No ens enganyéssim. Això de la independència no està fet. Ni de bon tros. De fet, el cas és que ni tan sols està assegurat que molta gent del país hagi captat encara, hores d'ara, la importància i la transcendència d'allò que es decideix en les eleccions al Parlament, el proper 25 de novembre. L'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) era força clara: no es palpa una participació extraordinària en l'ambient. Mal símptoma.

I davant d'això, com sempre però una mica més i tot si s'escau en cas que l'executiu democràticament constituït ho consideri que és important, el govern del país ha d'animar al vot. Per descomptat. Ha de fer-ho per una força política? Evidentment que no. Però ha d'animar a votar? És ben bé un deure democràtic de qualsevol govern que afronti la gestió d'un procés electoral.

Això és el que ha volgut promoure la campanya del “Jo vaig votar” que ha endegat el govern de CiU. I ho ha fet amb un plus de valor: se n'ha parlat. Ho estem fent. Encara que sigui per criticar-la, com alguns partits de l'oposició que sembla que tenen ganes de donar ressò extra a la cosa. Però ja és un gran què, el fet que es parli d'una campanya institucional, per com d'inútils que són en la major part dels casos, per administratives, grises, bordes i incapaces de connectar eficaçment amb ningú. Que els diners de tots que s'han de destinar a aquest flanc no siguin per a no-res, en temps de crisi és una cosa que fins i tot és d'agrair.

El 25N ha de ser històric, però sobretot perquè així ho vulguin els ciutadans de Catalunya. Les ganes de desviar l'atenció o de rebaixar la transcendència del moment hi són, i de la mà d'actors molt potents. Només faltaria que des de Catalunya, i de forma no sectària, amb testimonis en espanyol i amb en Tarradellas i en Llach pel mig (gens de l'imaginari convergent), no es mirés de posar en valor una cita amb les urnes que no és el desenllaç de res, sinó un pas necessari camí del legítim dret a decidir que tot poble hauria de poder exercir. I després ja vindrà la resta. O no. No està fet. Depèn de moltes coses. Per començar, del 25N.