El Tribunal Suprem ha citat a declarar Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat i candidat de Junts a les eleccions del 12-M, pel cas de Tsunami Democràtic. La declaració, de caràcter voluntari, s'hauria de celebrar entre el 17 i el 21 de juny. En aquelles dates, Puigdemont ja no seria eurodiputat, perquè hauria d'haver agafat l'acta al Parlament de Catalunya, que es constitueix el 10 de juny. D'aquesta manera, ja no disposaria d'immunitat comunitària. El cert, en tot cas, és que a mitjans de juny, si es compleix el calendari previst, l'amnistia hauria d'estar en vigor i haurien de decaure les mesures cautelars, com ara les ordres de detenció. En tot cas, una declaració voluntària per videoconferència no és cap mesura cautelar. La citació també afecta Ruben Wagensberg, diputat d'ERC resident temporalment a Suïssa.
L'amenaça més tangible sobre Puigdemont és l'ordre nacional de detenció que manté Pablo Llarena en vigor pel delicte de malversació, en la causa de l'1-O. L'expresident té oberta la causa del referèndum i la de Tsunami Democràtic, totes dues al Suprem. Ara com ara, té immunitat i, per tant, no hi ha risc de detenció mentre continuï a Europa. Això serà així fins que assumeixi l'acta de diputat al Parlament de Catalunya. Serà llavors quan deixarà de ser eurodiputat i perdrà l'escut que l'ha protegit fins ara dels intents de detenció de la justícia espanyola. Quan passi, ja s'haurien de començar a notar els primers efectes de l'amnistia.
La defensa de Puigdemont té estudiats tots els escenaris, però no vol donar cap pista sobre les eines de què disposa per garantir un retorn sense riscos. La literalitat de la llei diu que, un cop entra en vigor, han de decaure totes les mesures cautelars, també les ordres de detenció, en aquelles causes que puguin beneficiar-se de l'amnistia. Si Llarena compleix la llei, l'ordre de detenció per l'1-O hauria de quedar sense efecte i Puigdemont no podria ser detingut, si més no per aquest motiu. Una altra cosa és que el jutge del Suprem busqui alguna excusa per mantenir aquesta amenaça, o bé trigui més temps del previst per tombar l'ordre de detenció, cosa que faria augmentar el risc d'un retorn. Un escenari que no és descartable.
L'ombra de Marchena i Susana Polo
El Suprem s'ha declarat competent per investigar-lo per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic. Sota l'ombra de Manuel Marchena, el nom important és el de Susana Polo, instructora del procediment. Fins ara no havia fet cap moviment. No havia citat l'expresident a declarar, ni tampoc Ruben Wagensberg, també investigat. Tampoc havia dictat ordres de detenció. Ara, aquesta causa no suposa una amenaça per a Puigdemont, que té immunitat i qualsevol pas de la magistrada hauria d'anar precedit per un suplicatori al Parlament Europeu, que no es resoldria abans de les eleccions del juny, a les qual no concorrerà.
Diverses fonts jurídiques situen la causa de Tsunami com una de les que poden posar en risc l'amnistia, per si els jutges hi troben una escletxa, ara com ara imprevisible. En tot cas, segons la llei, aquesta causa no suposaria ara una amenaça, perquè no hi poden haver mesures cautelars en forma de detencions o presons preventives, si més no mentre es decideix com s'aplica l'amnistia. Mentrestant, l'Audiència Nacional ha acceptat que dos agents ferits a Urquinaona siguin acusació particular, moviment que no es pot deslligar de l'intent de deixar la causa de Tsunami fora de l'amnistia gràcies a les lesions greus dels policies.