29
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
14:47h
El Tribunal Suprem ha acordat obrir una causa penal contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg per un delicte de terrorisme pel seu paper en Tsunami Democràtic. La decisió, presa per unanimitat a la sala penal, va en contra del criteri de la Fiscalia del Tribunal Suprem, que argumenta que no hi ha prou indicis per investigar l'expresident en la causa de les protestes contra la sentència de l'1-O. La magistrada Susana Polo serà l'encarregada d'instruir la causa. Per investigar formalment Puigdemont, primer, cal demanar un suplicatori al Parlament Europeu, cosa que trigarà mesos. La sala diu també que no pot investigar la resta d'implicats en Tsunami, perquè no són aforats, i deixa que el seu procediment continuï en mans de l'Audiència Nacional.
La sala penal, presidida per Manuel Marchena, ha acceptat per unanimitat el criteri del magistrat ponent, Juan Ramón Berdugo, un dels integrants del tribunal que va jutjar el procés. El Suprem considera "necessari i pertinent" investigar Puigdemont i Wagensberg, que són aforats. L'alt tribunal assegura que no es pot posar en dubte que els fets que s'imputen a Tsunami Democràtic s'emmarquen en un delicte de terrorisme, i aporta diverses sentències en què es parla de "terrorisme de carrer". La tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, sosté just el contrari, que no hi ha prou indicis per investigar Puigdemont i Wagensberg, i que no està prou acreditat que es pugui parlar de terrorisme. També deia que no es podia dividir la causa, com ha acordat fer el Suprem.
El Suprem es basa en la doctrina del "terrorisme de carrer" i avisa que és un error considerar que només ETA i el gihadisme es pot considerar terrorisme. També assenyala que Puigdemont era "l'home darrere" de Tsunami i que hi ha diversos indicis que acrediten la seva participació en l'organització de les protestes. L'expresident ha reaccionat ràpidament a la imputació i ho ha qualificat tot plegat de "matrix judicial espanyol". "Ja només falta que em surti un compte secret a Panamà", ha ironitzat l'expresident. La dirigent de PP europeu, Dolors Montserrat, ja ha dit que ho posaran en coneixement de la Comissió Europea.
Pel que fa al paper de Puigdemont, la sala sosté que tenia el "lideratge absolut" i "autoria intel·lectual" de les accions de Tsunami. El defineix com un "autor mediat" dels fets, és a dir, no n'és el responsable directe però hi tenia un paper central des de darrere. "Ho hauria pogut evitar", argumenta la sala, però en lloc d'això va "animar a continuar les accions violentes que es van dur a terme amb el seu coneixement i consentiment". Segons el Suprem, Puigdemont era l'home darrere l'organització delictiva que era Tsunami, l'encarregat d'"ordenar delictes". La sala compra tota la tesi del jutge García Castellón. Veu indicis que es van produir "lesions d'especial gravetat" a agents de la policia espanyola, causades per "substàncies perilloses i artefactes de pirotècnia". Tsunami també va cometre "falsificacions massives i continuades de bitllets d'avió", cosa que podria ser un delicte de falsedat documental.
La decisió del Suprem impacta de ple en les negociacions de l'amnistia. La causa de Tsunami corre el risc de quedar fora d'aquesta norma perquè el delicte de terrorisme no s'hi inclou. Un dels eixos de les negociacions entre el PSOE i Junts passa, precisament, per mirar de fer entrar tots els represaliats a l'amnistia, també aquells acusats de terrorisme. Entre els juristes hi ha dubtes sobre si convé o no incloure aquest delicte dins de l'amnistia, però el Consell d'Europa ha constatat que cap país europeu els exclou d'aquest tipus de norma. Sense garanties que els represaliats queden ben protegits per la llei, Junts amenaça de votar que "no" a la norma que fonamenta la legislatura de Pedro Sánchez.
La sala penal, presidida per Manuel Marchena, ha acceptat per unanimitat el criteri del magistrat ponent, Juan Ramón Berdugo, un dels integrants del tribunal que va jutjar el procés. El Suprem considera "necessari i pertinent" investigar Puigdemont i Wagensberg, que són aforats. L'alt tribunal assegura que no es pot posar en dubte que els fets que s'imputen a Tsunami Democràtic s'emmarquen en un delicte de terrorisme, i aporta diverses sentències en què es parla de "terrorisme de carrer". La tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, sosté just el contrari, que no hi ha prou indicis per investigar Puigdemont i Wagensberg, i que no està prou acreditat que es pugui parlar de terrorisme. També deia que no es podia dividir la causa, com ha acordat fer el Suprem.
El Suprem es basa en la doctrina del "terrorisme de carrer" i avisa que és un error considerar que només ETA i el gihadisme es pot considerar terrorisme. També assenyala que Puigdemont era "l'home darrere" de Tsunami i que hi ha diversos indicis que acrediten la seva participació en l'organització de les protestes. L'expresident ha reaccionat ràpidament a la imputació i ho ha qualificat tot plegat de "matrix judicial espanyol". "Ja només falta que em surti un compte secret a Panamà", ha ironitzat l'expresident. La dirigent de PP europeu, Dolors Montserrat, ja ha dit que ho posaran en coneixement de la Comissió Europea.
El mateix dia que m’acusen d’haver rebut el regal d’un Rolex de 7.000€, m’imputen per terrorista. Crec que ja només falta que em surti un compte secret a Panamà. El Màtrix judicial espanyol ha adaptat la màxima del mal periodisme: no deixis que la realitat espatlli una bona… https://t.co/BuZ0cpgXI4
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) February 29, 2024
Tsunami va utilitzar artefactes similars als explosius
La interlocutòria, de 32 pàgines, se centra sobretot en els fets de l'Aeroport del Prat. El Suprem sosté que podria haver-hi un delicte de detenció il·legal o coaccions pel bloqueig de la infraestructura per part de milers de persones. "Es va pertorbar el servei d'aviació internacional, els serveis de l'aeroport i el trànsit aeri; es va impedir l'accés d'usuaris i tripulació, i es va aïllar la torre de control, obligant els treballadors aeris a estar-s'hi per provocar la paralització de l'aeroport i la suspensió massiva de vols", argumenta la sala penal. Assegura també que la situació va ser "d'absolut caos i violència" i que Tsunami Democràtic actuava amb "perfecta coordinació" i utilitzant "instruments perillosos i artefactes de potència destructiva similar als explosius".Pel que fa al paper de Puigdemont, la sala sosté que tenia el "lideratge absolut" i "autoria intel·lectual" de les accions de Tsunami. El defineix com un "autor mediat" dels fets, és a dir, no n'és el responsable directe però hi tenia un paper central des de darrere. "Ho hauria pogut evitar", argumenta la sala, però en lloc d'això va "animar a continuar les accions violentes que es van dur a terme amb el seu coneixement i consentiment". Segons el Suprem, Puigdemont era l'home darrere l'organització delictiva que era Tsunami, l'encarregat d'"ordenar delictes". La sala compra tota la tesi del jutge García Castellón. Veu indicis que es van produir "lesions d'especial gravetat" a agents de la policia espanyola, causades per "substàncies perilloses i artefactes de pirotècnia". Tsunami també va cometre "falsificacions massives i continuades de bitllets d'avió", cosa que podria ser un delicte de falsedat documental.
Atac a la tinent fiscal del Suprem
El Suprem esmena el criteri de la tinent fiscal del Suprem i l'acusa de fer una "interpretació subjectiva" dels fets i una "valoració aïllada" dels indicis. "La força provatòria de la prova indiciària recau precisament en la interrelació i combinació dels fets, que es reforcen respectivament quan tots els assenyalen racionalment en una direcció", diu la sala. L'alt tribunal retreu a Sánchez Conde que hagi fet una anàlisi dels indicis de manera aïllada, per poder interpretar-los de manera diferent al que racionalment es pot argumentar si s'analitzen en conjunt. Si bé, d'una banda, contradiu el criteri de la tinent fiscal, sí que avala el posicionament dels fiscals del Suprem i la seva argumentació del terrorisme.La decisió del Suprem impacta de ple en les negociacions de l'amnistia. La causa de Tsunami corre el risc de quedar fora d'aquesta norma perquè el delicte de terrorisme no s'hi inclou. Un dels eixos de les negociacions entre el PSOE i Junts passa, precisament, per mirar de fer entrar tots els represaliats a l'amnistia, també aquells acusats de terrorisme. Entre els juristes hi ha dubtes sobre si convé o no incloure aquest delicte dins de l'amnistia, però el Consell d'Europa ha constatat que cap país europeu els exclou d'aquest tipus de norma. Sense garanties que els represaliats queden ben protegits per la llei, Junts amenaça de votar que "no" a la norma que fonamenta la legislatura de Pedro Sánchez.