14
de març
de
2024, 06:30
Actualitzat:
15
de març,
8:07h
"Carles Puigdemont és l'únic candidat independentista que pot guanyar Salvador Illa". La frase no és nova. La pronuncien els dirigents de Junts des de fa setmanes sempre que se'ls pregunta sobre qui liderarà la candidatura a les properes eleccions catalanes. L'avançament rubricat ahir pel president Pere Aragonès va comportar que Junts es mogués ràpid per instal·lar el marc en el qual es jugarà l'inici de la precampanya: no només Puigdemont pot i ha de ser el candidat, sinó que ja podria trepitjar Catalunya pel debat d'investidura. La metxa la va encendre el secretari general Jordi Turull, que porta mesos insistint que l'expresident ha de liderar la candidatura, i la va alimentar el mateix protagonista des de Bèlgica, on resideix des del 2017.
Per què? Hi ha dues raons. La primera, segons totes les fonts consultades per Nació, és que Puigdemont és el "millor candidat possible", tant per l'índex de popularitat com per la capacitat de competir cada vegada que ha anat a les urnes des de l'exili. La segona, que afermar el líder moral del partit com a cap de cartell, encara que existeixin dubtes jurídics sobre l'aplicació de l'amnistia -més per l'acció de determinats jutges que pel marge de la llei, negociada al detall amb el PSOE pensant en la situació dels exiliats- i també per l'acusació de terrorisme encetada a l'Audiència Nacional i validada pel Tribunal Suprem, és una manera de frenar qualsevol debat sobre el pla B. Un pla B que, com totes les grans decisions a Junts, depèn dels equilibris interns.
A Puigdemont, va dir ahir des d'Estrasburg, li faria "molta il·lusíó" ser al ple d'investidura, previsiblement al juliol. També Turull va indicar que l'objectiu era aquest. La pregunta és doble: hi podria assistir, i podria fer-ho com a candidat a la presidència de la Generalitat? La primera part no té una resposta taxativa, en la mesura que a Junts donen per fet que l'expresident, com a "peça de caça major", tindrà totes les traves imaginables per part de la judicatura. La segona part, si es formalitza que serà cap de cartell, dependrà de la ciutadania i de les aliances. El 2021 va acompanyar Laura Borràs -desplaçada de qualsevol pole position per la seva inhabilitació i la pèrdua de pes intern- com a número u simbòlic, i va quedar tercer. Per darrere de Salvador Illa i de Pere Aragonès, els mateixos competidors que tindria si concorre el 12 de maig.
"Quan prengui una decisió, la comunicaré", va ampliar Puigdemont des d'Estrasburg. A Junts, en tot cas, fa setmanes que treballen amb l'estratègia d'esprémer la tirada electoral del seu líder moral, perquè serà la cara de l'amnistia i perquè es prepara un retorn "polític" que, si es donen tots els elements -vots a les urnes i èxit en les aliances, una circumstància especialment incerta tenint en compte el desacord independentista en aquesta última legislatura-, podria culminar amb la "restitució". Una "restitució" que es va prometre el 2017, després de l'aplicació del 155, a través del retorn a Catalunya si estava en situació de ser investit. El desacord entre ERC i Junts va impedir una investidura a distància que en cap moment va poder ser física.
El càsting a Junts, passi el que passi amb Puigdemont, s'haurà d'activar d'una manera o altra. En cas que l'expresident sigui el candidat, caldrà acompanyar-lo amb un número dos plenament efectiu en cas de tenir la possibilitat d'una investidura i l'amnistia no arribi a temps. I, en cas que Puigdemont no faci el pas, s'haurà de buscar un cap de cartell de ple dret. En aquest sentit, hi ha dos noms que sobresurten: Míriam Nogueras i Josep Rull. La primera, portaveu a Madrid i amb protagonisme creixent en la negociació amb el PSOE, és propera a Turull. En les últimes eleccions espanyoles va treure menys de mig milió de vots, però els set diputats són claus.
Nogueras, en tot cas, gaudeix de bona relació també amb l'expresident i ha gaudit de sintonia amb Borràs, amb qui va treballar colze a colze a Madrid. Pel que fa a Rull, es tracta d'un ex-pres polític amb carisma entre les bases, i ja no pesa sobre ell cap inhabilitació. El nom de Jaume Giró també ha aparegut en les travesses, i hi ha agrupacions comarcals -així ho detallen fonts consultades per Nació- que han expressat posicionaments favorables cap a un tàndem format per Rull i Giró en cas que calgui buscar una alternativa a Puigdemont. L'exconseller d'Economia, referent del sector més pragmàtic, ha treballat la relació amb les bases i el territori.
Els plans de l'expresident, fins que es va activar l'avançament electoral a Palau, passaven per ser el candidat a les europees i madurar què fer amb les catalanes. La perspectiva del 12 de maig ha alterat tots els plans i les estratègies, i Junts s'aferra a la convocatòria com una via per demostrar que pot quedar per sobre d'ERC. En un moment en què els dos partits competeixen per treure rèdit de la relació amb el PSOE -previsiblement congelada fins que passin els comicis al Parlament-, s'anticipa una pugna pel votant independentista que també tindrà l'abstenció com a competència. Amb Oriol Junqueras inhabilitat -com també ho està Turull, a qui dins del partit veurien com un candidat vàlid per al 12-M si fos tècnicament possible-, Puigdemont té el benefici de poder-se presentar en totes les circumstàncies. La decisió és seva.
Per què? Hi ha dues raons. La primera, segons totes les fonts consultades per Nació, és que Puigdemont és el "millor candidat possible", tant per l'índex de popularitat com per la capacitat de competir cada vegada que ha anat a les urnes des de l'exili. La segona, que afermar el líder moral del partit com a cap de cartell, encara que existeixin dubtes jurídics sobre l'aplicació de l'amnistia -més per l'acció de determinats jutges que pel marge de la llei, negociada al detall amb el PSOE pensant en la situació dels exiliats- i també per l'acusació de terrorisme encetada a l'Audiència Nacional i validada pel Tribunal Suprem, és una manera de frenar qualsevol debat sobre el pla B. Un pla B que, com totes les grans decisions a Junts, depèn dels equilibris interns.
A Puigdemont, va dir ahir des d'Estrasburg, li faria "molta il·lusíó" ser al ple d'investidura, previsiblement al juliol. També Turull va indicar que l'objectiu era aquest. La pregunta és doble: hi podria assistir, i podria fer-ho com a candidat a la presidència de la Generalitat? La primera part no té una resposta taxativa, en la mesura que a Junts donen per fet que l'expresident, com a "peça de caça major", tindrà totes les traves imaginables per part de la judicatura. La segona part, si es formalitza que serà cap de cartell, dependrà de la ciutadania i de les aliances. El 2021 va acompanyar Laura Borràs -desplaçada de qualsevol pole position per la seva inhabilitació i la pèrdua de pes intern- com a número u simbòlic, i va quedar tercer. Per darrere de Salvador Illa i de Pere Aragonès, els mateixos competidors que tindria si concorre el 12 de maig.
"Quan prengui una decisió, la comunicaré", va ampliar Puigdemont des d'Estrasburg. A Junts, en tot cas, fa setmanes que treballen amb l'estratègia d'esprémer la tirada electoral del seu líder moral, perquè serà la cara de l'amnistia i perquè es prepara un retorn "polític" que, si es donen tots els elements -vots a les urnes i èxit en les aliances, una circumstància especialment incerta tenint en compte el desacord independentista en aquesta última legislatura-, podria culminar amb la "restitució". Una "restitució" que es va prometre el 2017, després de l'aplicació del 155, a través del retorn a Catalunya si estava en situació de ser investit. El desacord entre ERC i Junts va impedir una investidura a distància que en cap moment va poder ser física.
El càsting a Junts, passi el que passi amb Puigdemont, s'haurà d'activar d'una manera o altra. En cas que l'expresident sigui el candidat, caldrà acompanyar-lo amb un número dos plenament efectiu en cas de tenir la possibilitat d'una investidura i l'amnistia no arribi a temps. I, en cas que Puigdemont no faci el pas, s'haurà de buscar un cap de cartell de ple dret. En aquest sentit, hi ha dos noms que sobresurten: Míriam Nogueras i Josep Rull. La primera, portaveu a Madrid i amb protagonisme creixent en la negociació amb el PSOE, és propera a Turull. En les últimes eleccions espanyoles va treure menys de mig milió de vots, però els set diputats són claus.
Nogueras, en tot cas, gaudeix de bona relació també amb l'expresident i ha gaudit de sintonia amb Borràs, amb qui va treballar colze a colze a Madrid. Pel que fa a Rull, es tracta d'un ex-pres polític amb carisma entre les bases, i ja no pesa sobre ell cap inhabilitació. El nom de Jaume Giró també ha aparegut en les travesses, i hi ha agrupacions comarcals -així ho detallen fonts consultades per Nació- que han expressat posicionaments favorables cap a un tàndem format per Rull i Giró en cas que calgui buscar una alternativa a Puigdemont. L'exconseller d'Economia, referent del sector més pragmàtic, ha treballat la relació amb les bases i el territori.
Els plans de l'expresident, fins que es va activar l'avançament electoral a Palau, passaven per ser el candidat a les europees i madurar què fer amb les catalanes. La perspectiva del 12 de maig ha alterat tots els plans i les estratègies, i Junts s'aferra a la convocatòria com una via per demostrar que pot quedar per sobre d'ERC. En un moment en què els dos partits competeixen per treure rèdit de la relació amb el PSOE -previsiblement congelada fins que passin els comicis al Parlament-, s'anticipa una pugna pel votant independentista que també tindrà l'abstenció com a competència. Amb Oriol Junqueras inhabilitat -com també ho està Turull, a qui dins del partit veurien com un candidat vàlid per al 12-M si fos tècnicament possible-, Puigdemont té el benefici de poder-se presentar en totes les circumstàncies. La decisió és seva.