24
de juliol
de
2023, 20:43
Actualitzat:
22:22h
La nit electoral del 23-J a Génova va donar per a molt. Tota l'escenografia estava preparada al mil·límetre per celebrar una festa apoteòsica. Els resultats van ser un gerro d'aigua freda. Però això no va canviar els rostres somrients. La majoria dels dirigents presents mostraven alegria mentre esperaven Alberto Núñez Feijóo, especialment Esteban González Pons i Elías Bendodo, que s'intercanviaven gestos amb un públic entusiasta que encara no s'acabava de creure els resultats que els allunyaven de la Moncloa. Abans de Feijóo, va aparèixer Isabel Díaz Ayuso, el rostre de la qual era un poema. La líder madrilenya no dissimulava que els resultats no li agradaven i s'abstreia de l'actitud de la major part dels companys de tribuna. Feijóo va sortir finalment i es va mostrar circumspecte, malgrat refermar-se en la condició de guanyador pel fet de ser primera força.
Com ja hem explicat, hi va haver crits d'"Ayuso, Ayuso" durant la nit. Però això era inevitable. Potser hi ha més claus en el rostre de la presidenta madrilenya, distant enmig dels somriures forçats i les alegries enganyoses. Aquest dilluns, en l'entrada a Génova per assistir a la junta directiva nacional, Ayuso ha expressat el suport a Feijóo, però sempre amb aquella manera tan seva que sap que farà pensar els periodistes. Quan li han preguntat si creia que el lideratge del líder estava en qüestió, ha deixat anar un ambigu "no crec". Davant la junta, per la seva banda, Feijóo s'ha aferrat a la idea d'un PP guanyador com a primera força i ha reclamat els eu dret a intentar formar govern per evitar la "balcanització" d'Espanya.
Aquest dilluns, des de bon matí, el PP ha mobilitzat la seva cúpula per repetir l'argumentari oficial: seria una "anomalia" que no governés el partit més votat i l'alternativa a Feijóo és un "Frankenstein 2" només que ara encara pitjor: amb Carles Puigdemont. Per això, l'escenari previsible és de bloqueig. Cuca Gamarra ho ha pregonat a El programa d'Ana Rosa de Tele 5, Miguel Tellado, home fort d'organització, a La Hora de la 1 de TVE, Elías Bendodo, a Espejo Público d'Antena 3.
Feijóo sap que no tindrà una segona oportunitat. I necessita fer valer els seus resultats i ser vist pels seus com un vencedor. Al PP, els fracassos no es perdonen. Génova intentarà tant com pugui fer valer la teoria de la força més votada. La nit electoral, Feijóo fins i tot va fer un exercici històric de recordar que mai des del 1977 havia governat un partit que no havia quedat primer. Es va descuidar de dir una cosa: si abans, Adolfo Suárez, Felipe González, José María Aznar i tots els altres presidents van poder governar va ser perquè cap altre dirigent podia construir una majoria alternativa. I ara, Pedro Sánchez -amb moltes dificultats- podria fer-ho.
L'element que ha destarotat completament el discurs de la dreta espanyola ha estat el resultat del PSOE. La possibilitat de no sumar amb Vox era integrada, com també un possible bon resultat de Sumar o de la resta de forces. El que ningú preveia és el magnífic resultat dels socialistes. Perquè una de les línies de flotació que el PP volia enfonsar era precisament la de trencar el vincle entre Sánchez i el PSOE, presentant-los com una cosa diferent. Els dos diputats de més que han tret els socialistes i, sobretot, el milió de vots més destrueixen l'argument d'un Sánchez letal per al seu partit.
Ayuso calcula. No està disposada a perdre el temps, però no té més pressa de la necessària. Fins ara ha funcionat una mena de pacte basat en la idea de pau per territoris. Després de la gran fractura produïda entre Pablo Casado i la líder madrilenya, Feijóo va tancar amb la baronessa territorial una entesa que fins ara ha anat bé: Ayuso controlaria el partit a Madrid sense interferències de Génova i, alhora, no es desmarcaria del discurs del presidenciable.
Durant la campanya, l'ideòleg i principal estratega d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez (MAR), es va incorporar al nucli reduït de campanya de Feijóo. Es va filtrar que l'havia assessorat per preparar el cara a cara amb Sánchez. Una manera d'unir MAR -i, de retruc. Ayuso- al cavall guanyador del PP el 23-J. Ara, les coses han anat per un altre costat.
De moment, l'ayusisme no desenterrarà la destral de guerra. L'editorial de Libertad Digital d'aquest dilluns era molt dur amb la imatge dels dirigents del PP a Génova, però salvava Feijóo, de qui deia que havia fet un discurs "voluntarista però cabal" la nit electoral. El món Ayuso esperarà que Feijóo gasti els darrers cartuxos en el seu intent de formar govern. Algú amb imaginació, fins i tot, ha somiat amb un possible acord de Feijóo amb Vox... i el PNB, cosa inimaginable (ho defensava aquest dilluns Jorge Bustos a El Mundo). En tot cas, per Ayuso, el 23-J era un win-win. Si Feijóo tocava la Moncloa, era seria una peça clau del nou poder. Si Feijóo fracassava, podia arribar la seva hora.
Com ja hem explicat, hi va haver crits d'"Ayuso, Ayuso" durant la nit. Però això era inevitable. Potser hi ha més claus en el rostre de la presidenta madrilenya, distant enmig dels somriures forçats i les alegries enganyoses. Aquest dilluns, en l'entrada a Génova per assistir a la junta directiva nacional, Ayuso ha expressat el suport a Feijóo, però sempre amb aquella manera tan seva que sap que farà pensar els periodistes. Quan li han preguntat si creia que el lideratge del líder estava en qüestió, ha deixat anar un ambigu "no crec". Davant la junta, per la seva banda, Feijóo s'ha aferrat a la idea d'un PP guanyador com a primera força i ha reclamat els eu dret a intentar formar govern per evitar la "balcanització" d'Espanya.
Aquest dilluns, des de bon matí, el PP ha mobilitzat la seva cúpula per repetir l'argumentari oficial: seria una "anomalia" que no governés el partit més votat i l'alternativa a Feijóo és un "Frankenstein 2" només que ara encara pitjor: amb Carles Puigdemont. Per això, l'escenari previsible és de bloqueig. Cuca Gamarra ho ha pregonat a El programa d'Ana Rosa de Tele 5, Miguel Tellado, home fort d'organització, a La Hora de la 1 de TVE, Elías Bendodo, a Espejo Público d'Antena 3.
Feijóo sap que no tindrà una segona oportunitat. I necessita fer valer els seus resultats i ser vist pels seus com un vencedor. Al PP, els fracassos no es perdonen. Génova intentarà tant com pugui fer valer la teoria de la força més votada. La nit electoral, Feijóo fins i tot va fer un exercici històric de recordar que mai des del 1977 havia governat un partit que no havia quedat primer. Es va descuidar de dir una cosa: si abans, Adolfo Suárez, Felipe González, José María Aznar i tots els altres presidents van poder governar va ser perquè cap altre dirigent podia construir una majoria alternativa. I ara, Pedro Sánchez -amb moltes dificultats- podria fer-ho.
L'element que ha destarotat completament el discurs de la dreta espanyola ha estat el resultat del PSOE. La possibilitat de no sumar amb Vox era integrada, com també un possible bon resultat de Sumar o de la resta de forces. El que ningú preveia és el magnífic resultat dels socialistes. Perquè una de les línies de flotació que el PP volia enfonsar era precisament la de trencar el vincle entre Sánchez i el PSOE, presentant-los com una cosa diferent. Els dos diputats de més que han tret els socialistes i, sobretot, el milió de vots més destrueixen l'argument d'un Sánchez letal per al seu partit.
El pacte Feijóo-Ayuso ha funcionat... fins ara
Ayuso calcula. No està disposada a perdre el temps, però no té més pressa de la necessària. Fins ara ha funcionat una mena de pacte basat en la idea de pau per territoris. Després de la gran fractura produïda entre Pablo Casado i la líder madrilenya, Feijóo va tancar amb la baronessa territorial una entesa que fins ara ha anat bé: Ayuso controlaria el partit a Madrid sense interferències de Génova i, alhora, no es desmarcaria del discurs del presidenciable.Durant la campanya, l'ideòleg i principal estratega d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez (MAR), es va incorporar al nucli reduït de campanya de Feijóo. Es va filtrar que l'havia assessorat per preparar el cara a cara amb Sánchez. Una manera d'unir MAR -i, de retruc. Ayuso- al cavall guanyador del PP el 23-J. Ara, les coses han anat per un altre costat.
De moment, l'ayusisme no desenterrarà la destral de guerra. L'editorial de Libertad Digital d'aquest dilluns era molt dur amb la imatge dels dirigents del PP a Génova, però salvava Feijóo, de qui deia que havia fet un discurs "voluntarista però cabal" la nit electoral. El món Ayuso esperarà que Feijóo gasti els darrers cartuxos en el seu intent de formar govern. Algú amb imaginació, fins i tot, ha somiat amb un possible acord de Feijóo amb Vox... i el PNB, cosa inimaginable (ho defensava aquest dilluns Jorge Bustos a El Mundo). En tot cas, per Ayuso, el 23-J era un win-win. Si Feijóo tocava la Moncloa, era seria una peça clau del nou poder. Si Feijóo fracassava, podia arribar la seva hora.