Aquest dijous, a Madrid, els trens han sortit més o menys a l'hora, com cada dia. El metro s'ha omplert en hora punta, també com cada dia. A primera hora ha fet una mica de fresca i, al migdia, el cel s'ha pintat de blau, amb una temperatura que ha superat els 30 graus. Els cotxes han circulat com sempre. També els tuks-tuks i els ubers. Els bars i botigues han aixecat les persianes ben d'hora. S'han servit els tintos de verano de sempre. També centenars de pintxos de truita. Els avions han aterrat a Barajas. Els nens han anat a l'escola. Les infermeres han tingut cura dels seus malalts, tot i el cansament acumulat per les retallades constants. El parc del Retiro s'ha obert. Els ocells han cantat. Un dia normal, en definitiva. L'aprovació de l'amnistia, lluny dels presagis de la dreta i l'extrema dreta, no ha trencat Espanya. No ha trencat famílies. No ha fet cremar Madrid.
El ple en què s'ha aprovat la mesura que ha d'alleugerir la vida de centenars d'activistes independentistes represaliats ha començat a les 9:00 hores. Quan faltaven 20 minuts per començar, un senyor que vorejava la cinquantena, sol, sostenia una bandera espanyola a la carrera de San Jerónimo. Durant les dues hores que s'ha allargat el ple s'han concentrat en els encontorns del Congrés dels Diputats com a molt 30 persones. Enfadades. Han deixat anar algun crit de "traïdor", dirigit al president espanyol, Pedro Sánchez. També han escridassat els dirigents d'ERC i EH Bildu. Res que s'escapi de la normalitat d'un dia qualsevol a la cambra baixa.
L'espanyolisme està esgotat de la seva tardor calenta, en què va aprendre a mobilitzar-se per primera vegada. En aquelles trobades nocturnes a Ferraz, quan es discutia la investidura de Sánchez, no hi havia gaire estratègia compartida. Alguns es reivindicaven fatxes. Altres constitucionalistes. Altres feien crits ultres. Altres passaven per allà després d'un sopar i dedicaven uns minuts a defensar la unitat d'Espanya. Algun contenidor es va arribar a cremar. Alguns periodistes deien que "això ja és Urquinaona", en referència a les protestes postsentència a Catalunya. Fins i tot van arribar a fer el Cap d'Any junts, menjant raïm a Ferraz, com una gran família. Però amb el fred tothom va tornar a casa i els intents del PP i Vox per atiar l'odi en múltiples manifestacions no han estat efectius en el dia més important de tota aquesta cursa independentista: l'aprovació de la llei que tant criticaven.
Madrid, col·lapsada de turistes i fan de Taylor Swift
Més enllà dels entorns immediats del Congrés, com s'ha respirat l'ambient a Madrid? L'amnistia no era protagonista de les converses, com a mínim als carrers que hem pogut testejar. Si hi havia una cosa aquest dijous a Madrid eren turistes, turistes i turistes. Moltes maletes de rodes, algun pal selfie -encara en queden!- i brilli-brilli en les pells de fans de Taylor Swift. Els dos concerts de l'estatunidenca han estat, de fet, el gran tema que s'ha viscut a Madrid entre dimecres i dijous, i és que el Santiago Bernabéu reuneix en aquests dos dies més de 120.000 fans swifters a la capital espanyola.
Saben aquests turistes que es fan fotos i passegen gots d'infusions i cafès amb gel comprats en alguna franquícia el que ha passat avui -políticament parlant- a Madrid? En Diego i la Sofía, turistes mexicans, aprofiten l'ombra del passeig del Prado per passar la ressaca del concert de la nit anterior. No saben res sobre l'amnistia. Alguna cosa de presos polítics els sona. Ben a prop, la Carmen i la Rocío, germanes madrilenyes, prenen un gelat. "L'amnistia no s'havia aprovat ja?", pregunten sorpreses. Van anar juntes a prendre raïm a Ferraz per Cap d'Any. Es pensaven que la mesura ja havia entrat en vigor "perquè ja no hi ha colpistes a la presó". Una mica més endavant l'Eduardo descansa estirat a l'ombra en un banc. És l'hora que té per descansar de la feina a l'obra, està rehabilitant la façana d'un edifici. Està tan cansat que no té ni ganes de dinar. No sap ben bé que és això de l'amnistia, però sí que sap sobre l'independentisme i explica que sovint passen per a prop de l'edifici que rehabilita polítics i manifestants als quals "s'escridassa".
A un bar del barri de Letras, dos homes discuteixen sobre si comprar un ventilador o un aire condicionat. Dues amigues valencianes, acompanyades de les seves dues respectives filles que ahir van anar al concert de Taylor Swift, sí que saben que és l'amnistia. "L'han aprovat ja? Molt bé, no tenia cap sentit aquesta pobra gent perseguida", apunten. Un home recull ferralla. Un altre demana monedes a la porta de la basílica Jesús Medinaceli. Una dona de Madrid s'enfada i diu que el pidolaire destorba. Uns nens d'una escola visiten el barri madrileny dedicat als escriptors del Segle d'Or. Una turista anglesa gaudeix d'un calipo. En José, votant socialista "de tota la vida" que ha anat a comprar una bossa d'enciam i unes barretes de cranc per dinar, reconeix que està molt enfadat amb Sánchez, i que això de l'amnistia no està gens bé. Li sap greu que la gent "no protesti més".
Aquest ha estat l'ambient al centre. Potser a barris molt de dretes, com el de Salamanca, avui és un dia trist. Però la gent tampoc no ha sortit al carrer per protestar. Ja ho han fet els seus líders polítics, els ultres de Vox, que han cridat una mica i han proferit insults durant el ple. Possiblement, demà els trens continuïn sortint, els avions aterrant, els bars obrint i els ocells cantant. Tornem al Congrés. Uns periodistes habituals de la cambra celebren que "per fi s'hagi acabat el serial de l'amnistia". Una contesta que no s'ha acabat res, que ara comença tot. Es refereix a la batalla judicial, que ja preveu. "Però nosaltres ens salvem, això ho hauran de fer els de tribunals!". Amnistia aprovada i Espanya no trencada.
Enviada especial a Madrid.