Ahir el líder de l'NVA, el partit nacionalista flamenc, va fer una declaració en què deia que apostava pel confederalisme i que no volia que passés com a Catalunya en què, suposadament, la societat està partida en dos.

Declaracions desafortunades en referència a Catalunya, que semblen més dirigides en clau interna que res més. En tot cas, tant ell com l'NVA han donat suport a la independència de Catalunya tantes vegades i de forma tan ferma que això d'aquí a uns dies no passarà d'anècdota.

Em sembla molt més interessant la seva aposta pel confederalisme. Una modalitat política poc comuna, però que té molt sentit en el cas de Flandes. Essent el 60% de la població, tenint un model institucional que protegeix la llengua flamenca en el seu territori i la fa llengua cooficial de l'Estat, i tenint en compte que Bèlgica és codirigida sempre des de Flandes, és en certa manera raonable que apostin per un model confederal que aprofundeixi en la descentralització a Flandes mentre mantenen la carcassa belga.

És interessant perquè el cas flamenc és radicalment contrari al català. Malgrat compartir en els dos casos un moviment fort en defensa de la llengua i una economia innovadora i un gran pes de les exportacions, Catalunya és una nació, però també és una minoria dins l'Estat (un 16% de la població), sense cap possibilitat d'impulsar amb èxit una reforma de fons tal com es va veure en el procés de l'Estatut. Qualsevol pacte puntual amb l'Estat acaba essent paper mullat (o quasi) a la primera oportunitat. Per posar un exemple evident, quants cops haurem de gastar el capital polític del catalanisme per defensar la immersió lingüística dels intents quinquennals d'anorrear-la?

A més, la composició de tota la jerarquia judicial i constitucional està dominada per la majoria nacional espanyola, amb un caràcter nacionalista excloent evident per qualsevol observador neutral. Això fa que qualsevol via legal i democràtica cap a l'autodeterminació sigui automàticament negada i tractada d'inconstitucional.

Per això Catalunya va fer l'1-O i a Flandes no li cal. I per això és tan important que remarquem tant a nivell internacional que som una minoria nacional. Perquè és l'única manera que entenguin que no hi ha manera humana de pactar l'autodeterminació amb un Estat que fos en dictadura o en democràcia ha posat en el seu punt de mira la dissolució de totes les nacions de llengua no castellana. Internacionalment han d'entendre que, de facto (i m'encantaria equivocar-me), per exercir el legítim dret a l'autodeterminació de Catalunya només hi ha la via encetada l'1-O i/o la mediació i la pressió internacional.

El nacionalisme flamenc aposta pel confederalisme, i han de tenir tot el suport en aquesta via. La via dels catalans per assolir una sobirania estable i útil és una altra, és la independència. Siguem conscients de qui som i què és l'estat espanyol, i treballem-hi.