Als entusiastes de la Constitució Espanyola els agrada recordar que el 6 de desembre del 1978 el 90 per cent dels catalans van votar Sí en el referèndum que va aprovar aquella llei de lleis. La xifra del 90 per cent és tan certa o tan fal·laç com l'afirmació que el 9 de novembre del 2014 el 88 per cent dels catalans van votar doble Sí en el procés participatiu, però es veu que l'abstenció només s'ha de tenir en compte quan va a favor dels propòsits d'un i s'ha de menystenir quan va en contra.
Però el cert és que de l'any 78 ençà ha plogut molt i han passat moltes coses, i una de ben clara és que molta gent que en el seu moment va votar a favor de la Constitució ara ha votat a favor de la independència, començant pels honorables avis que el 9-N van fer l'esforç d'atansar-se als punt de votació enduts per l'emoció de viure un moment històric. Probablement la mateixa emoció que els va portar a dir Sí a una Constitució que els treia de la dictadura.
Cal tenir en compte que dins d'aquest realisme màgic en què viuen els nacionalistes-nonacionalistes espanyols, la formació de l'Espanya actual se sol explicar com un bolet sortit del no-res, com una trobada ciutadana espontània de milions d'espanyols que van decidir viure un projecte en comú. Això no és cert esclar, perquè la Constitució és producte dels anhels de democràcia d'un país dessagnat per una guerra i per un feixisme de quaranta anys de durada, però als entusiastes de la llei de lleis no els agrada gaire recordar-ho, perquè fer-ho és admetre que hi ha una Constitució del 1978 perquè l'any 1936 uns espanyols es van carregar unilateralment la Constitució vigent en aquell moment.
En tot cas, el que cal tenir clar és que les circumstàncies històriques han canviat tant des del 1978 fins al 2014 que precisament les motivacions que van dur molts catalans a votar Sí fa 36 anys són gairebé les mateixes que els han dut ara a votar Sí i Sí, perquè son els mateixos anhels els que els impulsen, llibertat i democràcia, dos valors que a dia d'avui només garanteix la possibilitat d'autogovernar-nos com qualsevol altre nació del món.
Per tant, reivindicar el 90 per cent de catalans favorables a la Constitució és, a banda d'una exageració, una demostració que la majoria d'aquest poble sempre ha estat del costat de la llibertat i que a dia d'avui, d'aquesta llibertat se'n diu independència. Què se n'ha fet doncs, d'aquell noranta per cent? Doncs que majoritàriament s'ha tornat independentista.
ARA A PORTADA
-
Política L'independentisme evita caure en el replegament identitari per la Diada Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
-
Política La llengua reactiva els joves per la Diada: «Vull poder parlar en català a la universitat» Lluís Girona Boffi | Paula Rovira Moreno
-
Política La reivindicació de l'estat propi torna al centre de Barcelona: les millors fotos de la Diada Hugo Fernández Alcaraz | Ricard Novella
-
-
Política La manifestació de la Diada a Barcelona aplega 100.000 persones segons l'ANC i 45.000 segons la Guàrdia Urbana Pau Espí Solé
Publicat el
06 de desembre de 2014 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
«S'ha agafat Castella com a ànima i espill d'Espanya»
-
Política
L’esquerra independentista mobilitza milers de persones a Barcelona i carrega contra el feixisme
-
Política
Aliança Catalana seria segona força en un Parlament encara més fragmentat, segons una enquesta d'«El Mundo»
-
Política
Les llavors sota les cendres
-
Política
Junqueras avisa del risc de convertir Catalunya en un «búnquer cada cop més petit i aïllat»
-
Política Irene Montero es perfila com la candidata de Podem a les eleccions generals
