12
d'abril
de
2019, 16:44
Actualitzat:
13
d'abril,
13:26h
La notícia no va agafar per sorpresa ningú, però que l'exconseller Toni Comín (Barcelona, 1971) hagi oficialitzat que serà el número dos de Carles Puigdemont en la candidatura de Junts per Catalunya a les eleccions europees és un reflex de fins a quin punt s'estan produint moviments tectònics dins de l'independentisme en plena pugna per l'hegemonia. A ERC han intentat no fer-ne casus belli, conscients de les dificultats que suposa l'exili forçat. Comín agraeix la comprensió i manté el fil de contacte amb el partit. Però és evident que la distància física s'ha traduït també en distanciament polític, al mateix temps que ha enfortit llaços amb els altres dirigents a Brussel·les. Comín explica en aquesta entrevista a NacióDigital tots els arguments que l'han portat a fer el pas.
- Quin és el detonant perquè hagi decidit presentar-se ara amb la llista de Carles Puigdemont després d'haver-ho fet amb ERC?
- Jo havia dit feia molt de temps que, de la mateixa manera que entenc que no es faci una llista conjunta a les eleccions espanyoles i a les municipals, sí que era partidari d'una llista conjunta europea. Abans que el president Puigdemont em digués d'anar de número dos, ja ho havia dit sense conèixer els informes dels advocats que avalen que ens podem presentar i recollir l'acta. A partir del moment que dic que hem d'anar junts ERC i JxCat vol dir que jo particularment em sento perfectament compatible, còmode i a disposició dels uns i dels altres. Si no, no diria d'anar junts. No em suposa una dificultat anar amb JxCat perquè ja hi volia anar, amb mi o sense a la llista.
- Per què creu que calia una candidatura unitària de l'independentisme a Europa?
- La meva convicció que valia la pena anar junts s'ha anat enfortint. El que era una intuïció ara ja és una convicció total perquè veig, clarament, que ens convindria molt anar junts a Europa. La gent amb la qual parlem aquí i que simpatitza amb la causa catalana en general, actors polítics europeus, sempre ens pregunten per què no anem junts i ens diu que ens convindria pel valor plebiscitari que tindria superar plegats el 50% dels vots.
- No val sumar resultats de diferents candidatures?
- Quan els fas sumar, el missatge no és tan nítid. I a Europa és molt important intentar col·locar missatges molt nítids. En aquest cas: una llista de l'independentisme català que ha de treure la majoria absoluta dels vots. Això és inapel·lable. La meva guerra en aquest temps ha estat per la llista conjunta.
- Creu que ERC s'equivoca rebutjant aquesta possibilitat?
- Vull ser molt respectuós. ERC té tot el dret de prendre la decisió que ha pres. Però jo segueixo pensant que seria millor anar junts. Per tant, no diré que s'equivoquin, diré que no estic d'acord amb la decisió presa, però la respecto absolutament.
- Esquerra fa molt de temps que ha optat per presentar-se amb les seves sigles. En tot cas, veu aquesta decisió reversible?
- No vull que ningú pensi que faig servir l'argument de la unitat amb una voluntat de pressionar de forma deslleial, però tècnicament hi ha marge fins que es tanquin les llistes. Políticament, però, és difícil. Jo he pressionat internament tant com n'he sabut.
- Està segur que podran recollir l'acta d'eurodiputats?
- La meva decisió de presentar-me obeeix a dues consideracions. La primera és la necessitat de la llista conjunta i l'altra el gir argumental que suposa el fet que els advocats em demostrin i em convencin amb informes jurídics molt sòlids que hi ha opcions reals que, si som elegits, puguem accedir a l'acta i exercir d'eurodiputats. Quan el president Puigdemont em proposa anar a la llista és perquè ja sap això. La pregunta que jo em faig és: tan bé estem que ens podem permetre el luxe que el govern a l'exili desaprofiti una oportunitat evident de fer servir el Parlament Europeu com a plataforma? És una plataforma de cara a la internacionalització del cas català absolutament prioritari i primordial. No podem desaprofitar aquesta oportunitat, ho hem d'intentar.
- Entronca aquest objectiu amb la tasca fixada des del Consell per la República?
- Vindria a ser el braç parlamentari del Consell per la República. Això és d'una potència política important. És un evident benefici per la funció i la missió que se'ns ha encarregat fer.
- Què farà amb l'acta del Parlament? És legítim conservar-la?
- Estic a disposició d'ERC i, en aquest sentit, faré el que em demanin. La reacció d'ERC a la meva decisió, que ja era coneguda perquè la vaig considerar amb ells fins i tot abans de dir el sí definitiu, ha estat de respecte absolut i d'elegància. Els pot agradar més o menys, però entenen la lògica política de la meva decisió i que no és una decisió contra ERC i molt menys contra l'Oriol. Faltaria més. Si hagués estat una decisió en contra, no l'hauria pres mai a la vida.
- La seva decisió de fer aquest pas també ve marcada, però, per un increment de la distància amb ERC més enllà de la defensa de la llista conjunta...
- A més de la llista conjunta, hi ha un argument complementari, que és que la nostra experiència d'aquest any i mig d'exili en què hem fet molta unitat, tanta com hem sabut. Hem fet pinya i això ens ha servit perquè se'ns obrissin moltes portes i per tenir més interlocució i veu. En l'estratègia judicial nostra, per exemple, ha estat clau que anéssim units. Per tant, quan plantejàvem fer una llista conjunta a Europa és una continuïtat amb el que hem estat fent. M'ha tranquil·litzat veure que la gent s'ha sorprès poc quan s'ha fet públic que jo anava a aquesta llista. Amb el president Puigdemont i Clara Ponsatí hem muntat el Consell per la República i hem acabat compartint advocat. Per tant, no és estrany que vulguem anar junts en una llista.
- En quines altres situacions no ha aconseguit posar-se d'acord amb ERC?
- No ha sigut fàcil perquè la repressió ha generat situacions molt complexes. A mi m'hauria agradat no quedar desvinculat dels debats orgànics del partit quan vam arribar a l'exili. Entenc que la situació era molt complicada, però jo vaig passar de formar part de la permanent fins al 27 d'octubre, on es decidia l'estratègia del partit, a quedar-ne aïllat. Vaig insistir molt que volia seguir intervenint. Ja és prou dur l'exili per a què, a més a més, se't tallin els ponts. Entenc que per a ERC era un moment complicat i molt convuls amb dirigents a la presó. No passa res, tampoc no li donem més importància de la que té. Després d'aquell primer moment, he tingut fil de comunicació amb Marta Rovira i Isaac Peraire, i hi he estat connectat, però sense intervenir en els òrgans de deliberació.
- Li genera alguna preocupació que la seva decisió de presentar-se amb Junts per Catalunya compliqui encara més la relació de Junqueras amb Puigdemont?
- He intentat fer de pont durant tot aquest temps entre ERC i Carles Puigdemont. He fet tot el que he pogut. El que sé segur és que la meva relació amb ERC, fins i tot després de fer aquest pas, segueix sent de diàleg sincer, constructiu i lleial. I amb el president Puigdemont també. Seguiré treballant perquè aquests actors imprescindibles s'entenguin. Soc un independent i segueixo estant a disposició d'ERC, però crec que en aquest moment és comprensible que també ho estigui del president Puigdemont. No és incompatible ni m'allunya d'ERC.
- Diu que ha intentat fer de pont. Se n'ha sortit?
- Pel que es veu, no gaire. Jo tinc una comunicació molt fluïda i de confiança màxima amb el president Puigdemont, cosa que no vol dir que no tinguem discrepàncies. M'agradaria tancar unes quantes hores en una habitació el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, perquè segur que en aquesta tancada es resoldrien moltes de les dissensions que ara hi puguin haver. És veritat que dec ser un dels actors que està en diàleg constant i permanent amb els dos àmbits.
- Amb Puigdemont hi té "màxima confiança". I com és la relació amb Junqueras?
- Amb l'Oriol ens hem estat escrivint per carta tot aquest temps, potser menys del que hagués calgut, però la meva situació no és fàcil en el dia a dia. No és el mateix escriure's per carta de tant en tant. En tot cas, la meva relació amb ell és de total sinceritat i a les cartes li explico el que penso, li agradi més o menys, i amb les limitacions que té una relació epistolar. Mantinc diàleg permanent amb Isaac Peraire i Marta Rovira, i amb altres companys, com Sergi Sol i Sergi Sabrià, i em connecto de forma habitual quan hi ha reunió del grup parlamentari.
- L'independentisme també confronta a les urnes dues estratègies. Per quina aposta vostè?
- Vaig enviar una carta als militants d'ERC amb un decàleg sobre com veia jo l'estratègia que convenia. Allà explicava que eixamplar la base i prou, que no vol dir que aquesta sigui la idea d'Esquerra, per desgràcia no ens donarà un referèndum a l'escocesa. Quan siguem el 60%, tant el PSOE, com el PP i Ciutadans seguiran dient el mateix que ara. Si volem arribar a un referèndum que Espanya reconegui com a vinculant, a més d'eixamplar la base hem de fer alguna cosa més.
- Quina cosa més?
- Crec que això passa per una estratègia més de confrontació, per acció internacional i mobilització civil. No ens acabem d'atrevir a dir-li a la gent amb tota la brutalitat que, sense un grau de mobilització molt més intens, que significa un sacrifici molt més alt per a la gent, potser no avançarem prou. Ho dic cada vegada de forma més explícita. Caldran sacrificis pacífics des de la resistència civil no violenta. Aquí l'únic violent és l'estat espanyol. Hem d'explicar a la gent que, en el cas de Catalunya, la independència, per desgràcia, no es pot fer només anant a votar i no es pot fer només des de les institucions. Perquè Espanya no és el Regne Unit. Hem de fer entendre a la gent que la independència no la faran les institucions i prou, i que anant a votar no hi arribarem per molt que siguem un 60% d'independentistes a Catalunya.
- Està demanant una nova acció de desobediència col·lectiva?
- Caldrà una acció de mobilització pacífica que faci que l'estat espanyol modifiqui la seva posició. Tot acompanyat de suport internacional. Aquí està la importància del Consell per la República.
- Es pot donar suport a la investidura de Pedro Sánchez sabent que ni accepta ni acceptarà el dret a l'autodeterminació?
- El que no té sentit és que Sánchez faci la política de Ciutadans amb el suport de l'independentisme.
- No acceptar el dret a l'autodeterminació és, segons vostè, fer la política de Ciutadans?
- La solució per a Catalunya només arribarà el dia en què Espanya es vegi obligada a reconèixer el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Mentre això no passi, el conflicte seguirà obert. El que no farem els catalans és renunciar al dret a l'autodeterminació, bàsicament perquè la societat catalana, en els últims 150 anys, tot i la repressió i el franquisme, no hi ha renunciat. Per què hi renunciarà ara? Pressionarem per totes les vies pacífiques poder-lo exercir.
- Com explica a nivell ideològic haver passat per Ciutadans pel Canvi, pel PSC, per ERC i ara per Junts per Catalunya?
- Em segueixo definint com a persona d'esquerres i catalanista. Tinc els mateixos ideals i pensaments que tenia quan vaig començar a fer política institucional amb Pasqual Maragall. A partir de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut del 2010 ,molts fem el salt cap a altres posicions. El pas de Ciutadans pel Canvi a ERC és el pas que fan un 30% dels catalans que passen de posicions federals o confederals a posicions independentistes. Uns ho hem fet per l'esquerra i altres pel centre-dreta. Hi ha un canvi de país, no del Toni Comín. Van fer el pas Marina Geli, Ernest Maragall o Ferran Mascarell. Jo sempre he tingut poca disposició a la militància.
- Vaja, que és un vers lliure.
- No, un intel·lectual, un independent a qui han vingut a buscar en tres ocasions tres dirigents polítics. Pasqual Maragall l'any 2003, a qui em va costar molt dir-li que sí perquè si entrava en política institucional sabia que no en sortiria. Després em va venir a buscar Junqueras i la primera proposta per anar a les europees vaig dir que no i, al final, es va acabar concretant en ser diputat de Junts pel Sí i conseller de Salut. I, finalment, Carles Puigdemont. Les tres causes que es defensaven en el seu moment m'han semblat dignes de defensar.
- Però encaixa una persona que es defineix d'esquerres dins de Junts per Catalunya?
- Segueixo sent igual d'esquerres i de catalanista. No he canviat, segueixo sent el mateix. La meva experiència ha estat la de ser conseller de Salut en un govern de coalició i he fet les polítiques de salut més d'esquerres que ha tingut Catalunya des dels anys 80; i ho he pogut fer amb tota comoditat. No només vaig tenir l'acompanyament en tot moment d'ERC sinó que vaig tenir el suport en tot moment del president Puigdemont. Per tant, a mi m'incomoda des del punt de vista de persones d'esquerres estar a la llista del president Puigdemont? No. També et diré que Puigdemont és més de centre-esquerra que no pas altra cosa.
- A quin grup se sumarà si és escollit eurodiputat?
- A un grup que sigui coherent amb les meves conviccions ideològiques. Però primer a veure si surto, que parlin primer els electors.
- Quina serà la principal missió de la seva candidatura al Parlament Europeu?
- La nostra funció és treballar els suports a l'autodeterminació per part dels actors polítics europeus, estats, partits i governs. Hem d'anar a Europa amb un doble missatge: dir-li que és part de la solució del problema català, i també que Catalunya és part de la solució del problema europeu. Europa està en una cruïlla. Si avança per la via de més democràcia i recupera els seus valors fundacionals i es converteix en un espai de drets i llibertats, o si resol aquesta situació complicada amb una regressió autoritària. Pujarà l'extrema dreta, serà extremadament preocupant. Catalunya és un dels escenaris on s'està donant aquest combat que és europeu, no només català. També hem d'explicar que la República catalana vol ser el laboratori de moltes de les innovacions polítiques, econòmiques i socials que necessita Europa per avançar cap al progrés social i renovar les institucions polítiques i del sistema econòmic.
- A què atribueix el silenci de les principals institucions europees davant del judici contra el procés català?
- Bé, la comissària dels drets humans del Consell d'Europa ha dit aquesta setmana que està seguint el judici amb tota l'atenció del món i a Europa hi ha moltes institucions que s'estan manifestant de forma explícita. El president del Parlament flamenc és el cas més conegut, però també hi ha els senadors francesos i eurodiputats. Ara, Tajani és un senyor de la dreta dura europea i està faltant a les seves obligacions quan calla.
- Quin és el detonant perquè hagi decidit presentar-se ara amb la llista de Carles Puigdemont després d'haver-ho fet amb ERC?
- Jo havia dit feia molt de temps que, de la mateixa manera que entenc que no es faci una llista conjunta a les eleccions espanyoles i a les municipals, sí que era partidari d'una llista conjunta europea. Abans que el president Puigdemont em digués d'anar de número dos, ja ho havia dit sense conèixer els informes dels advocats que avalen que ens podem presentar i recollir l'acta. A partir del moment que dic que hem d'anar junts ERC i JxCat vol dir que jo particularment em sento perfectament compatible, còmode i a disposició dels uns i dels altres. Si no, no diria d'anar junts. No em suposa una dificultat anar amb JxCat perquè ja hi volia anar, amb mi o sense a la llista.
- Per què creu que calia una candidatura unitària de l'independentisme a Europa?
- La meva convicció que valia la pena anar junts s'ha anat enfortint. El que era una intuïció ara ja és una convicció total perquè veig, clarament, que ens convindria molt anar junts a Europa. La gent amb la qual parlem aquí i que simpatitza amb la causa catalana en general, actors polítics europeus, sempre ens pregunten per què no anem junts i ens diu que ens convindria pel valor plebiscitari que tindria superar plegats el 50% dels vots.
"Em sento perfectament compatible, còmode i a disposició dels uns i dels altres. Si no, no diria d'anar junts. No em suposa una dificultat anar amb JxCat perquè ja hi volia anar, amb mi o sense a la llista"
- No val sumar resultats de diferents candidatures?
- Quan els fas sumar, el missatge no és tan nítid. I a Europa és molt important intentar col·locar missatges molt nítids. En aquest cas: una llista de l'independentisme català que ha de treure la majoria absoluta dels vots. Això és inapel·lable. La meva guerra en aquest temps ha estat per la llista conjunta.
- Creu que ERC s'equivoca rebutjant aquesta possibilitat?
- Vull ser molt respectuós. ERC té tot el dret de prendre la decisió que ha pres. Però jo segueixo pensant que seria millor anar junts. Per tant, no diré que s'equivoquin, diré que no estic d'acord amb la decisió presa, però la respecto absolutament.
- Esquerra fa molt de temps que ha optat per presentar-se amb les seves sigles. En tot cas, veu aquesta decisió reversible?
- No vull que ningú pensi que faig servir l'argument de la unitat amb una voluntat de pressionar de forma deslleial, però tècnicament hi ha marge fins que es tanquin les llistes. Políticament, però, és difícil. Jo he pressionat internament tant com n'he sabut.
Toni Comín, a Brussel·les Foto: J. A.
- Està segur que podran recollir l'acta d'eurodiputats?
- La meva decisió de presentar-me obeeix a dues consideracions. La primera és la necessitat de la llista conjunta i l'altra el gir argumental que suposa el fet que els advocats em demostrin i em convencin amb informes jurídics molt sòlids que hi ha opcions reals que, si som elegits, puguem accedir a l'acta i exercir d'eurodiputats. Quan el president Puigdemont em proposa anar a la llista és perquè ja sap això. La pregunta que jo em faig és: tan bé estem que ens podem permetre el luxe que el govern a l'exili desaprofiti una oportunitat evident de fer servir el Parlament Europeu com a plataforma? És una plataforma de cara a la internacionalització del cas català absolutament prioritari i primordial. No podem desaprofitar aquesta oportunitat, ho hem d'intentar.
- Entronca aquest objectiu amb la tasca fixada des del Consell per la República?
- Vindria a ser el braç parlamentari del Consell per la República. Això és d'una potència política important. És un evident benefici per la funció i la missió que se'ns ha encarregat fer.
- Què farà amb l'acta del Parlament? És legítim conservar-la?
- Estic a disposició d'ERC i, en aquest sentit, faré el que em demanin. La reacció d'ERC a la meva decisió, que ja era coneguda perquè la vaig considerar amb ells fins i tot abans de dir el sí definitiu, ha estat de respecte absolut i d'elegància. Els pot agradar més o menys, però entenen la lògica política de la meva decisió i que no és una decisió contra ERC i molt menys contra l'Oriol. Faltaria més. Si hagués estat una decisió en contra, no l'hauria pres mai a la vida.
- La seva decisió de fer aquest pas també ve marcada, però, per un increment de la distància amb ERC més enllà de la defensa de la llista conjunta...
- A més de la llista conjunta, hi ha un argument complementari, que és que la nostra experiència d'aquest any i mig d'exili en què hem fet molta unitat, tanta com hem sabut. Hem fet pinya i això ens ha servit perquè se'ns obrissin moltes portes i per tenir més interlocució i veu. En l'estratègia judicial nostra, per exemple, ha estat clau que anéssim units. Per tant, quan plantejàvem fer una llista conjunta a Europa és una continuïtat amb el que hem estat fent. M'ha tranquil·litzat veure que la gent s'ha sorprès poc quan s'ha fet públic que jo anava a aquesta llista. Amb el president Puigdemont i Clara Ponsatí hem muntat el Consell per la República i hem acabat compartint advocat. Per tant, no és estrany que vulguem anar junts en una llista.
"Entenc que la situació era molt complicada, però jo vaig passar de formar part de la permanent d'ERC fins al 27 d'octubre, on es decidia l'estratègia del partit, a quedar-ne aïllat"
- En quines altres situacions no ha aconseguit posar-se d'acord amb ERC?
- No ha sigut fàcil perquè la repressió ha generat situacions molt complexes. A mi m'hauria agradat no quedar desvinculat dels debats orgànics del partit quan vam arribar a l'exili. Entenc que la situació era molt complicada, però jo vaig passar de formar part de la permanent fins al 27 d'octubre, on es decidia l'estratègia del partit, a quedar-ne aïllat. Vaig insistir molt que volia seguir intervenint. Ja és prou dur l'exili per a què, a més a més, se't tallin els ponts. Entenc que per a ERC era un moment complicat i molt convuls amb dirigents a la presó. No passa res, tampoc no li donem més importància de la que té. Després d'aquell primer moment, he tingut fil de comunicació amb Marta Rovira i Isaac Peraire, i hi he estat connectat, però sense intervenir en els òrgans de deliberació.
- Li genera alguna preocupació que la seva decisió de presentar-se amb Junts per Catalunya compliqui encara més la relació de Junqueras amb Puigdemont?
- He intentat fer de pont durant tot aquest temps entre ERC i Carles Puigdemont. He fet tot el que he pogut. El que sé segur és que la meva relació amb ERC, fins i tot després de fer aquest pas, segueix sent de diàleg sincer, constructiu i lleial. I amb el president Puigdemont també. Seguiré treballant perquè aquests actors imprescindibles s'entenguin. Soc un independent i segueixo estant a disposició d'ERC, però crec que en aquest moment és comprensible que també ho estigui del president Puigdemont. No és incompatible ni m'allunya d'ERC.
- Diu que ha intentat fer de pont. Se n'ha sortit?
- Pel que es veu, no gaire. Jo tinc una comunicació molt fluïda i de confiança màxima amb el president Puigdemont, cosa que no vol dir que no tinguem discrepàncies. M'agradaria tancar unes quantes hores en una habitació el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, perquè segur que en aquesta tancada es resoldrien moltes de les dissensions que ara hi puguin haver. És veritat que dec ser un dels actors que està en diàleg constant i permanent amb els dos àmbits.
L'exconseller Toni Comín, pels carrers de Brussel·les Foto: J. A.
- Amb Puigdemont hi té "màxima confiança". I com és la relació amb Junqueras?
- Amb l'Oriol ens hem estat escrivint per carta tot aquest temps, potser menys del que hagués calgut, però la meva situació no és fàcil en el dia a dia. No és el mateix escriure's per carta de tant en tant. En tot cas, la meva relació amb ell és de total sinceritat i a les cartes li explico el que penso, li agradi més o menys, i amb les limitacions que té una relació epistolar. Mantinc diàleg permanent amb Isaac Peraire i Marta Rovira, i amb altres companys, com Sergi Sol i Sergi Sabrià, i em connecto de forma habitual quan hi ha reunió del grup parlamentari.
- L'independentisme també confronta a les urnes dues estratègies. Per quina aposta vostè?
- Vaig enviar una carta als militants d'ERC amb un decàleg sobre com veia jo l'estratègia que convenia. Allà explicava que eixamplar la base i prou, que no vol dir que aquesta sigui la idea d'Esquerra, per desgràcia no ens donarà un referèndum a l'escocesa. Quan siguem el 60%, tant el PSOE, com el PP i Ciutadans seguiran dient el mateix que ara. Si volem arribar a un referèndum que Espanya reconegui com a vinculant, a més d'eixamplar la base hem de fer alguna cosa més.
"No ens acabem d'atrevir a dir-li a la gent amb tota la brutalitat que, sense un grau de mobilització molt més intens, que significa un sacrifici molt més alt per a la gent, potser no avançarem prou"
- Quina cosa més?
- Crec que això passa per una estratègia més de confrontació, per acció internacional i mobilització civil. No ens acabem d'atrevir a dir-li a la gent amb tota la brutalitat que, sense un grau de mobilització molt més intens, que significa un sacrifici molt més alt per a la gent, potser no avançarem prou. Ho dic cada vegada de forma més explícita. Caldran sacrificis pacífics des de la resistència civil no violenta. Aquí l'únic violent és l'estat espanyol. Hem d'explicar a la gent que, en el cas de Catalunya, la independència, per desgràcia, no es pot fer només anant a votar i no es pot fer només des de les institucions. Perquè Espanya no és el Regne Unit. Hem de fer entendre a la gent que la independència no la faran les institucions i prou, i que anant a votar no hi arribarem per molt que siguem un 60% d'independentistes a Catalunya.
- Està demanant una nova acció de desobediència col·lectiva?
- Caldrà una acció de mobilització pacífica que faci que l'estat espanyol modifiqui la seva posició. Tot acompanyat de suport internacional. Aquí està la importància del Consell per la República.
- Es pot donar suport a la investidura de Pedro Sánchez sabent que ni accepta ni acceptarà el dret a l'autodeterminació?
- El que no té sentit és que Sánchez faci la política de Ciutadans amb el suport de l'independentisme.
- No acceptar el dret a l'autodeterminació és, segons vostè, fer la política de Ciutadans?
- La solució per a Catalunya només arribarà el dia en què Espanya es vegi obligada a reconèixer el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Mentre això no passi, el conflicte seguirà obert. El que no farem els catalans és renunciar al dret a l'autodeterminació, bàsicament perquè la societat catalana, en els últims 150 anys, tot i la repressió i el franquisme, no hi ha renunciat. Per què hi renunciarà ara? Pressionarem per totes les vies pacífiques poder-lo exercir.
"El que no té sentit és que Sánchez faci la política de Ciutadans amb el suport de l'independentisme"
- Com explica a nivell ideològic haver passat per Ciutadans pel Canvi, pel PSC, per ERC i ara per Junts per Catalunya?
- Em segueixo definint com a persona d'esquerres i catalanista. Tinc els mateixos ideals i pensaments que tenia quan vaig començar a fer política institucional amb Pasqual Maragall. A partir de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut del 2010 ,molts fem el salt cap a altres posicions. El pas de Ciutadans pel Canvi a ERC és el pas que fan un 30% dels catalans que passen de posicions federals o confederals a posicions independentistes. Uns ho hem fet per l'esquerra i altres pel centre-dreta. Hi ha un canvi de país, no del Toni Comín. Van fer el pas Marina Geli, Ernest Maragall o Ferran Mascarell. Jo sempre he tingut poca disposició a la militància.
- Vaja, que és un vers lliure.
- No, un intel·lectual, un independent a qui han vingut a buscar en tres ocasions tres dirigents polítics. Pasqual Maragall l'any 2003, a qui em va costar molt dir-li que sí perquè si entrava en política institucional sabia que no en sortiria. Després em va venir a buscar Junqueras i la primera proposta per anar a les europees vaig dir que no i, al final, es va acabar concretant en ser diputat de Junts pel Sí i conseller de Salut. I, finalment, Carles Puigdemont. Les tres causes que es defensaven en el seu moment m'han semblat dignes de defensar.
Toni Comín, en una imatge d'arxiu Foto: Adrià Costa
- Però encaixa una persona que es defineix d'esquerres dins de Junts per Catalunya?
- Segueixo sent igual d'esquerres i de catalanista. No he canviat, segueixo sent el mateix. La meva experiència ha estat la de ser conseller de Salut en un govern de coalició i he fet les polítiques de salut més d'esquerres que ha tingut Catalunya des dels anys 80; i ho he pogut fer amb tota comoditat. No només vaig tenir l'acompanyament en tot moment d'ERC sinó que vaig tenir el suport en tot moment del president Puigdemont. Per tant, a mi m'incomoda des del punt de vista de persones d'esquerres estar a la llista del president Puigdemont? No. També et diré que Puigdemont és més de centre-esquerra que no pas altra cosa.
- A quin grup se sumarà si és escollit eurodiputat?
- A un grup que sigui coherent amb les meves conviccions ideològiques. Però primer a veure si surto, que parlin primer els electors.
"Puigdemont és més de centre-esquerra que no pas altra cosa"
- Quina serà la principal missió de la seva candidatura al Parlament Europeu?
- La nostra funció és treballar els suports a l'autodeterminació per part dels actors polítics europeus, estats, partits i governs. Hem d'anar a Europa amb un doble missatge: dir-li que és part de la solució del problema català, i també que Catalunya és part de la solució del problema europeu. Europa està en una cruïlla. Si avança per la via de més democràcia i recupera els seus valors fundacionals i es converteix en un espai de drets i llibertats, o si resol aquesta situació complicada amb una regressió autoritària. Pujarà l'extrema dreta, serà extremadament preocupant. Catalunya és un dels escenaris on s'està donant aquest combat que és europeu, no només català. També hem d'explicar que la República catalana vol ser el laboratori de moltes de les innovacions polítiques, econòmiques i socials que necessita Europa per avançar cap al progrés social i renovar les institucions polítiques i del sistema econòmic.
- A què atribueix el silenci de les principals institucions europees davant del judici contra el procés català?
- Bé, la comissària dels drets humans del Consell d'Europa ha dit aquesta setmana que està seguint el judici amb tota l'atenció del món i a Europa hi ha moltes institucions que s'estan manifestant de forma explícita. El president del Parlament flamenc és el cas més conegut, però també hi ha els senadors francesos i eurodiputats. Ara, Tajani és un senyor de la dreta dura europea i està faltant a les seves obligacions quan calla.