Amb 150.000 vots i fregant el 5%, el partit de Santiago Abascal va aconseguir penetrar en el mapa municipal català en les municipals del 2023, amb un premi gens negligible de 124 regidors. Fins aleshores, només en tenia tres a Salt. Va obtenir dos regidors a Barcelona, tres a Tarragona, un a Girona i dos a Lleida. La seva presència en el terreny local responia a la seva irrupció en la política catalana: a les eleccions del 2021 al Parlament, va assolir 11 diputats (per només tres del PP). Els van mantenir el 2024, tot i que en aquesta ocasió el partit d'Alejandro Fernández els va superar amb nitidesa. Aquestes són les claus de l’estratègia ultra a Catalunya.

Perseverar a Barcelona

L’entrada de Vox al consistori barceloní va ser el buc insígnia dels ultres en les darreres municipals. Ho van aconseguir amb comoditat, amb un 5,7% i dos regidors. L’advocat Gonzalo de Oro-Pulido, molt actiu en les protestes contra locals ocupats a la Bonanova, és el cap del grup. Consolidar la presència del partit a l’Ajuntament de Barcelona és essencial pels d’Abascal, que han centrat els seus missatges els darrers dos anys en un discurs xenòfob contra "la criminalització estrangera". Segons el partit, el mandat municipal ha dibuixat dos blocs molt definits: "Vox i els altres", incloent un PP que s’ha afegit, segons ells, al "consens progre".    

Fer més forat a l’àrea metropolitana 

Vox és present en les grans ciutats metropolitanes, gairebé sempre per sota del PP, però no a tot arreu. La desaparició de Ciutadans els ha aportat un percentatge de suports, però també ha nodrit el sarró del PP. A l’Hospitalet de Llobregat, el partit d'Alberto Núñez Feijóo va obtenir el 12% i 4 regidors; Vox, el 10% i 3. També a Cornellà i a Santa Coloma de Gramenet, on el PP els va superar però per la mínima, mentre que a Mataró, Sabadell i Terrassa, Vox va superar els populars.

El partit d’Abascal i Ignacio Garriga -secretari general a nivell estatal- intenta equiparar el PP a la resta de forces del "sistema", extremant la seva virulència en temes com els ocupes i la inseguretat, aspectes aquests en què també el PP incideix, però sense la ferum racista que els de Vox no dissimulen. L’àrea metropolitana tornarà a ser un termòmetre del pols pel domini de l’espai de la dreta radical espanyola, on Ciutadans ha cedit el terreny a un pols entre PP i l'extrema dreta.  

Competir amb Aliança Catalana

Caldrà veure com funcionarà la dialèctica amb els ultres d’Aliança Catalana i si Vox serà capaç de penetrar en els territoris on l’alcaldessa de Ripoll sembla més competitiva. Una competència electoral entre dues sigles que tenen diferents perspectives nacionals però una mateixa visió de la societat, el que ha generat complicitats personals i polítiques en el Parlament, com es va comprovar amb el vot conjunt a una moció contra el vel islàmic.

Per Vox, conscient que continuarà sent marginal a Catalunya, l’objectiu és créixer a costa del PP, aprofitant el vent de cua internacional de l’onada populista ultra i el lideratge erràtic de Feijóo que en les enquestes apareix darrerament per sota de Santiago Abascal en valoració o preferència presidenciable.