- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
- El PSOE guanyaria al PP a les eleccions europees, segons el CIS
La via de la litigació europea "funciona", encara que tingui "costos" i provoqui "maltempsades". "Necessitem la força de la gent per continuar fent això", ha assegurat aquest divendres Carles Puigdemont en un acte al costat de Gonzalo Boye i Toni Comín, candidat de Junts a les eleccions eruopees, que ha tingut com a objectiu reivindicar la tasca de l'exili. Una tasca sense la qual, han dit, l'amnistia no existiria. Sobre la norma aprovada ahir, però, cap concreció sobre com impactarà el calendari en l'aplicació i sobre el retorn a Catalunya. Puigdemont, a diferència del que ha fet Comín aquest matí, ha esquivat cap referència al vincle entre l'estabilitat a Madrid i la seva investidura al Parlament.
"L'estratègia de l'exili ha estat d'èxit i és necessària", ha apuntat Puigdemont. Va conèixer Boye fa sis anys i mig, i la primera pregunta que els va fer era si volien passar pocs anys a la presó o "continuar lluitant". "I no vam venir a l'exili per arreglar biografies personals. Vam venir per fer servir el nostre cas, allò que representàvem, per practicar la confrontació intel·ligent", ha apuntat l'expresident de la Generalitat, que ha tret pit d'haver "esquerdat" el mur de l'Estat. També ha aprofitat per rememorar el paper que va jugar un intèrpret d'espanyol que va aparèixer ràpidament quan va ser detingut a Alemanya, a qui van acabar recusant per les consideracions polítiques que feia.
Una de les virtuts de l'exili, ha dit Puigdemont, és que s'ha "descobert" el camí de la justícia europea. "Això no es pot abandonar. S'ha de reforçar. Catalunya hi té molt a guanyar, i per això Espanya es posa neguitosa. No té el control que creu tenir sobre la judicatura espanyola", ha apuntat l'expresident, que ha demanat "obrir un nou àmbit" en aquest front de litigació. A què es refereix? A la "mala transposició" de les directives europees. "Litiguem poc i ens deixem perdre coses que podrien afavorir la Generalitat", ha indicat. El marc que s'ha aconseguit construir, ha dit, és "molt diferent" perquè blinda molt més els interessos dels catalans. "Això no s'ha acabat", ha dit.
Boye i el primer precedent belga
"L'estratègia jurídica es va crear en funció de l'estratègia política", ha assenyalat Boye, que ha considerat un "orgull" portar tots els casos vinculats a l'exili. "Segurament molts no van entendre l'estratègia política, i segurament tampoc la jurídica. Tot passava per europeïtzar el problema i fer veure que les solucions es trobaven més enllà del marc espanyol. Sense exili no hi hauria amnistia", ha apuntat l'advocat. No s'hauria arribat fins on s'ha arribat, ha dit, sense la "confiança" per fer passos "que no tothom entenia". L'abril del 2018 li van explicar a Puigdemont, des de Berlín, que podia tenir èxit la via per combatre l'extradició des d'Alemanya. "Ell va ser el laboratori", ha remarcat amb humor Boye.
Com ha fet Comín més endavant, l'advocat ha parlat del concepte de "grup objectivament identificable" per referir-se a la persecució judicial contra l'independentisme. "Ara ve la batalla postamnistia. No deixarem de veure coses que ja hem vist. Abans de la votació de la llei, un grup de fiscals va fer servir els recursos de tots nosaltres per fer un document sobre malversació de fons públics i veure si la norma és aplicable o no a aquest delicte", ha ironitzat l'advocat. La primera gran victòria, ha rememorat, és haver-se posat a disposició de la justícia belga quan Espanya en demanava l'extradició, perquè això va eliminar el risc de fuga. I per això no se'ls va retornar de manera immediata.
El combat contra l'extradició
Comín ha indicat que amb Puigdemont i Boye han compartit les "batalles més importants" de l'exili. "Els últims cinc anys han estat de victòries en el front judicial i en el polític. Tenim un projecte de continuar amb aquestes lluites, i continuar guanyant com fins ara. Cap de les victòries judicials hauria estat possible sense Boye", ha remarcat el candidat, en referència a la feina de l'advocat, de qui ha elogiat la "implicació" a nivell laboral i personal. L'exili, ha dit Comín, tenia la finalitat política de "derrotar" l'Estat en la voluntat d'acabar amb l'independentisme a través de la repressió. "Aquest era el pla espanyol després del 27 d'octubre del 2017. Es volia apagar la flama", ha apuntat el candidat de Junts.
Aquesta estratègia, ha dit, va "fracassar" el dia que mig Govern va aparèixer "per sorpresa" a Brussel·les després de la declaració d'independència. "Si això va passar va ser gràcies a Boye", ha apuntat Comín, que és qui es va posar en contacte amb ell a través de Jaume Asens, candidat dels comuns en aquestes eleccions. L'advocat va redactar un document que feia un primer full de ruta sobre l'estratègia jurídica i legal en el qual ja es preveia el combat contra l'extradició, la primera de les prioritats. La batalla per no ser extradits tenia "conseqüències polítiques de primera magnitud", perquè quedava clar que Espanya "no estava actuant com un estat homologable" ni era una "democràcia normal".
Això culmina amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que parla de "grup objectivament identificable", que ve a dir, segons Comín, que la justícia espanyola "no és justa" amb l'independentisme. "Tot això són batalles legals liderades per Boye. Són victòries gràcies a les estratègies jurídiques que ell i el seu equip han anat construint", ha apuntat. El candidat de Junts ha volgut deixar clar en tot moment que, sense els triomfs judicials no hi hauria hagut triomf en matèria política. "La conclusió és que teníem raó, i que l'Estat no estava actuant de manera democràtica", ha apuntat l'exconseller de Salut, que s'ha adreçat en castellà a Boye i ell ho ha fet notar.