Als entusiastes de la Constitució Espanyola els agrada recordar que el 6 de desembre del 1978 el 90 per cent dels catalans van votar Sí en el referèndum que va aprovar aquella llei de lleis. La xifra del 90 per cent és tan certa o tan fal·laç com l'afirmació que el 9 de novembre del 2014 el 88 per cent dels catalans van votar doble Sí en el procés participatiu, però es veu que l'abstenció només s'ha de tenir en compte quan va a favor dels propòsits d'un i s'ha de menystenir quan va en contra.
Però el cert és que de l'any 78 ençà ha plogut molt i han passat moltes coses, i una de ben clara és que molta gent que en el seu moment va votar a favor de la Constitució ara ha votat a favor de la independència, començant pels honorables avis que el 9-N van fer l'esforç d'atansar-se als punt de votació enduts per l'emoció de viure un moment històric. Probablement la mateixa emoció que els va portar a dir Sí a una Constitució que els treia de la dictadura.
Cal tenir en compte que dins d'aquest realisme màgic en què viuen els nacionalistes-nonacionalistes espanyols, la formació de l'Espanya actual se sol explicar com un bolet sortit del no-res, com una trobada ciutadana espontània de milions d'espanyols que van decidir viure un projecte en comú. Això no és cert esclar, perquè la Constitució és producte dels anhels de democràcia d'un país dessagnat per una guerra i per un feixisme de quaranta anys de durada, però als entusiastes de la llei de lleis no els agrada gaire recordar-ho, perquè fer-ho és admetre que hi ha una Constitució del 1978 perquè l'any 1936 uns espanyols es van carregar unilateralment la Constitució vigent en aquell moment.
En tot cas, el que cal tenir clar és que les circumstàncies històriques han canviat tant des del 1978 fins al 2014 que precisament les motivacions que van dur molts catalans a votar Sí fa 36 anys són gairebé les mateixes que els han dut ara a votar Sí i Sí, perquè son els mateixos anhels els que els impulsen, llibertat i democràcia, dos valors que a dia d'avui només garanteix la possibilitat d'autogovernar-nos com qualsevol altre nació del món.
Per tant, reivindicar el 90 per cent de catalans favorables a la Constitució és, a banda d'una exageració, una demostració que la majoria d'aquest poble sempre ha estat del costat de la llibertat i que a dia d'avui, d'aquesta llibertat se'n diu independència. Què se n'ha fet doncs, d'aquell noranta per cent? Doncs que majoritàriament s'ha tornat independentista.
ARA A PORTADA
-
El control català de la Zona Franca: un pas estratègic condicionat pel fangar de Madrid Lluís Girona Boffi
-
Els nous pressupostos preveuen 4.693 milions d'euros més de despesa fins al 2030 Bernat Surroca Albet
-
Un compte conjunt de Zapatero i la seva dona va rebre un milió i mig d'euros entre el 2020 i el 2025 Redacció
-
Publicat el
06 de desembre de 2014 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
El Leviatan devora els seus creadors
-
Política Junts demana que el B1 de català sigui un requisit pel personal dels busos interurbans
-
Política
Junts aposta per Shakira i qüestiona al govern espanyol els «abusos d'Hisenda»
-
Política
Hora de complir
-
Política
Una empresa de l'entorn de Zapatero va pactar una comissió del 3% per la construcció del Hard Rock
-
Política La «prioritat nacional» de Vox només aconsegueix el suport del PP i l'abstenció d'Aliança al Parlament
