Les eleccions municipals del 2023 van ser un preludi del que es va acabar consolidant un any després amb les eleccions al Parlament: el PSC va ser primera força política i va desbancar ERC, que el 2019 havia estat el clar guanyador, i va baixar fins a la tercera posició, superada pels socialistes i també per Junts. Amb el 17,31% dels vots -23,53% el 2019-, els republicans van perdre 219 regidors -van passar dels 3.114 del 2019 als 2.895 del 2023-. En aquest context de cicles electorals de pèrdues i després de la consolidació de la seva nova direcció liderada per Oriol Junqueras, els republicans afronten els comicis del 2027 amb el desafiament de "tornar a guanyar".

Estabilitzar el partit

Després d'un procés congressual gens senzill per a ERC, amb el sector crític en minoria -a excepció de Barcelona, on va guanyar el congrés federal-, la direcció considera que el partit ha recuperat la cohesió i la pau interna que permeten estabilitzar-lo de cara a les municipals, la principal prioritat. Ara, ERC té al davant el repte de continuar cohesionant el partit internament a l'hora que intenta reconnectar amb l'electorat d'arreu del territori per obtenir uns bons resultats el 2027.

Fer front al "postprocés"

Per als pròxims comicis, els republicans aspiren a recuperar la força que tenien al territori quan eren la primera força als municipis i també han de recuperar múscul dins de l'independentisme, en un context en què el procés ha quedat enrere i Salvador Illa s'ha consolidat. Alguns temes en què ERC es podrà fer forta són el traspàs de Rodalies o el rebuig a l'ampliació de l'aeroport del Prat, amb la premissa que Catalunya guanyi més sobirania en àmbits estratègics.

Exhibir força negociadora

El Govern d'Illa considera els republicans els seus socis prioritaris, juntament amb els Comuns, per tirar endavant la legislatura. Amb aquest rol central gràcies a l'aritmètica parlamentària, ERC pot exhibir la seva força negociadora per condicionar els socialistes i reivindicar-se com a força decisiva. Algunes de les fites, el model de finançament -en què ja reconeixen que no es compliran els terminis-, i la recaptació de l'IRPF des de Catalunya l'any vinent. Des de Calàbria defensen que s'han fet grans acords, i condicionen ara noves negociacions -com els pressupostos del 2026- fins que no es concretin els pactes signats.