La llei més important... sense Sánchez a l'escó

El PSOE aposta pel perfil baix en la votació final de l'amnistia amb el focus posat a Europa mentre els independentistes exhibeixen unitat i posen el referèndum com a següent objectiu

Pedro Sánchez, durant l'aprovació definitiva de la llei d'amnistia
Pedro Sánchez, durant l'aprovació definitiva de la llei d'amnistia | Eduardo Parra / Europa Press

Enviat especial a Madrid amb Carme Rocamora.

30 de maig del 2024
Actualitzat a la 13:35h

Pedro Sánchez ha entrat tranquil·lament a l'hemicicle passades les 11 del matí, quan ja havia acabat de parlar Alberto Núñez Feijóo i amb un somriure absent, de qui sap que la feina està feta i que l'interès ja es pot centrar en les eleccions europees del 9 de juny. El president del govern espanyol no ha assistit al debat de la llei d'amnistia, pas previ al'aprovació definitiva de la norma que ha de permetre acabar amb la repressió contra els independentistes, i s'ha limitat a participar en la votació.

El ple ha estat plàcid, amb l'única excepció de Vox, que ha intentat boicotejar-lo per impedir la intervenció del portaveu socialista escollit per al dia d'avui. Sánchez ha deixat la defensa de l'amnistia -debatuda de dalt a baix en diversos debats al ple i en comissió- a una segona espasa. No ha pujat al faristol el portaveu del PSOE, Patxi López, com en altres ocasions. Ho ha fet el valencià Artemi Rallo, que ha titllat de "filonazis" els diputats que cridaven des de la bancada ultra.

El paper secundari de Sánchez -titllat de "traïdor"- i la tria d'un portaveu poc mediàtic il·lustra de manera clara com la Moncloa i el PSOE han enfocat el debat d'avui: perfil baix, passar pàgina d'una llei que fa més de sis mesos que s'està debatent, abans i tot d'entrar formalment al registre del Congrés. "La llei ja s'havia aprovat, el ple d'avui era només per aixecar el segrest del PP", apuntaven des de la Moncloa. Els socialistes volen centrar-se en les eleccions europees, la nova batalla Sánchez-Feijóo.

I aquest perfil baix socialista ha anat alineat amb la poca afluència de la concentració davant del Congrés, una trentena de persones amb banderes espanyoles i crits de "traïdors" dirigits a qualsevol diputat que sortia de la cambra. Comptaven, això sí, amb l'eurodiputat Jordi Cañas, desesperat per pescar quatre vots i mantenir Ciutadans al Parlament Europeu, després de desaparèixer pràcticament de tot arreu. Més enllà d'això, el rebuig a l'amnistia s'ha limitat a les intervencions dels diputats a l'hemicicle. 

Tants mesos de negociacions, debats i intents de bloqueig han allunyat les escenes de crispació contra els pactes del PSOE amb l'independentisme. També per això, però sobretot perquè l'objectiu ara és fer un bon paper el 9 de juny, Sánchez vol superar el debat de l'amnistia ràpid. I ho podrà fer, però només de manera temporal. El president del govern espanyol continuarà necessitant els vots dels 14 diputats independentistes, que a partir d'avui deixen d'estar lligats al PSOE per l'aprovació de l'amnistia i ja posen el focus en la pròxima meta: el referèndum.

L'abraçada entre Junqueras i Turull

L'independentisme va servit de dies històrics, però no tant de victòries rellevants. ERC i Junts han volgut reivindicar l'amnistia com un èxit davant de l'Estat. Els missatges verbalitzats per Nogueras i Rufián -enemics íntims al Congrés- han anat en aquesta línia, reforçada per les mostres d'afecte entre els diputats independentistes al pati i culminada per l'abraçada entre Junqueras i Turull. Tots dos van sortir de la presó gràcies als indults i esperen que l'amnistia els aixequi la inhabilitació que encara els impedeix fer política amb normalitat.

Els gestos d'afecte i efusivitat s'han vist també a la tribuna de la cambra baixa espanyola. Els dirigents dels partits i membres dels equips negociadors, com Marta Vilaret, d'ERC, o Josep Pagès, de Junts, s'han felicitat per l'èxit. S'han pogut veure mostres d'afecte després de mesos de feina i pressió, especialment per aquelles persones pendents de judici pel seu paper en l'1-O, com ara Josep Maria Jové, i que veuen en la victòria un punt d'inflexió després d'anys de repressió. Aprovada i celebrada l'amnistia, les mirades es traslladaran ara als jutges, que tindran l'última paraula.