10
de març
de
2024, 20:30
Actualitzat:
20:46h
Han passat sis anys i mig des que Carles Puigdemont va arribar a Brussel·les després de la declaració d'independència. Des de l'exili ha viscut tot tipus de circumstàncies: declaracions davant la justícia belga, una detenció a Alemanya, victòries electorals incontestables, moments personals delicats -la mort del pare el novembre del 2019 el va obligar a seguir a distància el funeral- i fites polítiques que van des de la mort del PDECat fins a la fundació de Junts, partit que controla sense tenir-hi cap càrrec orgànic. "Ha tingut moments per pensar moltes coses, però en cap moment ha buscat una solució personal", sosté un alt dirigent en qui confia. "Fins i tot, en alguna reunió, ha arribat a dir que si la condició per fer un referèndum era que ell no tornés a Catalunya, estaria encantat de fer-ho", rememora aquesta veu consultada per Nació.
L'entorn de l'expresident, de fet, opta per la màxima prudència quan es fan preguntes directes sobre el retorn a Catalunya un cop aprovada l'amnistia. Fins i tot hi ha dirigents que han treballat amb ell en diverses etapes que donen per fet que "serà dels últims" en beneficiar-se de la mesura. Per dues raons: perquè la prioritat és que els activistes de bases vegin suspesos els processos penals en paral·lel a altres causes pendents, com la que afecta alts càrrecs d'ERC pels preparatius del referèndum; i perquè donen per descomptat que l'alta judicatura posarà "encara més traves" a Puigdemont que a la resta. "Va a part, el president", remarquen a Junts. A banda, qualsevol retorn ha de tenir un component "polític", no només purament administratiu.
"Si torna, ho ha de fer representant la presidència de la Generalitat", assenyalen veus amb ascendència dins la seva formació. Amb el calendari a la mà, el primer repte que té Puigdemont és ser candidat a les eleccions europees, una convocatòria que afrontarà amb Toni Comín com a número dos i la incògnita, encara, de qui ocuparà la tercera plaça, per la qual s'ha valorat el perfil de l'exconsellera Victòria Alsina. Amb els resultats a la mà -els comicis són a principis de juny-, l'amnistia ja estarà aprovada pel Congrés, on tornarà després que el Senat, amb majoria del PP, la tombi. I, un cop validada pels òrgans legislatius, serà el torn del poder judicial.
I aquí és on apareixen les incògnites en el calendari. Les millores introduïdes en la llei d'amnistia pretenen millorar-ne la protecció -que sigui integral- i que no hi hagi demora en l'aplicació -hauria de ser "immediata"-, però tant en públic com en privat existeixen dubtes que les dues condicions es compleixin pel caràcter que fins ara han imprès el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional en les causes vinculades al procés. "Faran tot el que estigui al seu abast per impedir que Puigdemont torni", repeteixen des de Junts. L'argumentari oficial passa per dir que la llei ja no es podia millorar més i que, si no s'aplica, és perquè els jutges "prevariquen". Aquestes acusacions sempre cauen malament a l'entorn judicial i al PP, que les amplifica per criticar Pedro Sánchez.
Per tot plegat, el més probable -segons els càlculs jurídics i polítics- de Junts és que qualsevol retorn es demori, com a mínim, fins després de l'estiu. Precisament quan el partit haurà de decidir, amb tots els elements a la mà, qui ha de liderar la candidatura a la Generalitat. La direcció voldria que fos Puigdemont, però de moment l'única certesa és que anirà de cap de cartell a Europa. Des de la cúpula precisen, en tot cas, que és l'únic dirigent independentista "capaç de guanyar el PSC" i que pot ser candidat des de Waterloo o des de Barcelona. Tanmateix, el partit treballa en el pla B, amb noms com Josep Rull i Míriam Nogueras a les travesses. Triar el cap de llista al Parlament implica, també, tenir en compte els equilibris internes i la representativitat de cada sector.
Després de sis anys i mig d'exili, a Junts mantenen que Puigdemont s'ha guanyat el dret a prendre les decisions que consideri oportunes sense condicionants. Es regiren contra les acusacions de "voler evitar la presó" -circumstància que sovint s'ha confrontat quan coexistien presos polítics i exiliats-, perquè l'expresident va passar per un centre penitenciari alemanyquan el van detenir el març del 2018. "I, si arribés a la conclusió que un retorn amb risc seria bo per al moviment, ho faria", remarca un membre de la cúpula del partit. Ara, però, la prioritat és que l'amnistia continuï el tràmit legislatiu i que, quan s'apliqui, sigui de baix cap a dalt. I, pel camí, una altra decisió transcendental: faran costat als comptes de Sánchez? En veu baixa, a Junts s'admet que la negociació està en marxa. Encara més ara que l'amnistia ja és al sac.
L'entorn de l'expresident, de fet, opta per la màxima prudència quan es fan preguntes directes sobre el retorn a Catalunya un cop aprovada l'amnistia. Fins i tot hi ha dirigents que han treballat amb ell en diverses etapes que donen per fet que "serà dels últims" en beneficiar-se de la mesura. Per dues raons: perquè la prioritat és que els activistes de bases vegin suspesos els processos penals en paral·lel a altres causes pendents, com la que afecta alts càrrecs d'ERC pels preparatius del referèndum; i perquè donen per descomptat que l'alta judicatura posarà "encara més traves" a Puigdemont que a la resta. "Va a part, el president", remarquen a Junts. A banda, qualsevol retorn ha de tenir un component "polític", no només purament administratiu.
"Si torna, ho ha de fer representant la presidència de la Generalitat", assenyalen veus amb ascendència dins la seva formació. Amb el calendari a la mà, el primer repte que té Puigdemont és ser candidat a les eleccions europees, una convocatòria que afrontarà amb Toni Comín com a número dos i la incògnita, encara, de qui ocuparà la tercera plaça, per la qual s'ha valorat el perfil de l'exconsellera Victòria Alsina. Amb els resultats a la mà -els comicis són a principis de juny-, l'amnistia ja estarà aprovada pel Congrés, on tornarà després que el Senat, amb majoria del PP, la tombi. I, un cop validada pels òrgans legislatius, serà el torn del poder judicial.
I aquí és on apareixen les incògnites en el calendari. Les millores introduïdes en la llei d'amnistia pretenen millorar-ne la protecció -que sigui integral- i que no hi hagi demora en l'aplicació -hauria de ser "immediata"-, però tant en públic com en privat existeixen dubtes que les dues condicions es compleixin pel caràcter que fins ara han imprès el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional en les causes vinculades al procés. "Faran tot el que estigui al seu abast per impedir que Puigdemont torni", repeteixen des de Junts. L'argumentari oficial passa per dir que la llei ja no es podia millorar més i que, si no s'aplica, és perquè els jutges "prevariquen". Aquestes acusacions sempre cauen malament a l'entorn judicial i al PP, que les amplifica per criticar Pedro Sánchez.
La plana major de Junts, al Parlament Europeu. Foto: Europa Press
Per tot plegat, el més probable -segons els càlculs jurídics i polítics- de Junts és que qualsevol retorn es demori, com a mínim, fins després de l'estiu. Precisament quan el partit haurà de decidir, amb tots els elements a la mà, qui ha de liderar la candidatura a la Generalitat. La direcció voldria que fos Puigdemont, però de moment l'única certesa és que anirà de cap de cartell a Europa. Des de la cúpula precisen, en tot cas, que és l'únic dirigent independentista "capaç de guanyar el PSC" i que pot ser candidat des de Waterloo o des de Barcelona. Tanmateix, el partit treballa en el pla B, amb noms com Josep Rull i Míriam Nogueras a les travesses. Triar el cap de llista al Parlament implica, també, tenir en compte els equilibris internes i la representativitat de cada sector.
Després de sis anys i mig d'exili, a Junts mantenen que Puigdemont s'ha guanyat el dret a prendre les decisions que consideri oportunes sense condicionants. Es regiren contra les acusacions de "voler evitar la presó" -circumstància que sovint s'ha confrontat quan coexistien presos polítics i exiliats-, perquè l'expresident va passar per un centre penitenciari alemanyquan el van detenir el març del 2018. "I, si arribés a la conclusió que un retorn amb risc seria bo per al moviment, ho faria", remarca un membre de la cúpula del partit. Ara, però, la prioritat és que l'amnistia continuï el tràmit legislatiu i que, quan s'apliqui, sigui de baix cap a dalt. I, pel camí, una altra decisió transcendental: faran costat als comptes de Sánchez? En veu baixa, a Junts s'admet que la negociació està en marxa. Encara més ara que l'amnistia ja és al sac.