El PP contempla amb uan certa ansietat el mapa territorial a dos anys de les eleccions municipals. Amb 196 regidors, el 2023 va veure incrementada la seva presència als ajuntaments (el 2019 n’havia obtingut només 66). Amb la defunció política de Ciutadans, els populars ha anat aixecant el cap després d’un cicle en què les sigles conservadores arrossegaven les cames: el 2017 tenien només tres escons al Parlament i, en l'anterior legislatura, quatre. Ara en tenen 15 sota el lideratge d'Alejandro Fernández. 

Però el PP no es pot relaxar. Ja no és l’única referència en l’espai que va del centredreta espanyol a l’extrema dreta. Vox li planta cara i ha aconseguit arribar primer en moltes poblacions. I serà difícil recuperar l’hegemonia a Espanya si no pot retallar, ni que sigui una mica ,la distància amb el PSC, que és també enorme en poder municipal. Els socialistes van esgarrapar un 23,75% dels vots i 1.463 regidors, pel 8,22% del PP, amb els seus prop de 200 regidors. Les prioritats dels populars estan clares. 

Blindar Albiol

Xavier García Albiol ja no és, pel PP, una flor enmig d’un quasi desert municipal, però és el gran feu que impedeix la marginalitat més absoluta del partit en l’àmbit local. Les xifres d’Albiol són espectaculars: 18 regidors de 27 i un 55% dels vots. Un resultat que fa de l’alcalde de Badalona un poder fàctic dins del PP català i algú a qui s’ha d’escoltar a Génova.

La presència del PP a la Diputació de Barcelona és una altra carta d’Albiol, que ha situat un dels seus, Juan Fernández, com a portaveu al Parlament. Mantenir aquest feu a Badalona és objectiu central del partit, que ha d’acceptar el discurs "badalonista" de l’alcalde, hàbil en la gestió d’uns ingredients que eviten l’espanyolisme excessiu i evita ofendre el sobiranisme tot i haver estat un dels més bel·ligerants de les files conservadores en els moments àlgids del procés.

Sirera: condicionar l’alcaldia de Barcelona

Amb Daniel Sirera, el PP va passar d’uns dos regidors obtinguts de manera agònica a les municipals del 2019 als quatre del 2023. Només l’entrada de Vox (amb dos edils) va ennegrir la fotografia dels populars, que van poder ser decisius en l’elecció d’alcalde, al sumar els seus vots amb el PSC i els comuns per convertir Jaume Collboni en alcalde. Des d’aleshores, el PP ha tastat oposició, amb un discurs bel·ligerant en temes com la seguretat i els okupes.

Sirera s’ha abocat a la tasca municipal i ho té tot de cara per repetir com a alcaldable, amb una cura exquisida en la relació amb Génova, malgrat les desavinences amb la direcció del partit a Barcelona. Per ara, però, arribar als millors resultats d’Alberto Fernández Díaz (9 regidors el 2011) sembla llunyà.     

Deixar enrere Vox 

Des que José María Aznar va reunir en una única organització totes les famílies de la dreta espanyola, l’obsessió del PP ha estat impedir l’aparició de nous adversaris en el seu camp sociològic. Va poder accelerar la destrucció de Ciutadans tan bon punt el partit taronja va flaquejar. Finalment, sembla que haurà de conviure amb Vox, sorgit al capdavall d’una escissió. Amb un discurs dur en immigració i escometent contra el PSC, els populars intenten presentar-se com la gran alternativa al sanchisme i al sobiranisme, mostrant l'extrema dreta com una distracció. Però els vents que bufen de l’exterior alimenten els ultres, que han sumat més de 120 regidors a Catalunya i seran un os dur de rosegar si no canvia l’escena internacional.