El PP de Catalunya ha viscut el congrés de Sevilla amb expectació. El lideratge d'Alejandro Fernández està qüestionat internament des de les eleccions catalanes del 14-F de l'any passat, quan el PP va perdre un dels ja migrats quatre escons que tenia al Parlament. Durant uns mesos, a la direcció catalana dels conservadors se li han acumulat els maldecaps. Però, finalment, Alejandro Fernández ha tornat de Sevilla políticament viu i després d'haver aconseguit que en l'equip del nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, hi hagi tres vocals de la seva corda: María de los Llanos de Luna, Óscar Ramírez i Jordi Roca Mas. 

Els mals resultats del PP català van fer que Fernández fos posat en la llista negra de Teodoro García Egea, l'home fort de Génova quan al timó hi havia Pablo Casado. El polític tarragoní era vist per Casado com un bon parlamentari, però un mal gestor del partit. En els entorns de Dolors Montserrat, Xavier García Albiol i els germans Jorge i Alberto Fernández, el malestar és evident. El nom de Manuel Reyes, designat per García Egea cap del PP a Barcelona, començava a prendre volada. 

Les tensions entre el cap del grup popular a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Bou, i Fernández van obrir un nou front d'erosió. Per complicar més les coses, un dels fitxatges de cara a les eleccions catalanes, Eva Parera, ex d'UDC i ara regidora a Barcelona, on va arribar de la mà de Manuel Valls, va posar en marxa un nou partit polític, Valents. El projecte competeix pel mateix espai que el PP i va deixar en evidència Fernández, que havia apostat per Parera. 

Però el terrabastall viscut pel PP i la caiguda precipitada de Casado i García Egea han estat un baló d'oxigen per a Fernández, que ha vist passar davant seu els cadàvers polítics dels qui se'n volien desfer. Amb tot, les especulacions sobre una imminent sortida d'escena del líder del PP català no s'han aturat. Poques hores abans de l'inici del congrés de Sevilla van tornar a circular rumors d'un imminent aterratge de l'eurodiputada Dolors Montserrat per dirigir el partit.

[h3]Les raons d'una supervivència[/h3]    
Quan Feijóo, divendres al vespre, va comunicar els noms dels nous membres de l'executiva i la junta directiva, molts al PP català van viure-ho amb sorpresa. Què havia passat? El líder gallec ha fet amb els populars catalans el mateix que amb la resta de territoris. Feijóo ha dissenyat una estratègia d'actuació circular, basada en negociacions directes amb cada baró territorial. No vol repetir els errors del tàndem Casado-García Egea, enfrontats amb quasi totes els direccions del partit pel seu intervencionisme. Una actuació suïcida que va deixar Casado sol i desarmat en el moment del xoc frontal amb Isabel Díaz Ayuso.

Fernández va proposar a Feijóo els noms de l'exdelegada del govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna, el regidor de Barcelona Óscar Ramírez i l'exdiputat Jordi Roca. Això va enviar un senyal de confiança de la nova Génova en Alejandro Fernández. Feijóo ja va mostrar un gest d'apreci en el president del PP català quan va ser a Barcelona a presentar la seva candidatura, mostrant empatia amb ell i fent ironia sobre els resultats electorals. Fins i tot el va anomenar "Alexandre Magne". Però seria erroni inferir d'això que hi ha un lligam estret entre tots dos. 

Aquests dies, Fernández posa en valor l'haver estat un dels dirigents conservadors que més clarament s'ha oposat al discurs de Vox. Ho va fer de manera vehement en els debats electorals a Catalunya. Això, que molts li van retreure internament, ara pot ser una bona carta davant una direcció que amb Feijóo, Cuca Gamarra i Elías Bendodo, vol delimitar millor l'espai del partit envers l'extrema dreta. Altres veus al partit subratllen que el que de debò ajuda Fernández és que no s'albira en aquests moments cap dirigent que sigui una alternativa millor. En tot cas, a Fernández li demanaran resultats. 

El PP català té al davant un escenari complicat i és imprescindible per Feijóo que el partit creixi electoralment a Catalunya. Aquesta serà una tasca en què Alejandro Fernández haurà d'excel·lir. I ben aviat. Les eleccions municipals de la primavera del 2023 seran determinants. El PP català té, a més, congrés pendent, que s'hauria de celebrar aquest novembre. Abans caldrà decidir qui serà l'alcaldable per Barcelona, un tema delicat que requerirà molta ma esquerra. I gallega.