13
de març
de
2024, 20:50
Actualitzat:
15
de març,
13:45h
No era ni el guió previst per Pere Aragonès, que sempre ha dit que volia esgotar la legislatura, ni tampoc el de Pedro Sánchez, que confiava que tindria certa estabilitat a Catalunya en l'arrencada de la seva segona -i complexa- etapa com a president del govern espanyol. Amb el pas de les hores s'ha evidenciat que no hi hauria cap canvi i que els comuns tombarien els pressupostos. I també ha anat guanyant força la sospita d'un avançament electoral. Feia dies que Aragonès meditava aquesta opció, en cas de veure tombats els comptes tot just un any abans del final de la legislatura. Amb pròrroga pressupostària, en plena emergència per la sequera i en minoria parlamentària, la decisió -després d'una breu reunió d'urgència amb els consellers a Palau aquest dimecres a la tarda- ha estat convocar eleccions el 12 de maig.
Aragonès es veu amb força per afrontar les eleccions i considera que els pressupostos rebutjats expliquen el projecte de país d'ERC. Els republicans van resoldre el debat sobre qui seria el candidat ja fa mesos i el partit tanca files oficialment amb el president. Amb l'amnistia encara en tramitació, l'opció d'Oriol Junqueras està descartada per la via dels fets. El diagnòstic a Palau era que allargar més la legislatura no tenia sentit: en plena sequera i sense pressupostos, no hi havia marge per arrossegar els peus. "S'hauria entrat en una situació d'inestabilitat molt gran", reconeixen des de l'entorn del president. Les enquestes no somriuen els republicans, i difícilment haurien millorat amb el pas dels mesos. La decisió obliga la resta de partits a prendre decisions ràpides i activar-se de cara al 12-M, just abans de les eleccions europees del juny.
El terratrèmol polític ha forçat tots les formacions a posar en marxa la maquinària per a la votació d'aquí a 55 dies, un cop Aragonès signi el decret de convocatòria. Tots els grups han carregat amb duresa contra el president. Els més durs han estat Junts i la CUP, que han dit que el president ha "fracassat". Jordi Turull l'ha acusat de "sectari" i d'haver anticipat eleccions per intentar que l'amnistia no estigui del tot aplicada i això compliqui la tornada a Catalunya de Carles Puigdemont. Argument que contrasta amb altres crides parlamentàries al president a dimitir per la falta de suports. Al seu torn, la CUP ha retret a Aragonès la "irresponsabilitat" de no tenir un model clar de país i que hagi deixat perdre uns pressupostos per ser incapaç de dir "no" al Hard Rock. El ple dels pressupostos ha certificat el trencament d'una majoria independentista del 52%, que fa tres anys va servir per investir Aragonès i que aviat va saltar pels aires.
El PSC, el favorit de cara a les eleccions segons les enquestes, ha celebrat l'avançament electoral. "Estem preparats, i jo estic preparat; Catalunya necessita un president", ha dit Salvador Illa. El congrés del partit, aquest cap de setmana, serà el tret de sortida a la precampanya del ratificat primer secretari, que tindrà el suport de Sánchez a Barcelona. Els d'Illa han sostingut el govern d'Aragonès els darrers anys, especialment des de la sortida de Junts, i han tret pit de la manera de fer oposició "constructiva i crítica". De fet, els 33 diputats socialistes avalaven els pressupostos del Govern. Amb les eleccions convocades, Illa ha demanat a la ciutadania que votin a favor de "passar pàgina", no de tornar el passat. Un missatge que es pot llegir no només en contra d'ERC, sinó també de la possibilitat d'una candidatura de Junts liderada per Puigdemont.
Una altra cosa és que pugui fer campanya a Catalunya (no, en canvi, a la Catalunya Nord). Amb eleccions el dia 12, la campanya començarà a finals d'abril. L'amnistia s'aprova al Congrés aquest dijous i haurà de passar pel Senat, on el PP la bloquejarà. Està previst que es pugui aprovar definitivament a finals de maig, després de les eleccions catalanes. Per això, un retorn de Puigdemont abans de l'estiu és difícil. De fet, Turull va assegurar la setmana passada que el president podria tornar de cara al juliol. L'eurodiputat de Junts compta amb una nova ofensiva judicial que li posi traves, però el seu partit jugarà la carta del seu retorn per guanyar les eleccions. Des del Parlament Europeu, Puigdemont ha dit que podrà ser al Parlament el dia de la investidura i que li farà il·lusió ser-hi.
Aragonès va començar a valorar un avançament electoral el dimecres passat, i ho va consolidar diumenge, per bé que a ERC i el Govern el debat es conjugava de forma informal des de feia setmanes, amb l'escenari del maig previst. L'única via transitable ha estat sempre la d'un acord de presupostos amb el PSC i amb els comuns. Amb els socialistes es van tancar fa unes setmanes, i el Govern confiava que tindria temps per moure els comuns del "no", però no ha estat així. I diumenge les alarmes es van encendre. La reunió d'Aragonès i Albiach a Palau va ser l'última bala, però les posicions ja no han canviat. La via de Junts no ha estat mai una possibilitat real, malgrat que l'executiu va fer córrer que es donaven una última oportunitat fa uns dies i que el juntaire Albert Batet ha fet una proposta d'última hora, verbalitzada al ple, i que no ha agradat a l'equip d'Aragonès.
De bon matí, fonts dels comuns reconeixien que la batalla ja era pel relat i que el Govern havia entrat en una situació de "repartiment de culpes". Durant el debat, malgrat que Albiach ha insistit que hi havia temps per retirar l'esmena a la totalitat, ja estava tot decidit i el clima era de moment preelectoral. Els comuns van arribar a aprovar els pressupostos de Quim Torra, i han estat un soci fiable d'Aragonès aquests anys. El 2022 van avalar uns comptes que sí que incloïen partides per al Hard Rock, a diferència dels actuals. Les propostes del Govern, reticent a oposar-se en públic al macroprojecte, no els han convençut. Finalment, el resultat ha estat per la mínima, els pressupostos han caigut i s'han precipitat els esdeveniments.
Durant el debat, des de Madrid fonts del PSOE ja admetien preocupació pels efectes que tindrà això al Congrés. No era, tampoc, el guió previst per a Sánchez, que un cop lligada la majoria de la investidura i la llei d'amnistia -es votarà aquest dijous després de llargues negociacions i amb el rebuig frontal de la dreta política, mediàtica i judicial- confiava que podria centrar-se en els pressupostos amb certa estabilitat a Catalunya. No serà així. "No farem de germanetes de la caritat a Madrid", advertien aquest dimecres a la tarda des de Palau. Sánchez ha reaccionat ràpid i ja no lluitarà pels pressupostos de 2024, moviment que desactiva a curt termini les ganes de venjança d'ERC. Enmig de tot plegat, el PP ja veu la possibilitat de fer caure no només l'independentisme, sinó també el govern de Sánchez. La política catalana entra en precampanya electoral i el futur és incert.
Aragonès es veu amb força per afrontar les eleccions i considera que els pressupostos rebutjats expliquen el projecte de país d'ERC. Els republicans van resoldre el debat sobre qui seria el candidat ja fa mesos i el partit tanca files oficialment amb el president. Amb l'amnistia encara en tramitació, l'opció d'Oriol Junqueras està descartada per la via dels fets. El diagnòstic a Palau era que allargar més la legislatura no tenia sentit: en plena sequera i sense pressupostos, no hi havia marge per arrossegar els peus. "S'hauria entrat en una situació d'inestabilitat molt gran", reconeixen des de l'entorn del president. Les enquestes no somriuen els republicans, i difícilment haurien millorat amb el pas dels mesos. La decisió obliga la resta de partits a prendre decisions ràpides i activar-se de cara al 12-M, just abans de les eleccions europees del juny.
El terratrèmol polític ha forçat tots les formacions a posar en marxa la maquinària per a la votació d'aquí a 55 dies, un cop Aragonès signi el decret de convocatòria. Tots els grups han carregat amb duresa contra el president. Els més durs han estat Junts i la CUP, que han dit que el president ha "fracassat". Jordi Turull l'ha acusat de "sectari" i d'haver anticipat eleccions per intentar que l'amnistia no estigui del tot aplicada i això compliqui la tornada a Catalunya de Carles Puigdemont. Argument que contrasta amb altres crides parlamentàries al president a dimitir per la falta de suports. Al seu torn, la CUP ha retret a Aragonès la "irresponsabilitat" de no tenir un model clar de país i que hagi deixat perdre uns pressupostos per ser incapaç de dir "no" al Hard Rock. El ple dels pressupostos ha certificat el trencament d'una majoria independentista del 52%, que fa tres anys va servir per investir Aragonès i que aviat va saltar pels aires.
El PSC, el favorit de cara a les eleccions segons les enquestes, ha celebrat l'avançament electoral. "Estem preparats, i jo estic preparat; Catalunya necessita un president", ha dit Salvador Illa. El congrés del partit, aquest cap de setmana, serà el tret de sortida a la precampanya del ratificat primer secretari, que tindrà el suport de Sánchez a Barcelona. Els d'Illa han sostingut el govern d'Aragonès els darrers anys, especialment des de la sortida de Junts, i han tret pit de la manera de fer oposició "constructiva i crítica". De fet, els 33 diputats socialistes avalaven els pressupostos del Govern. Amb les eleccions convocades, Illa ha demanat a la ciutadania que votin a favor de "passar pàgina", no de tornar el passat. Un missatge que es pot llegir no només en contra d'ERC, sinó també de la possibilitat d'una candidatura de Junts liderada per Puigdemont.
Junts jugarà la carta Puigdemont
Amb la vista posada al 12-M, el ball de noms està servit. La pregunta als líders dels partits que han comparegut per valorar la convocatòria d'eleccions, ha estat per qui serà el candidat. El més clar ha estat Turull. Davant la sensació que Aragonès ha convocat a les urnes per torpedinar la possible candidatura de Puigdemont, Turull ha donat per fet que l'expresident i eurodiputat serà el candidat de Junts i que podrà ser a Catalunya el dia del debat d'investidura. Puigdemont no està inhabilitat, per tant, podria presentar-se a les eleccions malgrat que el partit dona per descomptades maniobres de la justícia espanyola o la Junta Electoral per mirar d'impedir-ho.Una altra cosa és que pugui fer campanya a Catalunya (no, en canvi, a la Catalunya Nord). Amb eleccions el dia 12, la campanya començarà a finals d'abril. L'amnistia s'aprova al Congrés aquest dijous i haurà de passar pel Senat, on el PP la bloquejarà. Està previst que es pugui aprovar definitivament a finals de maig, després de les eleccions catalanes. Per això, un retorn de Puigdemont abans de l'estiu és difícil. De fet, Turull va assegurar la setmana passada que el president podria tornar de cara al juliol. L'eurodiputat de Junts compta amb una nova ofensiva judicial que li posi traves, però el seu partit jugarà la carta del seu retorn per guanyar les eleccions. Des del Parlament Europeu, Puigdemont ha dit que podrà ser al Parlament el dia de la investidura i que li farà il·lusió ser-hi.
Albert Batet i Pere Aragonès, aquest dimecres. Foto: Hugo Fernández
La possibilitat ja hi era diumenge
Aragonès va començar a valorar un avançament electoral el dimecres passat, i ho va consolidar diumenge, per bé que a ERC i el Govern el debat es conjugava de forma informal des de feia setmanes, amb l'escenari del maig previst. L'única via transitable ha estat sempre la d'un acord de presupostos amb el PSC i amb els comuns. Amb els socialistes es van tancar fa unes setmanes, i el Govern confiava que tindria temps per moure els comuns del "no", però no ha estat així. I diumenge les alarmes es van encendre. La reunió d'Aragonès i Albiach a Palau va ser l'última bala, però les posicions ja no han canviat. La via de Junts no ha estat mai una possibilitat real, malgrat que l'executiu va fer córrer que es donaven una última oportunitat fa uns dies i que el juntaire Albert Batet ha fet una proposta d'última hora, verbalitzada al ple, i que no ha agradat a l'equip d'Aragonès.De bon matí, fonts dels comuns reconeixien que la batalla ja era pel relat i que el Govern havia entrat en una situació de "repartiment de culpes". Durant el debat, malgrat que Albiach ha insistit que hi havia temps per retirar l'esmena a la totalitat, ja estava tot decidit i el clima era de moment preelectoral. Els comuns van arribar a aprovar els pressupostos de Quim Torra, i han estat un soci fiable d'Aragonès aquests anys. El 2022 van avalar uns comptes que sí que incloïen partides per al Hard Rock, a diferència dels actuals. Les propostes del Govern, reticent a oposar-se en públic al macroprojecte, no els han convençut. Finalment, el resultat ha estat per la mínima, els pressupostos han caigut i s'han precipitat els esdeveniments.
Sánchez reacciona ràpid
El fracàs dels comptes no era l'escenari previst per a Aragonès, que confiava acabar la legislatura el febrer de 2025 o, si més no, fer un avançament tècnic. L'escenari ha canviat i això tindrà reverberacions a l'Estat. ERC ha multiplicat els contactes amb la Moncloa per fer pedagogia sobre les conseqüències de no tenir pressupostos a Catalunya a causa de la negativa dels comuns, integrats dins de Sumar i amb presència al govern espanyol. La pressió que hagi pogut fer Yolanda Díaz no ha fet efecte i Albiach ha aprofitat el ple per reivindicar la independència del seu partit: "No ens controla ni Madrid ni la Caixa". Entre les files del PSOE hi ha malestar pel fet que Díaz no hagi pogut quadrar el seu espai polític. També hi ha tingut a veure Ada Colau, sense poder polític ara mateix a Barcelona ni ministres al govern espanyol.Durant el debat, des de Madrid fonts del PSOE ja admetien preocupació pels efectes que tindrà això al Congrés. No era, tampoc, el guió previst per a Sánchez, que un cop lligada la majoria de la investidura i la llei d'amnistia -es votarà aquest dijous després de llargues negociacions i amb el rebuig frontal de la dreta política, mediàtica i judicial- confiava que podria centrar-se en els pressupostos amb certa estabilitat a Catalunya. No serà així. "No farem de germanetes de la caritat a Madrid", advertien aquest dimecres a la tarda des de Palau. Sánchez ha reaccionat ràpid i ja no lluitarà pels pressupostos de 2024, moviment que desactiva a curt termini les ganes de venjança d'ERC. Enmig de tot plegat, el PP ja veu la possibilitat de fer caure no només l'independentisme, sinó també el govern de Sánchez. La política catalana entra en precampanya electoral i el futur és incert.