Ja veurem quin resultat ens donen aquestes eleccions, però com a mínim hauran servit per deixar clar que les campanyes electorals, almenys pel que fa a la mecànica comunicativa, han deixat de funcionar. Tant és així que fins i tot els mateixos partits ho han entès i s'han abocat a internet, amb videos molt allunyats de l'estètica "bloc electoral", que han capitalitzat absolutament la campanya.

L'orgasme socialista, la tovallola de Montserrat Nebrera, el senyor Pérez de CiU, el videojoc d'Alícia Sànchez-Camacho, l'estelada a la Cibeles de Maria Lapiedra... Tot plegat ha liquidat definitivament el míting de l'entrepà, les banderetes de plàstic, la passejada per la Boqueria i la visita oportunista a l'aplec de no sé què.

Dit això, aquesta nova creativitat no aporta res. I com que els blocs electorals contribueixen encara menys a la participació política, potser s'ha de començar a rebobinar i tornar a la fórmula de sempre: els debats. Allò que ve d'Atenes i que ha continuat, brillantment, a la majoria de les democràcies d'Occident. Debats lliures i amb possibilitat d'interpel·lar el contrincant; sobre immigració, sobre les escoles, sobre les relacions entre aquest país i Espanya, sobre el crac immobiliari... Els polítics sembla que no ho saben però, davant d'unes eleccions, és millor un debat que un orgasme. Aviam si a la pròxima.