La patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec, considera "poc realistes" els pressupostos de l'Estat i la Generalitat. L'entitat valoren que les previsions fetes quant a l'increment del PIB (el 7% per l'Estat i el 6,4% per Catalunya) són excessius i els principals analistes el rebaixen sensiblement. També pel que fa a consum i inversió (5% per l'Estat i 6% a Catalunya), Pimec ho veu com a irrealista. Així ho han assenyalat el president de la patronal, Antoni Cañete, i Jacint Soler-Matutes.
Cañete ha reclamat una política "que ensenyi a pescar en lloc de repartir canyes". El president de la Pimec ha assegurat que "les previsions són massa optimistes tenint en compte el gran nombre d'incerteses que tenim al davant". "Tos dos pressupostos respiren una aposta per la despesa social, que està bé, però manca sensibilitat envers els sectors productius". "No hi ha millor política social que crear llocs de treball", ha afirmat. Cañete s'ha referit a la manca d'execució de les inversions previstes per l'Estat a Catalunya, explicant que en els darrers set anys només s'ha executat un 66% de la inversió prevista. Per això, la patronal ha demanat la creació d'un fons de compensació territorial per “reduir la pèrdua de competitivitat” derivada de la manca d'execució.
Les actuacions adreçades al teixit productiu representa tan sols el 8% de la despesa de l'Estat i un 12% en el cas de la Generalitat. La Pimec ha destacat que, pel que fa a la distribució dels fons europeus Next Generation, el conjunt de suport a la indústria, les pimes i el sector turístic suposa el 7% dels fons en l'àmbit de l'Estat i el 9% de la Generalitat.
Cañete ha criticat també que les partides dels fons de la UE no s'aboquen de ple a donar embranzida al sector productiu sinó també a la despesa social. El dirigent empresarial ha recordat que des de Brussel·les s'ha deixat molt clar que els fons són per generar un canvi del model productiu, no han de ser concebuts com un subsidi. "Els fons han de ser vistos com una inversió, no com una despesa", ha subratllat Cañete.
Pimec considera que els comptes públics de l'Estat són "restrictius" i prioritzen la lluita contra el dèficit públic per damunt de la reactivació econòmica, quan "el que cal és engegar polítiques que fomentin la inversió privada, el consum i les pimes".
En canvi, Pimec considera positiva la reforma fiscal prevista pel que fa a la tributació mínima establerta per a les grans corporacions (15%) i entitats de crèdit (18%), el que les equipara a moltes pimes. La Pimec reclama, però, avançar en la progressivitat i reclama una refroma més ambiciosa que redueixi els costos de les petites empreses, així com critica l'increment de els cotitzacions, que pot afectar l'ocupació.
Pimec considera «poc realistes» els pressupostos de l'Estat i la Generalitat
La petita i mitjana empresa reclama la creació d'un fons de compensació territorial per la manca d'execució de les inversions estatals a Catalunya
ARA A PORTADA
-
-
Caos a Tel-Aviv: el corresponsal en cap de la Fox News ha de fugir corrents en ple bombardeig de l'Iran a Israel Víctor Rodrigo
-
Illa admet «decepció» amb Santos Cerdán i fa costat a Sánchez: «Cap comportament innoble ens farà abdicar» Sara Escalera
-
Fets públics els àudios de Santos Cerdán, Ábalos i Koldo: des de comissions fins a adjudicacions a Sant Feliu Guillem Delso
-
ERC, a mig camí de les municipals del 2027: revertir la tendència d'un cicle electoral de pèrdues Sara Escalera
Publicat el 30 de novembre de 2021 a les 12:54
Actualitzat el 30 de novembre de 2021 a les 13:02
Et pot interessar
-
Política Santos Cerdán no renuncia a l'acta de diputat i ja fa patir el PSOE
-
Política Castelldefels, amb el suport del PP, rebutja l'ampliació del Prat
-
Política L'alcaldessa del Prat reclama a Illa «tota la informació» sobre l'ampliació de l'aeroport en una reunió a Palau
-
Política Canvi a la presidència de l'AMI: Salvador Coll (Junts) agafa el relleu de Jordi Gaseni (ERC)
-
Política Els àudios de Santos Cerdán revelen una adjudicació sospitosa d'Adif a Sant Feliu de Llobregat
-
Política Albiol diu al jutjat que va revelar les dades mèdiques d'un sensesostre mort per «defensar la professionalitat» dels metges