Maragall promet que Barcelona serà «refugi internacional» de víctimes de la LGTBIfòbia

ERC celebra que Colau porti a la Fiscalia les proclames nazis de la Bonanova: "Hem d'anar a totes i no hem de callar ni un segon. Hem de deixar clara la nostra posició com a administració"

Ernest Maragall, aquest dimecres.
Ernest Maragall, aquest dimecres. | Marc Puig / ERC
17 de maig del 2023
Actualitzat el 11 de març del 2024 a les 16:14h

Que Barcelona sigui referent com a ciutat de drets i asil de víctimes de la LGTBIfòbia en l'àmbit internacional. És la voluntat d'Ernest Maragall, anunciada aquest dimecres, en motiu del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia. "Vull afirmar Barcelona com a referència amb la creació d'una oficina especialitzada d'atenció de casos i oferint la ciutat com a seu i acollida", ha dit el candidat d'ERC en una roda de premsa davant la Glorieta en record a Sonia Rescalvo, transsexual que va morir brutalment assassinada al parc de la Ciutadella per un grup de neonazis.

Des d'ERC, defensen que l'Ajuntament ha d'assumir la seva responsabilitat no només en la prestació de serveis, sinó també per avançar en la conquesta de drets. Concretament, la proposta de Maragall és ampliar el programa 'Barcelona, ciutat refugi' per acollir-hi les persones del col·lectiu que hagin de fugir dels seus països d'origen per aquesta qüestió. Maragall vol que la ciutat lideri la xarxa internacional en defensa dels drets de la comunitat LGTBI, i promet impulsar el programa Rainbow als centres educatius i combatre els discursos LGTBIfòbics a les aules.

Ha assegurat que la seva proposta és un missatge cap enfora, però també cap endins, per l'autoexigència que ha de tenir Barcelona. A més, ha apuntat que estan compromesos a fer un salt endavant i protegir drets de la mà de la Generalitat. Precisament a la compareixença i ha assistit també la consellera de Feminismes, Tània Verge, que ha recordat com el seu departament, creat aquesta legislatura, representa com per primera vegada s'han situat les polítiques LGTBI "al centre de l'agenda política".

Verge ha reivindicat mesures que s'han tirat endavant en els últims temps, com el fet que l'educació sexual passi a ser curricular a tots els centres educatius, per "trencar estigmes", però també la defensa activa de drets contra els discursos d'odi. En aquest sentit, ha recordat com l'administració catalana es va moure davant del bus transfòbic d'Hazte Oir, interposant-los una multa: "Vam dir que no passarien i els vam multar, els discursos d'odi no tenen cabuda al nostre país". 

També ha reivindicat aquesta acció la número dos de la llista, Elisenda Alamany, que ha reivindicat que, més enllà de les accions que es facin a la Generalitat, des de l'administració local es pot fer "molt més". "Hem de canviar mirades, imaginaris. L'educació és un pilar fonamental". Així mateix, ha carregat contra la resta de partits que reivindiquen els drets del col·lectiu, però que no fan res per impulsadors: "Creuen que la lluita és fàcil i còmoda. No han fet res per materialitzar les proclames en lleis". 

I sobre discursos d'odi n'ha parlat també Maragall, després que l'Ajuntament hagi decidit personar-se contra les proclames nazis escoltades a la manifestació de la Bonanova, com ha avançat Nació. Per Maragall, és positiu que Barcelona assumeixi la representació dels drets "en tots els sentits", i ha situat com una obligació fer front a la provocació de l'extrema dreta, que busca "encendre la violència als carrers". 

"Aquí hem d'anar a totes i no hem de callar ni un segon. Hem de deixar clara la nostra posició com a administració", ha afegit Maragall. Així mateix, ha acusat el candidat del PSC, Jaume Collboni, de participar en la "cursa" perpetrada per la dreta i extrema dreta en el terreny de l'antiocupació: "Em sembla profundament lamentable. El PSC és cada vegada més això. Fa la competència a Ciutadans i el PP".