01
d'abril
de
2022, 21:09
Actualitzat:
04
d'abril,
8:06h
El PP ha viscut de manera traumàtica la guerra interna entre Génova i Isabel Díaz Ayuso que es va emportar per davant Pablo Casado. L'enfrontament entre el poder madrileny del partit i l'anterior cúpula de la formació ha lliurat la formació en mans del president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, que serà entronitzat aquest dissabte després de no haver volgut fer el pas l'any 2018, després de l'adeu de Mariano Rajoy. Al llarg de la primera jornada del conclave s'han fet evidents els reptes que afrontarà Feijóo, cap d'ells més espinós de portes endins que la convivència amb Ayuso, que aprofitat el faristol per enarbonar el "comunisme o llibertat" que la va conduir a una majoria esclatant a Madrid el 4-M del 2021 i a guanyar força al partit.
En el seu primer discurs com a candidat davant del congrés, el líder gallec ha volgut brandar l'experiència governamental -ha posat èmfasi en la necessitat de "quadrar" els comptes públics- i fixar de nou la demanda d'abaixar impostos en un moment en què el govern espanyol pateix per fer front a les conseqüències de la guerra a Ucraïna. La inflació, disparada i propera al 10% -xifra inèdita des de fa pràcticament tres dècades-, compromet la recuperació post-pandèmica i el nou PP aposta per presentar-se com a "útil" en aquest context amb la vista posada en la Moncloa. El tancament de l'etapa de Casado ja és complet: deixarà l'escó i s'allunyarà temporalment de la política.
En el moment de presentar la seva candidatura, Feijóo ha invocat la "moderació" com un element distintiu del seu projecte, tot reclamant un partit "obert i unit" per aspirar a repetir les grans gestes electorals que van suposar les majories absolutes dels anys de José María Aznar i Mariano Rajoy, que aquest divendres han intervingut també en el congrés per donar suport, amb tons molt diferents, al nou líder.
El nou líder del PP ha posat èmfasi en la "unitat" que exigeix, no a la seva persona, ha dit, sinó al seu projecte, i que considera del tot "innegociable". Ha confessat que se sent més còmode governant que fent oposició, un senyal del que entén que ha de ser el partit: una màquina de guanyar eleccions com ha aconseguit a Galícia i, alhora, amb un gran pragmatisme. Amb un llenguatge nou, amb unes frases en gallec que li han servit per parlar de "les llengües d'Espanya", ha insistit més en l'eficàcia de gestió i la necessitat de sumar suports que en aspectes ideològics. Un indici dels temps que venen al PP.
Feijóo ha avançat els noms que formaran la seva executiva, però fins diumenge vinent, quan la nova direcció es reuneixi, no es coneixeran les responsabilitats de la majoria dels seus integrants. Del PP català, a més d'Alejandro Fernández i Dolors Montserrat, que hi són com a cap del PP català i eurodiputada, respectivament, en tant que membres nats, hi seran l'exdelegada a Catalunya Llanos de Luna i Óscar Ramírez.
La militància, esperançada
Els compromissaris han anat arribant al matí al Palau de Congressos de Sevilla encara colpits per la crisi patida, però amb esperança. "Diria que estic més esperançat que il·lusionat", explica l'advocat Carlos González, compromissari valencià i dirigent popular amb llarga militància. Ha estat diputat a les Corts valencianes, delegat del govern espanyol al País Valencià i conseller en diversos executius autinòmics. González és un liberal històric dels temps d'UCD. "He viscut la crisi interna amb sotsobra. Vaig donar suport a Cospedal i després a Pablo Casado, però li ha faltat ma esquerra. Ha estat prematur", assegura. Aquest històric creu que al partit li ha faltat "definició" i quan ha estat al poder, ha tingut més cura de l'executiu que no pas del partit.
El sentiment de confiança en Feijóo com una baula de salvació és el que predomina entre els compromissaris. Més que no pas entusiasme o eufòria. El partit està disposat a donar-li carta blanca, però més des del respecte que des de la identificació plena. Raquel Sánchez, militant de Calvià ("la ministra m'ha pres el nom", diu) destaca l'"auctoritas" del líder gallec. Sánchez va votar Casado en l'anterior congrés: "La seva actuació ha acabat perjudicant la generació de dirigents joves".
"Feijóo sap gestionar", assegura María Fernanda Ruiz, una gallega nascuda a Veneçuela, on els seus pares van anar a viure en la postguerra i d'on van tornar "per culpa de les polítiques de Chávez". Ruiz afirma que Casado es va equivocar en voler-se enfrontar a algú com Ayuso, que genera" tendència". Això és un error greu", diu. La militant adverteix contra una esquerra que a Veneçuela "només ha portat la misèria".
Aquests dies ningú qüestiona Feijóo. Ni tan sols els qui van creure en Casado en les primàries del 2018. Dos veterans militants de Badajoz, Miguel Ángel i Gonzalo, no amaguen que se senten "decebuts" amb Casado, a qui van donar suport enfront Sáenz de Santamaría. Ells també ho tenen clar: "Feijóo és l'únic que pot unificar el partit". Però no amaguen que Ayuso els entusiasma. Són molts els qui elogien la dirigent madrilenya.
Una altra compromissària amb vincles a l'exterior, Montserrat Dalmau, secretària general de l'organització del PP a Mèxic, de pare català i mare basca, tampoc estalvia crítiques a Casado: "La roba bruta es renta a casa". Va votar Sánez de Santamaría el 2018, però assegura que sempre li ha agradat Feijóo, a qui retrata com a "sensat" i "capaç". "Estima Espanya per damunt de tot", ressalta. En el congrés, els militants mostren els colors, però mai s'havia sentit parlar tant en un congrés del PP d'eficàcia i gestió. Venen nous temps després del final sagnant de l'etapa de Casado.
El català de dretes
També entre els militants catalans, l'arribada de Feijóo és una esperança. Ho és per Maties, un compromissari veterà, de 81 anys, serraller de professió, que porta més de 30 anys militant al PP. "Que per què em vaig fer del PP? Coi, perquè soc de dretes", diu aquest fill de la Cerdanya que va entrar quan Manuel Fraga liderava el partit. Exregidor de Meranges, expressa el sentiment que tenen avui molts: "Si no ho veiés bé, ja no hagués vingut, que a mi em suposa un cost. Feijóo és seriós i ha guanyat moltes vegades a casa seva". Maties les ha vistes de tots colors i és molt crític amb els polítics. No s'ha passat a Vox perquè no li agraden els "radicalismes", però afegeix, sobre el discurs de l'extrema dreta, que "en moltes coses diuen la veritat".
Segurament aquest home pensa com la majoria del PP: "Els meus pares les van passar canutes durant la Guerra Civil i van haver de marxar per culpa de les esquerres". La repressió franquista: "Sí, n'hi va haver. Però molts republicans també les van fer de grosses, eh". La dictadura? "Sap quan em va costar el primer pis que vaig comprar? 350.000 pessetes. Ara cap persona treballadora pot comprar-se una casa". Explica que havia estat votant de Jordi Pujol -"l'únic president que hem tingut", insisteix-, però que el procés ha estat un "desastre": "La Generalitat? No m'agrada ni mica. Només han estat bons per muntar follons".
Parlant amb molts compromissaris es té la sensació que una bona part del partit s'entusiasma amb el discurs d'Isabel Díaz Ayuso i el seu dretanisme desacompelxat, però que ara, convençuts del tot o no, estan disposats a casar-se amb Feijóo. I a complir, votant-lo demà i confiant-hi. Si més no, fins a les properes eleccions.
En el seu primer discurs com a candidat davant del congrés, el líder gallec ha volgut brandar l'experiència governamental -ha posat èmfasi en la necessitat de "quadrar" els comptes públics- i fixar de nou la demanda d'abaixar impostos en un moment en què el govern espanyol pateix per fer front a les conseqüències de la guerra a Ucraïna. La inflació, disparada i propera al 10% -xifra inèdita des de fa pràcticament tres dècades-, compromet la recuperació post-pandèmica i el nou PP aposta per presentar-se com a "útil" en aquest context amb la vista posada en la Moncloa. El tancament de l'etapa de Casado ja és complet: deixarà l'escó i s'allunyarà temporalment de la política.
En el moment de presentar la seva candidatura, Feijóo ha invocat la "moderació" com un element distintiu del seu projecte, tot reclamant un partit "obert i unit" per aspirar a repetir les grans gestes electorals que van suposar les majories absolutes dels anys de José María Aznar i Mariano Rajoy, que aquest divendres han intervingut també en el congrés per donar suport, amb tons molt diferents, al nou líder.
El nou líder del PP ha posat èmfasi en la "unitat" que exigeix, no a la seva persona, ha dit, sinó al seu projecte, i que considera del tot "innegociable". Ha confessat que se sent més còmode governant que fent oposició, un senyal del que entén que ha de ser el partit: una màquina de guanyar eleccions com ha aconseguit a Galícia i, alhora, amb un gran pragmatisme. Amb un llenguatge nou, amb unes frases en gallec que li han servit per parlar de "les llengües d'Espanya", ha insistit més en l'eficàcia de gestió i la necessitat de sumar suports que en aspectes ideològics. Un indici dels temps que venen al PP.
Feijóo ha avançat els noms que formaran la seva executiva, però fins diumenge vinent, quan la nova direcció es reuneixi, no es coneixeran les responsabilitats de la majoria dels seus integrants. Del PP català, a més d'Alejandro Fernández i Dolors Montserrat, que hi són com a cap del PP català i eurodiputada, respectivament, en tant que membres nats, hi seran l'exdelegada a Catalunya Llanos de Luna i Óscar Ramírez.
La militància, esperançada
Els compromissaris han anat arribant al matí al Palau de Congressos de Sevilla encara colpits per la crisi patida, però amb esperança. "Diria que estic més esperançat que il·lusionat", explica l'advocat Carlos González, compromissari valencià i dirigent popular amb llarga militància. Ha estat diputat a les Corts valencianes, delegat del govern espanyol al País Valencià i conseller en diversos executius autinòmics. González és un liberal històric dels temps d'UCD. "He viscut la crisi interna amb sotsobra. Vaig donar suport a Cospedal i després a Pablo Casado, però li ha faltat ma esquerra. Ha estat prematur", assegura. Aquest històric creu que al partit li ha faltat "definició" i quan ha estat al poder, ha tingut més cura de l'executiu que no pas del partit.
El sentiment de confiança en Feijóo com una baula de salvació és el que predomina entre els compromissaris. Més que no pas entusiasme o eufòria. El partit està disposat a donar-li carta blanca, però més des del respecte que des de la identificació plena. Raquel Sánchez, militant de Calvià ("la ministra m'ha pres el nom", diu) destaca l'"auctoritas" del líder gallec. Sánchez va votar Casado en l'anterior congrés: "La seva actuació ha acabat perjudicant la generació de dirigents joves".
"Feijóo sap gestionar", assegura María Fernanda Ruiz, una gallega nascuda a Veneçuela, on els seus pares van anar a viure en la postguerra i d'on van tornar "per culpa de les polítiques de Chávez". Ruiz afirma que Casado es va equivocar en voler-se enfrontar a algú com Ayuso, que genera" tendència". Això és un error greu", diu. La militant adverteix contra una esquerra que a Veneçuela "només ha portat la misèria".
Aquests dies ningú qüestiona Feijóo. Ni tan sols els qui van creure en Casado en les primàries del 2018. Dos veterans militants de Badajoz, Miguel Ángel i Gonzalo, no amaguen que se senten "decebuts" amb Casado, a qui van donar suport enfront Sáenz de Santamaría. Ells també ho tenen clar: "Feijóo és l'únic que pot unificar el partit". Però no amaguen que Ayuso els entusiasma. Són molts els qui elogien la dirigent madrilenya.
Una altra compromissària amb vincles a l'exterior, Montserrat Dalmau, secretària general de l'organització del PP a Mèxic, de pare català i mare basca, tampoc estalvia crítiques a Casado: "La roba bruta es renta a casa". Va votar Sánez de Santamaría el 2018, però assegura que sempre li ha agradat Feijóo, a qui retrata com a "sensat" i "capaç". "Estima Espanya per damunt de tot", ressalta. En el congrés, els militants mostren els colors, però mai s'havia sentit parlar tant en un congrés del PP d'eficàcia i gestió. Venen nous temps després del final sagnant de l'etapa de Casado.
El català de dretes
També entre els militants catalans, l'arribada de Feijóo és una esperança. Ho és per Maties, un compromissari veterà, de 81 anys, serraller de professió, que porta més de 30 anys militant al PP. "Que per què em vaig fer del PP? Coi, perquè soc de dretes", diu aquest fill de la Cerdanya que va entrar quan Manuel Fraga liderava el partit. Exregidor de Meranges, expressa el sentiment que tenen avui molts: "Si no ho veiés bé, ja no hagués vingut, que a mi em suposa un cost. Feijóo és seriós i ha guanyat moltes vegades a casa seva". Maties les ha vistes de tots colors i és molt crític amb els polítics. No s'ha passat a Vox perquè no li agraden els "radicalismes", però afegeix, sobre el discurs de l'extrema dreta, que "en moltes coses diuen la veritat".
Segurament aquest home pensa com la majoria del PP: "Els meus pares les van passar canutes durant la Guerra Civil i van haver de marxar per culpa de les esquerres". La repressió franquista: "Sí, n'hi va haver. Però molts republicans també les van fer de grosses, eh". La dictadura? "Sap quan em va costar el primer pis que vaig comprar? 350.000 pessetes. Ara cap persona treballadora pot comprar-se una casa". Explica que havia estat votant de Jordi Pujol -"l'únic president que hem tingut", insisteix-, però que el procés ha estat un "desastre": "La Generalitat? No m'agrada ni mica. Només han estat bons per muntar follons".
Parlant amb molts compromissaris es té la sensació que una bona part del partit s'entusiasma amb el discurs d'Isabel Díaz Ayuso i el seu dretanisme desacompelxat, però que ara, convençuts del tot o no, estan disposats a casar-se amb Feijóo. I a complir, votant-lo demà i confiant-hi. Si més no, fins a les properes eleccions.