02
de març
de
2024, 19:00
Actualitzat:
05
de març,
8:11h
Advocats del procés donaven per fet, al desembre, poc després del moviment del jutge Manuel García Castellón, que el Tribunal Suprem es quedaria la causa de Tsunami Democràtic contra Carles Puigdemont. Interpretaven que no deixaria passar l'oportunitat de tenir a les seves mans el futur de la que, ara com ara, és la principal causa que pesa sobre el moviment independentista. Per la gravetat de les acusacions, perquè afecta Puigdemont i perquè corre el risc de quedar fora de l'amnistia, almenys d'entrada, mentre aguanti l'amenaça del terrorisme. Quatre anys després de la sentència per sedició, Manuel Marchena, president de la sala segona, es cobra la seva venjança, cuinada a foc lent, contra Puigdemont, però també contra el PSOE, que ara veu trontollar l'amnistia i, de retruc, la legislatura.
La decisió de la sala que presideix Marchena, presa per unanimitat i en contra del criteri de la Fiscalia, envia diversos missatges en el moment que la negociació de l'amnistia exhaureix els terminis abans de passar al ple per a la votació definitiva, de resultat incert. En la crisi institucional que viu l'Estat, la decisió del Suprem, el principal tribunal espanyol, evidencia la bunquerització del poder judicial, que recela de l'amnistia i dels pactes del PSOE amb els independentistes i, sobretot, amb el partit de Puigdemont. Emparats pel rei Felip VI fa tot just unes setmanes, la sala penal escenifica aquesta protecció a tots els jutges que rebutgen l'amnistia i certifica que es posaran totes les traves possibles per aplicar la llei tal com volen els negociadors d'ERC, Junts i el PSOE.
Qui ha liderat l'oposició a l'amnistia és l'instructor de la causa de Tsunami, Manuel García Castellón, que després de la decisió del Suprem veu legitimada tota la seva actuació, que ni tan sols comparteix la Fiscalia, en altres moments tan bel·ligerant contra el procés, i que compta amb nombroses irregularitatsdenunciades per les defenses. La causa de Tsunami es va obrir l'octubre de 2019 per terrorisme, però s'havia mantingut aturada fins que ha arribat el debat sobre l'amnistia, i els moviments del jutge des d'aleshores han anat encaminats a desactivar-la a través d'una acusació de terrorisme que s'ha anat adaptant a les esmenes de la llei. Amb l'aval del Suprem, García Castellón afronta amb més força la investigació dels imputats no aforats, que continuaran a l'Audiència Nacional.
El Suprem envia un missatge clar a Carles Puigdemont, que més de sis anys després de l'1-O continua sent el principal objectiu de la judicatura espanyola. Amb la causa pel referèndum encallada des de fa anys a Bèlgica -i ben lligada amb l'amnistia-, García Castellón i el Suprem involucren l'expresident en la causa de Tsunami per mirar de mantenir la persecució contra ell i allunyar-lo de l'amnistia. El proper pas poden citacions a declarar -a l'Audiència Nacional, també- i ordres de detenció, perquèRuben Wagensberg va marxar a Suïssa. En el cas de Puigdemont, se'l pot citar a declarar voluntàriament, però s'hi negarà i la instructora Susana Polo haurà de demanar un nou suplicatori al Parlament Europeu -els socialistes hi votaran a favor?-, amb eleccions europees a l'horitzó.
La decisió de la sala que presideix Marchena, presa per unanimitat i en contra del criteri de la Fiscalia, envia diversos missatges en el moment que la negociació de l'amnistia exhaureix els terminis abans de passar al ple per a la votació definitiva, de resultat incert. En la crisi institucional que viu l'Estat, la decisió del Suprem, el principal tribunal espanyol, evidencia la bunquerització del poder judicial, que recela de l'amnistia i dels pactes del PSOE amb els independentistes i, sobretot, amb el partit de Puigdemont. Emparats pel rei Felip VI fa tot just unes setmanes, la sala penal escenifica aquesta protecció a tots els jutges que rebutgen l'amnistia i certifica que es posaran totes les traves possibles per aplicar la llei tal com volen els negociadors d'ERC, Junts i el PSOE.
Qui ha liderat l'oposició a l'amnistia és l'instructor de la causa de Tsunami, Manuel García Castellón, que després de la decisió del Suprem veu legitimada tota la seva actuació, que ni tan sols comparteix la Fiscalia, en altres moments tan bel·ligerant contra el procés, i que compta amb nombroses irregularitatsdenunciades per les defenses. La causa de Tsunami es va obrir l'octubre de 2019 per terrorisme, però s'havia mantingut aturada fins que ha arribat el debat sobre l'amnistia, i els moviments del jutge des d'aleshores han anat encaminats a desactivar-la a través d'una acusació de terrorisme que s'ha anat adaptant a les esmenes de la llei. Amb l'aval del Suprem, García Castellón afronta amb més força la investigació dels imputats no aforats, que continuaran a l'Audiència Nacional.
Aval a Cadena i pressió a Puigdemont
La decisió de la sala penal certifica també la guerra oberta entre els jutges i la Fiscalia General de l'Estat. La sala penal no s'estalvia retrets a la tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, per considerar que no hi ha terrorisme ni prou indicis per obrir una investigació contra l'expresident. En canvi, els magistrats compren els arguments dels fiscals del Suprem, capitanejats per Fidel Cadena, un dels fiscals de l'1-O, que sí que veuen arguments per imputar Puigdemont com a màxim responsable de Tsunami, un criteri que va ser desmuntat per Sánchez Conde, propera al fiscal general, Álvaro García Ortiz, designat pel PSOE. El Suprem dona validesa a la tesi de Cadena, amb missatge implícit al govern espanyol: la Fiscalia pot dir el que vulgui, que la decisió final és dels jutges.El Suprem envia un missatge clar a Carles Puigdemont, que més de sis anys després de l'1-O continua sent el principal objectiu de la judicatura espanyola. Amb la causa pel referèndum encallada des de fa anys a Bèlgica -i ben lligada amb l'amnistia-, García Castellón i el Suprem involucren l'expresident en la causa de Tsunami per mirar de mantenir la persecució contra ell i allunyar-lo de l'amnistia. El proper pas poden citacions a declarar -a l'Audiència Nacional, també- i ordres de detenció, perquèRuben Wagensberg va marxar a Suïssa. En el cas de Puigdemont, se'l pot citar a declarar voluntàriament, però s'hi negarà i la instructora Susana Polo haurà de demanar un nou suplicatori al Parlament Europeu -els socialistes hi votaran a favor?-, amb eleccions europees a l'horitzó.