Després de mesos de negociacions, intents de bloqueig, i manifestacions en contra als carrers -la darrera, la convocada aquest diumenge pel PP a Madrid-, l'amnistia ha vist la llum aquest dijous al Congrés. Han estat més de sis mesos de converses discretes entre els equips negociadors, moments en què la llei semblava que embarrancava per les discrepàncies, i finalment un text pactat entre el PSOE, ERC i Junts que, si s'aplica tal com ha pensat la majoria parlamentària, hauria de beneficiar totes les causes del procés i aplicar-se de manera ràpida. Sectors de la judicatura ja han fet evident que no veuen amb bons ulls aquesta legislació i que miraran de torpedinar-la per les vies que tinguin a l'abast.
La llei que fonamenta la investidura de Pedro Sánchez i la legislatura espanyola, i que té per objectiu acabar amb la repressió desencadenada pel procés, ha completat l'últim tràmit en la sessió tensa. Totes les mirades es traslladaran primer al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i després als tribunals, que l'hauran d'aplicar. La llei entrarà en vigor, si no hi ha sorpreses, divendres mateix, tot i que no està tancat. Serà aleshores quan els advocats ja podran començar a moure's per demanar als jutges que tinguin en compte la nova legislació i arxivin els procediments que se'n poden beneficiar. Aquesta és la guia per entendre com s'aplicarà la llei d'amnistia.
El dia que entri en vigor
La llei entrarà en vigor quan es publiqui al BOE. Això acostuma a produir-se l'endemà de l'aprovació al Congrés i un cop Felip VI l'hagi signat. El rei no s'hi pot negar ni pot dilatar aquest procediment, que és pràcticament automàtic. Per tant, s'hauria de publicar divendres i a partir d'aquí ja serà plenament vigent. En aquest moment, totes les parts poden demanar que s'apliqui la llei i també els jutges poden actuar d'ofici. Per motius lògics, queda clar que els advocats tindran interès a començar a presentar escrits per demanar als tribunals que arxivin les causes afectades per l'amnistia. El PP ha anunciat recursos d'inconstitucionalitat., però no preveu plantejar-los de manera immediata.
Els jutges i les ordres de detenció
La pilota passarà als jutges i aquí comença la incertesa. La literalitat de la llei diu que s'hauran de deixar sense efecte de manera "immediata" les mesures cautelars -per exemple, l'ordre de detenció vigent contra Carles Puigdemont i d'altres que hi pugui haver- que afectin persones a les quals s'hagi d'aplicar l'amnistia. Això pressuposa, però, que el jutge haurà de determinar abans si l'amnistia pot aplicar-se a una causa concreta. En tot cas, la suspensió del procediment per qüestions prejudicials o d'inconstitucionalitat, "no impedirà" l'aixecament de les mesures cautelars. La possibilitat que els jutges preguntin a Europa es dona per descomptada entre les fonts consultades. Mentrestant, sectors del poder judicial ja preparen el terreny per intentar driblar la llei.
Dos mesos per aplicar la llei
És poc probable que un cop la llei entri en vigor i mentre s'estigui analitzant els jutges incrementin la repressió. Quan l'amnistia es publiqui al BOE, els jutges tenen dos mesos com a màxim per aplicar-la i les decisions s'han de prendre de manera "preferent i urgent". Els negociadors s'han esforçat per limitar al màxim el marge d'interpretació dels tribunals, però no es pot descartar cap escenari. Si algun jutge conclou que l'amnistia no es pot aplicar a una causa concreta, es podran presentar recursos contra la decisió. Si té dubtes, es poden presentar qüestions prejudicials a Europa -per exemple sobre els casos de malversació de l'1-O o terrorisme de Tsunami- o d'inconstitucionalitat al TC.
El paper de Manuel Marchena
En l'aplicació de l'amnistia serà important el criteri que marqui el Tribunal Suprem, principal tribunal de l'Estat, i per això no es pot descartar que Manuel Marchena tingui certa pressa a definir la posició, especialment en la causa de l'1-O. La manera com s'interpreti la llei pel que fa a la malversació condicionarà també la causa que pilota el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pels preparatius del referèndum. El Suprem s'haurà de posicionar també en la causa de Tsunami Democràtic per terrorisme, que afecta Puigdemont i Ruben Wagensberg, i això condicionarà el criteri de l'Audiència Nacional, que també investiga els fets.
El retorn de Puigdemont
Un dels noms que mira amb atenció l'aprovació de la llei i la manera com s'aplicarà és Puigdemont. L'expresident té vigent una ordre de detenció -mesura cautelar- per un delicte de malversació per l'1-O i per això no pot tornar a Catalunya sense risc de detenció. Si els jutges apliquen de manera ràpida la llei, aquesta mesura hauria de quedar desactivada en els propers dies o setmanes i, en principi, Puigdemont podria tornar sense l'amenaça de ser arrestat. De fet, s'ha compromès a ser al Parlament quan es faci el ple d'investidura, al qual es vol presentar. Això seria de cara a finals de juny.
La inhabilitació de Junqueras
També estaran atents a l'aplicació de l'amnistia els dirigents que estan inhabilitats per la malversació l'1-O. És el cas d'Oriol Junqueras o de Jordi Turull, entre d'altres. Quan deixaran d'estar inhabilitats? La llei diu que els jutges hauran de "donar per acabada l'execució de les penes privatives de drets" (com ara la inhabilitació) derivades d'aquelles conductes "que hagin estat amnistiades". D'això se'n desprèn que, abans, cal que la causa de l'1-O hagi estat amnistiada, i el termini per decidir en aquest cas és de dos mesos. Si els jutges presenten una qüestió prejudicial a Europa, què passaria amb una sentència ferma? Es podria aixecar la inhabilitació malgrat que l'amnistia encara no s'ha aplicat? Aquí les fonts consultades discrepen. Des de Junts apunten que les inhabilitacions s'han d'aixecar, perquè és una llei favorable als drets dels condemnats. Des d'ERC són més prudents i creuen que la decisió s'allargarà encara uns mesos, a l'espera de la decisió de la justícia europea.
El cas Tsunami
Una altra de les causes que estaran al punt de mira és la de Tsunami, que per als investigats és l'eina dels jutges per intentar esquivar l'amnistia. Amb l'aprovació de la llei, d'entrada, no es podrien adoptar mesures cautelars com ara empresonaments preventius o bé ordres de detenció. Si el Suprem o l'Audiència Nacional conclouen que no encaixa dins de la llei, les defenses podran presentar recursos, i hi ha la possibilitat també que es plantegin qüestions prejudicials davant del dubte de si es poden amnistiar delictes de terrorisme. Els negociadors han mirat de lligar curt el marge d'interpretació en aquest sentit.
Els judicis pendents
En aquests mesos, algunes causes relacionades amb el procés i susceptibles d'entrar a l'amnistia han estat suspeses a l'espera de l'aprovació de la llei i de veure'n el detall. L'altres, més mediàtiques, han tirat endavant, com la del Tribunal de Comptes o la dels preparatius de l'1-O, que ja té data de judici. És previsible que el gruix de les causes encaixi dins de la llei i que aquesta s'apliqui sense fer soroll. Alerta Solidària ha calculat que afectarà uns 420 activistes. Serà en les més conegudes -1-O, Tsunami o operació Judes-, en tribunals de la cúpula del poder judicial, que poden generar més dubtes a partir que l'amnistia entri en vigor. La fiscalització de com s'estigui aplicant l'amnistia serà determinant.
Enviat especial a Madrid, amb Carme Rocamora.