En el debat de política general que comença aquest dimarts a la tarda, més enllà de grans carpetes com l'habitatge, el català o el turisme, tornen a ser significatives les propostes de resolució que els partits independentistes -ara sense majoria al Parlament- plantegen per avançar en clau nacional després dels últims retrocessos electorals. De moment no hi ha cap proposta conjunta entre ERC, Junts i la CUP. Els republicans porten una defensa del referèndum, Junts encara no s'ha pronunciat, i la CUP planteja un nou escenari, segons ha pogut saber Nació: ruptura democràtica i negociació internacional.
La formació anticapitalista, que fa tres anys va portar sense èxit al debat de política general una proposta per fixar la data d'un nou referèndum en la legislatura de Pere Aragonès, ha treballat ara una nova proposta amb la intenció de fer una lectura "realista" del moment, en tant que a hores d'ara, després de l'experiència viscuda i els fracassos acumulats, no veuen com a solució a curt termini la celebració d'un referèndum. En el primer punt de la proposta de resolució recorden que en la darrera dècada gairebé el 80% de la societat catalana s'ha mostrat partidària del dret a decidir en referèndum, però que "aquesta voluntat no s'ha respectat per part de les institucions catalanes i molt menys de les espanyoles".
Davant de l'immobilisme de l'Estat, doncs, volen que el Parlament reconegui que la resolució democràtica del conflicte haurà de produir-se "en un marc de negociació internacional i com a resultat d'una ruptura democràtica prèvia amb l'Estat, des de les institucions catalanes i mitjançant la mobilització social, continuant en el camí iniciat amb el referèndum de l'1-O i la vaga general del 3-O".
"Només actuant amb sobirania, més enllà dels límits constitucionals i estatutaris, i més enllà de les restriccions imposades per les institucions polítiques i judicials de l’Estat, es podran garantir els drets socials bàsics de la majoria de la població en habitatge, subministraments bàsics, alimentació, transport, salut, comunicacions, educació i cultura… d'acord amb grans consensos socials que l’Estat espanyol s’ha demostrat incapaç d’assumir", afegeix el tercer punt de la proposició.
Limitar vols, dissoldre la Brimo i vehicularitat única del català
Més enllà de l'eix nacional, la CUP proposarà al debat mesures en l'àmbit del turisme com una limitació dels vols domèstics i internacionals, amb la prohibició dels jets privats a l'espai aeri internacional i amb la reducció de les terminals portuàries destinades a l’ús turístic. També plantegen modificar la llei del turisme i fer un procés de reconversió turística.
Pel que fa a l'habitatge, la CUP vol regular els preus del lloguer i regular el lloguer de temporada i d'habitacions. Aquesta última qüestió també la defensa ERC i els comuns. En concret, els anticapitalistes reclamen que s'aprovi un règim sancionador, que es faci un registre de grans tenidors i crear un inspector del dret a l'habitatge. Sobre aquesta qüestió, proposen que, en tres mesos, s'estudiï i es treballi en els mecanismes per prohibir habitatges per a un ús no residencial.
Entre altres qüestions, la CUP vol que es derogui la llei sobre el català a l'escola perquè "qüestiona la vehicularitat única del català". A banda, plantegen impulsar una Xarxa Catalana de Supermercats de titularitat pública accessible a tota la població.
A més, els anticapitalistes presenten una proposta de resolució centrada en els atacs d'Israel a Gaza i el Líban. Volen que el Govern reconegui que les accions d'Israel són crims de guerra i contra la humanitat i que iniciï els procediments per tancar l'oficina d'Acció a Tel-Aviv. També aposten per suspendre tots els acords comercials amb Israel amb caràcter i efectes immediats.
També proposen "aturar la repressió" dels Mossos, que es concretaria en no participar en desnonaments, no aplicar la llei mordassa i que la Generalitat no es personés com a acusació contra manifestants. A banda, volen que es revisi el model d'ordre públic, se suspengui l'ús de bales de foam, es dissolgui la Brimo i l'Arro i es creï "mecanismes externs de control democràtic" de les actuacions policials.