15
de juny
de
2022, 21:08
Actualitzat:
21:17h
L'exdiputada de la CUP Mireia Boya ha anunciat aquest dimecres que deixa la militància de la CUP. Allunyada de la primera línia política -va ser diputada en l'etapa més intensa del procés, la legislatura de 2015 a 2017-, Boya va abandonar el secretariat nacional del partit l'any 2019 després de denunciar l'"agressió psicològica" que va patir per part d'un company del partit. Un setge emocional "continu" per part d'un dirigent "agressiu i amb rols de poder" del qual no va revelar el nom. Tres anys després, decebuda per la gestió interna que ha fet la formació del cas, ha explicat en una carta que ha publicat a les seves xarxes socials que fa un pas més i estripa el carnet de la CUP.
"Necessitava una disculpa, una autocrítica, un apropament per part de l’organització", relata Boya. Al mes de gener, el partit li va comunicar que el cas es tancava després que l'agressor complís amb el protocol de reparació establert. De fet, explica que l'informe de la comissió de gestió de les agressions masclistes conclou que l'autor dels fets ha reconegut "la violència masclista exercida i el dolor" causat tant a ella com a altres companyes i que ho ha lamentat en una carta privada. "Llegir-la ha fet evident i incontestable que els fets van passar tal i com ho vaig explicar. No mentia, no exagerava, no era per interès polític. L'assetjament va existir", assegura. De fet, al seu llibre Trencar el silenci (Ara Llibres) va explicar com ho va viure i l'impacte polític i personal que va tenir sobre ella.
En el text que ha fet públic aquest dimecres recorda que quan va presentar la denúncia va sentir com el partit dubtava d'ella situant-la com a "mentidera" o "exagerada", relat que va quallar en una part de la militància de la CUP. Justament per això, amb el reconeixement per part de l'agressor, que encaixa com una "victòria" a nivell personal, va reivindicar una reparació "col·lectiva" en forma de "gest" i "explicació" del partit adreçat a les dones que han patit algun tipus de violència masclista. "Si bé la comissió de gestió de les agressions masclistes actual ha estat receptiva a la meva demanda i ha volgut posar per davant el meu benestar i acompanyament, en traslladar-ho a la direcció de l’organització no s'ha volgut anar més enllà en la reparació, s'ha volgut tancar el cas sense més", denuncia.
Boya afirma que li hauria "reconfortat" rebre un missatge o una reflexió que completés la una reparació que assegura que no serà completa sense aquest "gest" que denuncia no ha arribat. "És una oportunitat perduda, per a mi i per a totes les dones víctimes de violències masclistes", lamenta. L'exdirigent argumenta que viu aquest trencament com un "divorci polític" perquè considera que la CUP continua sent el seu espai ideològic però que l'organització no ha estat "prou valenta".
En la seva carta, Boya reconeix la "posició de privilegi" que ha tingut per poder explicar el seu cas en comparació amb altres dones víctimes de violències masclistes similars "dins i fora" de la CUP. El partit tanca la carpeta del seu cas i ella decideix, tres anys després de denunciar els fets, tancar també una etapa vital i deixar la militància a la formació anticapitalista. "Vull tancar aquesta etapa de la meva vida i seguir endavant, sense mirar enrere", rebla l'escrit.
Avui és un dia trist, m’he donat de baixa de la CUP per com ha acabat el meu cas. Les violències masclistes són personals i col·lectives alhora, la reparació també ho ha de ser. Les dones, sempre al centre. Aquí us ho explico. pic.twitter.com/H48tEEgH8z
— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) June 15, 2022
"Necessitava una disculpa, una autocrítica, un apropament per part de l’organització", relata Boya. Al mes de gener, el partit li va comunicar que el cas es tancava després que l'agressor complís amb el protocol de reparació establert. De fet, explica que l'informe de la comissió de gestió de les agressions masclistes conclou que l'autor dels fets ha reconegut "la violència masclista exercida i el dolor" causat tant a ella com a altres companyes i que ho ha lamentat en una carta privada. "Llegir-la ha fet evident i incontestable que els fets van passar tal i com ho vaig explicar. No mentia, no exagerava, no era per interès polític. L'assetjament va existir", assegura. De fet, al seu llibre Trencar el silenci (Ara Llibres) va explicar com ho va viure i l'impacte polític i personal que va tenir sobre ella.
En el text que ha fet públic aquest dimecres recorda que quan va presentar la denúncia va sentir com el partit dubtava d'ella situant-la com a "mentidera" o "exagerada", relat que va quallar en una part de la militància de la CUP. Justament per això, amb el reconeixement per part de l'agressor, que encaixa com una "victòria" a nivell personal, va reivindicar una reparació "col·lectiva" en forma de "gest" i "explicació" del partit adreçat a les dones que han patit algun tipus de violència masclista. "Si bé la comissió de gestió de les agressions masclistes actual ha estat receptiva a la meva demanda i ha volgut posar per davant el meu benestar i acompanyament, en traslladar-ho a la direcció de l’organització no s'ha volgut anar més enllà en la reparació, s'ha volgut tancar el cas sense més", denuncia.
Boya afirma que li hauria "reconfortat" rebre un missatge o una reflexió que completés la una reparació que assegura que no serà completa sense aquest "gest" que denuncia no ha arribat. "És una oportunitat perduda, per a mi i per a totes les dones víctimes de violències masclistes", lamenta. L'exdirigent argumenta que viu aquest trencament com un "divorci polític" perquè considera que la CUP continua sent el seu espai ideològic però que l'organització no ha estat "prou valenta".
En la seva carta, Boya reconeix la "posició de privilegi" que ha tingut per poder explicar el seu cas en comparació amb altres dones víctimes de violències masclistes similars "dins i fora" de la CUP. El partit tanca la carpeta del seu cas i ella decideix, tres anys després de denunciar els fets, tancar també una etapa vital i deixar la militància a la formació anticapitalista. "Vull tancar aquesta etapa de la meva vida i seguir endavant, sense mirar enrere", rebla l'escrit.