Junts reclama el vot a les europees per «reforçar la restitució» de Puigdemont

• Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
• El PSOE guanyaria al PP a les eleccions europees, segons el CIS

Un hotel a la Rue de la Loi -el carrer de la llei- de Brussel·les ha acollit aquest dissabte el míting central de Junts de cara a les eleccions europees del 9-J. Al costat del candidat Toni Comín, el protagonista ha estat Carles Puigdemont, que ha demanat un "vot tàctic" per a Junts i ha tornat a reivindicar el pes de l'exili en la consecució de l'amnistia. Segons el líder moral del partit, implicat aquests dies en aconseguir ser candidat a la investidura per tornar a ser president de la Generalitat, la llei aprovada aquest dijous al Congrés dels Diputats no hauria arribat "des d'una presó espanyola". També ha donat per fet, d'una manera o altra, que el català acabarà sent oficial dins la Unió Europea (UE). Comín  ha dit que les europees no són la "segona volta" de les catalanes, però al mateix temps ha demanat el vot per "reforçar" la "restitució" de l'expresident. 

Puigdemont ha indicat que cal entendre la importància "tàctica" d'aquestes europees, i les ha vinculat a la decisió també "tàctica" d'haver anat a l'exili el 2017. "Havíem de mantenir la posició en un entorn que això fos possible. De tots els possibles, vam triar el que tenia el focus més gran. En lloc d'amagar-nos, vam decidir anar on hi ha més periodistes internacionals i on hi ha les institucions europees", ha apuntat l'expresident. Bèlgica, en aquest sentit, implicava "molestar més". "Hem defensat Catalunya gràcies a aquesta decisió tàctica. Continuem aquí perquè vam saber fer servir la palanca europea, i tenim amnistia perquè vam aguantar la posició", ha ressaltat el líder moral de Junts.

"Els indults eren el projecte espanyol. Des de quan l'amnistia ho ha estat? Sempre havien dit que no passaria mai. No ha estat mai un projecte de la política espanyola. Ha estat un projecte de Catalunya. Si hem pogut imposar l'amnistia és perquè vam aguantar la posició des d'una decisió tàctica encertada", ha remarcat Puigdemont. Tot això no hauria estat possible, ha dit, des d'una "presó espanyola", ni des de l'acceptació de pactes com els que li havien arribat a suggerir a ell mateix en visites discretes al Parlament Europeu. "Us demanem punt de suport per continuar fent això. Per això cal un vot tàctic", ha remarcat l'expresident, que ha demanat "posar el dit a l'ull" cada cop que s'hagi de denunciar l'Estat.

Un dels més aplaudits ha estat Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, ha començat fent broma, dient que Comín li ha limitat el temps d'intervenció, una cosa que "mai s'ha de fer", encara menys "amb el teu propi advocat". Després, Boye ha indicat fins a quin punt l'Estat s'ha saltat la llei per acusar l'independentisme. Fins i tot ha acusat de "maltractament físic i psíquic" dels represaliats, entre els quals ha citat Josep Lluís Alay, director de l'oficina de Puigdemont. L'advocat també ha remarcat que encara "queden batalles" per lliurar amb l'amnistia, i ha demanat el vot per a Junts per tal de reforçar les opcions de l'expresident de la Generalitat i de l'exconseller de Salut. "No hi ha futur fora d'Europa", ha dit.

"Nosaltres ja hem guanyat", ha apuntat Comín, encarregat de tancar el míting com a cap de cartell, en referència a les victòries des de l'exili i a la possibilitat de tornar a vèncer en unes eleccions europees a Catalunya, com va passar fa cinc anys amb Puigdemont de candidat. Comín, a gust amb l'auditori i de bon humor, ha rememorat com Boye li va donar pràcticament per fet que s'evitaria l'extradició, i que calia anar a objectius de màxims: "Si creiem en la llei, és tancar a la presó aquesta banda de delinqüents". A qui es referia l'advocat? "A Mariano Rajoy i a tota la gent que us està perseguint", ha detallat l'exconseller de Salut, que ha demanat "visió d'estat" i ha alertat de l'extrema dreta.

Turull pressiona per la investidura de Puigdemont

Jordi Turull, secretari general de Junts, ha reivindicat l'Acord de Brussel·les signat amb el PSOE al novembre i negociat per Puigdemont. "No va caler cap fotografia per entendre la rellevància del pacte", ha apuntat Turull, que ha posat de manifest que "per primera vegada" l'arrel del conflicte tenia a veure amb el "reconeixement nacional". Aquest mes de juny, ha dit, estarà marcat per la "lluita contra jutges i fiscals" per l'aplicació de l'amnistia. "A les urnes el que és de les urnes, i a les togues el que és de les togues. Si no els agrada, que facin el seu partit polític", ha determinat el secretari general de Junts, que també ha situat com a clau la negociació per la mesa del Parlament de la nova legislatura.

Política

L'independentisme obre converses per mantenir el control de la mesa del Parlament

"Caldrà negociar per investir un president de la Generalitat, que per a Junts no pot ser altre que Puigdemont", ha apuntat Turull, que ha situat per aquest mes acabat d'estrenar el retorn de "tots els exiliats". En clau de les eleccions europees, el secretari general de Junts ha demanat "no adormir-se" per "anar a totes" i a segar "totes les cadenes". "Omplim les urnes de paperetes de més llibertat, més progrés, de més Europa", ha apuntat Turull, que és l'encarregat de comandar les converses amb els grups independentistes de cara a la negociació de la mesa, que entrarà en la fase decisiva la setmana vinent, coincidint amb la recta final de la campanya de les eleccions europees.

L'encarregada d'arrencar el míting ha estat Laura Borràs, presidenta de Junts, que ha subratllat els vincles entre Catalunya i la Unió Europea (UE). "És un espai de democràcia real, palpable, en un context de màxima repressió com a resposta a l'exercici de democràcia de l'1-O", ha apuntat Borràs, que ha rememorat la dificultat dels primers dies a l'exili i la xarxa que es va acabar creant. Pel que fa a l'aprovació de l'amnistia, la presidenta de Junts ha apuntat que sense la batalla exterior ara no hi hauria desjudicialització. En aquesta campanya, ha dit, s'està "tancant el cercle" que es va obrir la tardor del 2017. Perquè amb la norma aprovada, si res falla, Puigdemont ja hauria de poder tornar d'on va marxar fa sis anys i mig.