Només 11 dies després de les eleccions catalanes del 12-M, la maquinària dels partits s'ha tornat a posar en marxa per afrontar els comicis europeus del 9 de juny. Una convocatòria que sempre suposa un repte de mobilització i que, aquesta vegada, suposa un repte afegit davant la incertesa que es projecta sobre el nou Parlament. Què amaga la votació del 9-J? Què està en joc? Quines són les incògnites en clau estatal? I a Europa? Aquestes són les claus de la campanya que tot just arrenca.
Negociació en marxa
La campanya de les europees servirà de cobertura aèria per a les negociacions discretes que està en marxa per arrencar la legislatura catalana sorgida del 12-M. Salvador Illa parteix com a favorit per ser president a l'espera de les aliances -ERC és el soci preferit, la peça que falta per teixir un tripartit amb els comuns-, però Carles Puigdemontmanté vives les seves opcions. El primer estadi és pactar la mesa del Parlament, un òrgan que pot ser indicatiu del rumb que adopti la legislatura. La cambra es constitueix el 10 de juny, l'endemà de les europees, de manera que la discreció s'està imposant per no interferir en els comicis. La data límit per elegir president de la Generalitat és el 25 d'agost.
L'independentisme, a prova
Després de perdre la majoria independentista al Parlament, Junts i ERC afronten amb dinàmiques diferents la campanya europea. Els primers, després de treure 35 escons amb Puigdemont de candidat, aspiren a treure com a mínim dos eurodiputats amb Toni Comín de candidat. Les catalanes no van ser cap èxit esclatant, però els van permetre treure 15 representants més que ERC i, almenys públicament, defensar que Puigdemont té opcions de ser investit. Els republicans, en canvi, es troben en plena dinàmica descendent i amb els principals lideratges -Oriol Junqueras, Marta Rovira i Pere Aragonès- de sortida, sigui temporal o definitiva. El fet que es presentin amb Bildu i el BNG, dues formacions que a Euskadi i a Galícia es troben en creixement, els pot ajudar a maquillar la caiguda. Tomàs Molina aspira a entrar com a número quatre de la llista Ara Repúbliques.
El pols Sánchez-Feijóo
Fa uns mesos, el PP donava pràcticament per fet que superaria amb solvència el PSOE i que el resultat contribuiria a desgastar Pedro Sánchez. El període de reflexió de cinc dies durant la campanya catalana, el resultat del 12-M, el reconeixement de l'estat palestí -anunciat dimecres i que es concretarà dimarts vinent- i la crisi diplomàtica oberta amb l'Argentina de Javier Milei han capgirat el tauler. Alberto Núñez Feijóo espremerà el factor de l'amnistia -diumenge hi ha un acte en contra a Madrid a les portes de l'aprovació definitiva- i a aprofitar el creixement de la dreta en clau continental. Venint d'unes perspectives magres, un empat o una derrota per la mínima enfortirien Sánchez.
La lluita a l'esquerra del PSOE
Aquestes són les primeres eleccions de gran abast en què competiran Sumar -amb Estrella Galán al capdavant, i amb Jaume Asens com a referent a Catalunya- i Podem després del trencament. El CIS publicat aquest dijous indica que la pugna serà dura, i que Irene Montero, candidata de la formació de Pablo Iglesias i que tindrà presència en campanya a Catalunya, farà forat a l'esquerra del PSOE. Una dècada exacta després de l'entrada de Podem al Parlament Europeu, el 9-J constata la divisió existent en aquest espai, que s'ha fet notar a Galícia i al País Basc.
Onada reaccionària a Europa
En clau comunitària, aquests comicis estan marcats pel creixement global de la dreta i de l'extrema dreta. Un escenari que definirà el terreny de joc de les negociacions que sempre s'obren després de les eleccions europees per triar els alts càrrecs -la presidència de la Comissió i del Consell Europeu, a banda de qui porta les regnes del Parlament Europeu-, una tasca tradicionalment reservada a les grans famílies: la popular i la socialdemòcrata. Amb una dreta escorada cap a l'extrem i una ultradreta forta, l'essència d'Europa i l'articulació de qüestions vinculades als drets estan en joc. Motius que, per cert, els partits -d'una banda i de l'altra- brandaran per allunyar el risc de l'abstenció.