisme. Feijóo aspira a tornar a superar els socialistes, i ha portat el plet de l'amnistia al Parlament Europeu de la mà de Manfred Weber, cap de files dels populars al continent. Abans, això sí, socialistes i PP confrontaran projectes a les eleccions gallegues, que el successor de Feijóo, Alfonso Rueda, ha avançat al 18 de febrer. Les basques hauran d'esperar a la primavera o a l'estiu, sense Íñigo Urkullu ni Arnaldo Otegi com a candidats.
 

7. Quina salut tindrà el govern espanyol?

Dependrà de quin sigui el grau d'entesa amb els aliats. A diferència de l'anterior legislatura, Sánchez necessita tots els vots obtinguts en la investidura per tirar endavant els projectes, i haurà d'anar satisfent tots els aliats. Això implica, en essència, reunions amb Puigdemont i Junqueras, mantenir vives les tres taules de diàleg amb l'independentisme i mesurar molt bé la política de pactes. A Euskadi, per exemple, els socialistes poden tenir a les mans que el lehendakari sigui del PNB o de Bildu, dues formacions aliades al Congrés. A nivell intern, tot indica que hi haurà menys turbulències entre el PSOE i Sumar de les que hi havia entre els socialistes i Podem, ara ja fora del govern espanyol i integrat dins la dinàmica del grup mixt.
 

8. Fins on arribarà el pols Sumar-Podem?

La primera estació de la nova etapa és a Galícia: com es presentarà l'espai situat a l'esquerra del PSOE? A les europees, l'equació ja està clara: Irene Montero serà la candidata de Podem, que es presentarà fora de la dinàmica de Sumar. Una de les derivades rellevants de la trencadissa és que Sánchez ara també haurà de negociar amb Podem de manera separada. La relació entre Yolanda Díaz i Pablo Iglesias, això sí, està completament trencada i res fa pensar que s'arregli.
 

9. Sobreviurà Feijóo al capdavant del PP?

El líder gallec va aterrar a Madrid amb posat d'home moderat, però amb el pas dels mesos ha anat dretanitzant el discurs. Guanyar les eleccions no va ser suficient per conquerir la Moncloa, i ara només té possibilitats de mantenir-se al capdavant del PP com a flagell de Sánchez. Sap que Isabel Díaz Ayuso demana tanda, i que no podria resistir més desfetes. Els canvis que ha fet al partit i al grup parlamentari indiquen que la línia dura s'ha imposat i que no hi haurà concessions, com ho demostra la incapacitat d'arribar a acords amb el PSOE per reformar el poder judicial. 

10. Amb qui governarà Collboni?

El dirigent del PSC va arribar a l'alcaldia a última hora gràcies als vots dels comuns i del PP, bàsics per barrar el pas de Xavier Trias, que havia guanyat les eleccions. Des d'aquell moment, Collboni governa en solitari, però només té 10 dels 41 regidors i, per tant, una situació de minoria que li complica cada pas. Existeixen contactes amb Trias per pactar, a rebuf també del que ha passat al Congrés, però els comuns insisteixen en posar en marxa un tripartit d'esquerres que segons l'exalcaldessa Ada Colau ja no és mal vist per ERC. En els propers mesos, això sí, Collboni haurà de triar per tenir una governabilitat més plàcida.