L'amnistia ja és una realitat. El Congrés ha avalat la llei en un ple que el PSOE ha enfocat com un tràmit -així ho indica el perfil baix que han exhibit- i que ha servit als independentistes per exhibir com una victòria en un camí que veuen més llarg. Després de mesos de negociacions discretes -el text s'ha pactat per separat amb ERC i Junts, que no van coordinar-se fins al tram final- i ara comença la incertesa: els jutges, encarregats d'aplicar la llei, sotmetran a un test d'estrès una norma que genera recels entre sectors importants del poder judicial. Quan es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), entrarà en vigor i els advocats començaran a moure's per demanar-ne l'aplicació.
Entre els equips jurídics que han treballat el text existeix la percepció que, en el gruix de les causes contra independentistes, la llei es farà efectiva sense fer soroll, però serà en aquelles més mediàtiques o que afecten els dirigents del moviment en què els tribunals intentaran trobar escletxes. Els fiscals del Tribunal Suprem ja han començat a maniobrar per no aplicar-la i el PP ha anunciat recursos al Tribunal Constitucional (TC). Ho ha fet Isabel Díaz Ayuso, no Alberto Núñez Feijóo, un moviment significatiu que ha servit als populars per anticipar-se, també, a l'extrema dreta de Vox.
Mentre Alerta Solidària situa en uns 420 els activistes que podran beneficiar-se'n, les mirades se situen en les principals causes de l'1-O que queden vives, començant per la del referèndum -tant la causa especial del Suprem com la que piloten el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el jutjat 13 de Barcelona- i la de Tsunami Democràtic, utilitzada pels jutges com a eina per driblar la llei. També l'operació Judes contra els CDR, que l'Audiència Nacional decidirà si amnistia el 27 de juny, o la del Tribunal de Comptes, vista per a sentència i que ja ha implicat el pagament de fiances milionàries.
I els noms propis són els habituals. Estan especialment pendents de la llei Carles Puigdemont, Marta Rovira i la resta d'exiliats, per saber si poden tornar i ho poden fer amb seguretat. També Oriol Junqueras i Jordi Turull, encara inhabilitats, o la resta d'implicats en la causa de Tsunami, investigats per terrorisme. Hi haurà retorns imminents? Què passarà amb les sentències fermes? Quines maniobres poden fer els jutges? Aquests són els escenaris que s'obren amb l'aplicació de l'amnistia.
Què ha de passar perquè torni Puigdemont?
Per als exiliats és rellevant que s'aixequin les mesures cautelars que hi ha actives contra ells. En el cas de Puigdemont, quan l'amnistia entri en vigor, el jutge Pablo Llarena ha de deixar sense efecte l'ordre de detenció que manté viva. Haurà de demanar l'opinió a les parts -la Fiscalia demanarà que es mantingui- i a partir d'aquí decidir. Això ja trigarà unes setmanes, per tant, el retorn de l'expresident, si vol tenir garanties, no podrà ser imminent. Sí que s'ha compromès a assistir presencialment al ple d'investidura, que serà a finals de juny, i vol fer-ho com a candidat a la presidència, malgrat que no té els suports necessaris. En el cas de Marta Rovira, la secretària general d'ERC no té pressa per tornar i, de fet, no descarta quedar-se a viure a Suïssa. Quan se li apliqui la llei, la causa de Tsunami contra ella hauria de quedar desactivada.
Quan deixarà d'estar inhabilitat Junqueras?
Els jutges tenen dos mesos per aplicar l'amnistia. Si ho fan per la via ràpida, Junqueras deixaria d'estar inhabilitat després de l'estiu, però aquest escenari és poc probable. Els equips jurídics donen per fet que els tribunals miraran de torpedinar la llei i presentaran qüestions prejudicials a Europa per mirar deixar en suspens l'aplicació de la norma en alguns casos concrets. Això podria allargar els terminis, malgrat que la llei diu que no s'ha de suspendre mentre la justícia europea resol el procediment. Un dels dubtes que es poden plantejar és sobre el delicte de malversació, que afecta Puigdemont i Junqueras, però també Jordi Turull o Raül Romeva, entre altres dirigents. La sala penal podria preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si aquesta llei va en contra de les directives europees de lluita contra la corrupció.
Què suposa el moviment de la Fiscalia?
La Fiscalia del Suprem -Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Javier Moreno i Consuelo Madrigal- han enviat un escrit al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, argumentant que el delicte de malversació no es pot amnistiar i que l'ordre de detenció contra Puigdemont no pot aixecar-se. La decisió final serà del jutge, però el criteri dels fiscals de l'1-O aplana per posar bastons a les rodes a l'hora d'aplicar-la. En aquesta línia, anticipa un nou conflicte dins del ministeri fiscal. Ortiz vol coordinar els fiscals per a l'aplicació de l'amnistia, i que tots tinguin el mateix criteri. La Fiscalia és un òrgan jeràrquic, amb un criteri unificat, però amb els fiscals del procés ho tindrà complicat.
I si els jutges no la volen aplicar?
Fonts jurídiques consultades veuen poc probable que mentre es discuteixi l'aplicació de la llei els jutges reactivin la repressió. Ara bé, els tribunals poden llegir la norma i arribar a la conclusió que alguna causa concreta no encaixa dins de l'amnistia, i no aplicar-la. La llei és clara i, en principi, hauria d'emparar tots els casos contra independentistes, però no es pot descartar cap escenari. En aquesta situació, els afectats començarien un camí de recursos contra la decisió que acabaria al Tribunal Constitucional, ara controlat per una majoria suposadament progressista. Abans d'arribar al punt de no aplicar-la, els jutges poden provar la via de la justícia europea, i després la del Constitucional, però això no suspendria la vigència de la llei.
Què implica el moviment d'Ayuso?
Isabel Díaz Ayuso s'ha avançat a tothom i ha anunciat que les comunitats autònomes presidides pel PP presentaran recursos d'inconstitucionalitat a la llei d'amnistia. És un moviment més polític que no pas jurídic. Els recursos al TC no suspenen l'aplicació de la llei i es dona per descomptat que aquesta norma l'acabaran validant -o no- els magistrats de l'alt tribunal. Els negociadors s'han esforçat perquè tingui un encaix sòlid dins de la Constitució, i també dins del dret europeu. En clau política, el moviment d'Ayuso posa en dubte el lideratge de Feijóo i situa la presidenta de Madrid al capdavant de la dreta i extrema dreta en la lluita contra l'amnistia. Sánchez i Feijóo s'enfronten de nou aquest 9 de juny a les europees.
Dues velocitats
Els advocats i els equips jurídics preveuen que l'amnistia tindrà dos ritmes. En la majoria de casos, menys mediàtics, s'aplicarà sense fer soroll. Això no vol dir que no calgui insistir-hi. De fet, mentre avui se celebrava la victòria, ja hi havia persones implicades en les negociacions que pensaven en la feina que arriba ara: demanar a tots els jutjats que tenen causes obertes sobre el procés que apliquin l'amnistia, i fiscalitzar que ho facin com toca. Caldrà batallar més les causes mediàtiques, començant per la de l'1-O o Tsunami davant d'uns jutges que fa setmanes que busquen la manera d'esquivar la llei. El criteri que marquin Manuel Marchena i el Suprem serà tingut en compte en la resta de tribunals.
Enviats especials a Madrid.