Llarena també qüestiona el govern espanyol

El gest de Llarena s'emmarca en l'objectiu de mantenir la coherència d'actuació. La seva aposta ha estat mantenir el líder d'ERC i conseller d'Economia destituït, Oriol Junqueras, en presó preventiva sota l'argument del risc de reiteració delictiva malgrat que el dirigent ha insistit -l'últim cop, el passat dilluns-, que no s'ha destinat "ni un cèntim" públic a l'organització de l'1-O. Si el jutge no ha donat credibilitat a la seva versió dels fets seria una contradicció que no posés en qüestió les paraules de Montoro.

No ha estat només el ministre d'Hisenda qui ha fet aquesta afirmació. També el president espanyol, Mariano Rajoy, ha defensat en seu parlamentària que "no es va destinar ni un sol euro" del fons de liquiditat autonòmica (FLA) a la celebració del referèndum. I és que admetre el contrari suposaria reconèixer que no van saber vigilar prou la tresoreria de la Generalitat tenint en compte que les finances estaven totalment intervingudes des del 20 de setembre pel govern espanyol i que prèviament ja estaven controlades per tots els mecanismes habilitats a l'entorn del FLA.

No deixa de ser una paradoxa, però, que Hisenda, juntament amb la Fiscalia i el partit d'ultradreta Vox, estigui personada tant en la causa del Suprem com en la del jutjat d'instrucció número 13. 

La vigilància dels sectors polítics i mediàtics més reaccionaris

El més interessat en detectar un possible taló d'Aquil·les en el govern espanyol és Ciutadans. El partit d'Albert Rivera, embrancat en una cursa de desgast contra el PP que pugui tenir un retorn electoral, lidera el discurs que demana més mà dura contra l'independentisme. De fet, els sectors polítics i mediàtics més reaccionaris qüestionen qualsevol ombra de dubte sobre la condemna per la pena màxima als dirigents que han encapçalat el procés. Vox ja ha aixecat el dit en aquest sentit i ha avisat que demanarà la dimissió de Montoro si s'acaba demostrant que sí es van destinar recursos públics a la celebració de l'1-O.

I és que les declaracions del ministre posant en dubte el delicte de malversació arriben precisament quan fa dues setmanes que la decisió de l'Audiència Territorial d'Schleswig-Holstein (Alemanya) de no extradir Carles Puigdemot per un delicte de rebel·lió va ser tot un torpede contra el relat construït pel jutge Llarena. La justícia alemanya està encara estudiant una possible extradició per malversació, també posada en dubte.
 
La pressió per no rebre un nou revés

Que l'audiència territorial d'Schleswig-Holstein també declinés entregar Puigdemont per malversació seria nou revés que deixaria en molt mal lloc les tesis del Suprem. Si més no de portes enfora, un escenari que tenen present a la Moncloa. I és que els delictes de malversació solen ser dels més difícils de demostrar, a no ser que se'n faci una lectura expansiva -de fet, Llarena ja ha reinterpretat el concepte de violència- com la que ja va apuntar Montoro a l'entrevista, on va dir que obrir un recinte de titularitat pública per a un "acte polític il·legal" podria ser considerat malversació.

L'estat espanyol, però, no afluixa i segueix remant per aconseguir que l'extradició de Puigdemont sigui per rebel·lió i així poder jutjar-lo a ell i els membres del seu Govern per la pena màxima. La Fiscalia ja ha treballat en aquest sentit i s'ha reunit amb fiscals espanyols per aportar noves proves que acreditin la violència. El pla B del Suprem és, en cas que caigui definitivament l'extradició per rebel·lió, intentar-ho per un delicte de sedició, més castigat penalment que la malversació.