"M'agradaria tancar unes quantes hores en una habitació el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras, perquè segur que en aquesta tancada es resoldrien moltes de les dissensions que ara hi puguin haver". La frase és de Toni Comín. La va pronunciar en una entrevista a Nació fa exactament cinc anys, quan va fer el salt a la candidatura de Puigdemont a les eleccions europees. Comín, conseller de Salut durant la legislatura del referèndum, havia aterrat a l'exili com a dirigent d'ERC -era diputat dels republicans al Parlament, perquè va anar a la llista dels comicis catalans celebrats durant l'aplicació del 155-, però havia anat acostant-se gradualment a Junts. Amb el pas del temps s'hi va acabar implicant orgànicament -va signar el manifest fundacional l'estiu del 2020- i ara en serà cap de cartell a Europa.
Comín ha obtingut el 77% dels vots de la militància en unes primàries en les quals l'altre aspirant, Joan Josep Florensa, regidor a Gandesa, s'ha quedat amb el 9% dels sufragis. Escollit diputat al Parlament l'any 2003 com a membre de la plataforma Ciutadans pel Canvi, aliada amb el PSC de Pasqual Maragall, l'exconseller de Salut va acabar convertint-se en una de les veus del sector catalanista del PSC. Va fundar la plataforma Socialisme, Catalunya i Llibertat, perquè amb la sentència contra l'Estatut de l'any 2010 s'havia anat aproximant cap a posicions sobiranistes. La plataforma d'aterratge cap a ERC va arribar quan es va sumar a la llista de Junts pel Sí. Quan Puigdemont va aterrar a Palau i va nomenar els consellers que tenien pactats Artur Mas -descavalcat per la CUP- i Junqueras, a Comín li va tocar la cartera de Salut.
Home de confiança del president d'ERC, que valorava el seu perfil perquè suposava ampliar les fronteres dels republicans, durant la legislatura del referèndum també va viure moments de proximitat amb Puigdemont. El mateix expresident, ara candidat de Junts al Parlament -per això no repeteix a l'Eurocambra i per això Comín liderarà la llista-, ho explica al primer volum de les memòries, en el qual relata una escena amb el conseller de Salut al piano. La relació es va fer més estreta en els primers compassos de l'exili, en concret quan el Parlament decideix no anar al xoc amb l'Estat per la investidura telemàtica de Puigdemont i a Bèlgica s'hi instal·la el desconcert. "Jo ja estic sacrificat", li va dir l'expresident a Comín en uns missatges revelats per Telecinco el gener del 2018. La vida política, però, encara els deparava un trajecte llarg.
Quan es va posar en marxa el Consell de la República, l'expresident va escollir l'exconseller com a vicepresident de l'entitat. Era el senyal inequívoc del decantament de Comín cap a l'espai polític de Junts, en plena redefinició. Es va acabar de certificar quan, la primavera del 2019, Puigdemont el va situar com a número dos a les eleccions europees. Els va acompanyar Clara Ponsatí com a tercera de la candidatura, tot i que els camins s'han acabat separant: Ponsatí és ara cap de cartell d'Alhora a la Generalitat amb Jordi Graupera com a número dos. Van arribar a l'exili el mateix dia, i Comín és una persona decisiva per entendre la tria de Bèlgica, perquè va ser ell qui va posar en contacte Puigdemont amb l'advocat Gonzalo Boye. Ho va fer a través de Jaume Asens, un dels seus millors amics, que el defineix com "una ment prodigiosa". Ara competiran a les urnes, perquè Asens és el cap de cartell dels comuns als comicis comunitaris després de convertir-se en un dels marmessors de la llei d'amnistia, negociada també a l'exili.
El candidat de Junts a Europa és un home vehement -Ponsatí, a les seves memòries, descriu la seva afició a parlar, perquè en els discursos sosté que cada part és indispensable-, i en els últims anys ha tingut influència en decisions internes del partit. La tardor del 2022, per exemple, va ser un dels més bel·ligerants a l'hora de defensar la sortida del Govern. Es va connectar expressament de manera telemàtica a una executiva per defensar la posició, compartida per Puigdemont, que calia abandonar l'executiu de Pere Aragonès davant dels "incompliments" de l'acord de coalició. "El fet d’anar de la mà amb ERC impedeix a Junts aplicar la seva estratègia", sostenia aquells dies als mitjans. Més d'un dirigent de Junts partidari de continuar al Govern se sorprenia -irònicament- aquells dies de la proximitat, ja declinada en passat, de Comín amb els republicans.
A la direcció del partit més d'un va arrufar el nas quan, convocades les eleccions catalanes i enmig de les hores decisives per saber si Puigdemont faria el pas al Parlament, es va oferir de manera diàfana per ocupar el seu lloc. "És molt seu. Amb tot el que això implica", remarca sovint un dirigent independentista que l'ha tractat molt durant els anys de l'exili. I què implica? Entusiasme en els projectes, però també episodis de fricció, com el que va viure l'assemblea del Consell de la República abans de reformular-se. Amb 53 anys acabats de fer, Comín no se n'ha sortit a l'hora d'acostar posicions entre Junqueras i Puigdemont, com volia fa cinc anys, però s'ha consolidat com una de les veus de l'independentisme a Europa. Quan entri en vigor l'amnistia, podrà emprendre el camí de tornada, però continuarà tenint un peu posat a Brussel·les.