L’Audiència de Barcelona ha ordenat la declaració com a investigada i “sense demora” de l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, per l'espionatge amb Pegasus a l’exeurodiputat d’ERC Jordi Solé, segons ha avançat El Nacional i ha confirmat l’ACN. Aquesta resolució implica la tercera imputació d’Esteban per espiar polítics catalans. Recentment, un altre tribunal de l’Audiència de Barcelona també ha ordenat que se citi Esteban com a investigada per l'espionatge als també càrrecs d’ERC Josep Maria Jové i Diana Riba, i abans ho havia estat per l’espionatge a l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès.
En la seva declaració al jutjat pel cas d’Aragonès no va revelar res perquè es va acollir al secret que l’obligava el seu càrrec. Com que les querelles dels afectats per Pegasus i el CNI no es van unificar en un únic jutjat, ara la titular del jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona haurà de citar l’exdirectora del CNI per l’espionatge de Solé, i la titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona, pels casos de Riba i Jové.
En la resolució, el tribunal dona la raó a l’advocat de Solé, Andreu Van den Eynde, també espiat i que ara ha tornat a demanar-ne la imputació, i afirma que “els indicis” de la implicació del CNI “semblen indubtables”.
El consell de ministres, en la petició de la magistrada Maria Antònia Coscollola, l’octubre passat, va negar que el CNI hagués espiat Solé amb Pegasus entre l’11 i el 27 de juny de 2020, tal com sí que es va admetre en el cas d’Aragonès i de 18 persones més, tot i que amb permís judicial. No obstant això, la pericial aportada per Solé --a banda de la de Citizen Lab, que va destapar l’espionatge a 65 persones del món independentista-- va revelar que s’havia usat el mateix sistema d'infecció que el CNI va emprar al mòbil d'Aragonès, i que s'ha admès oficialment.
Davant el resultat de la pericial, el tribunal sosté que existeixen "dades fiables que va ser a través de la remissió d'un SMS maliciós a Jordi Solé en el mateix període de temps i a través de la mateixa infraestructura informàtica que s'ha identificat pericialment com vinculada a les activitats desenvolupades pel CNI entre maig de 2019 i març de 2020 amb autorització judicial formal" i que Esteban, amb garanties legals, ha d'aclarir-ho al jutjat.
Coincidència temporal i de "malware"
En la resolució, l’Audiència raona que “no pot descartar-se la rellevància d'una eventual coincidència tan temporal, com la del mecanisme d'infecció pel malware (SMS) i la del domini utilitzat (statsupplier.com) per a introduir aquest programa en els dispositius pretesament espiats, tractant-se a més de persones amb vincles polítics identificables amb el moviment independentista en tots dos supòsits”. Per això, conclou que la declaració d'Esteban com a investigada és necessària perquè era la directora del CNI quan es va produir la infecció al mòbil del llavors eurodiputat republicà.
El tribunal afegeix que “és cert que la incertesa major que pesa sobre el procediment és la de si l'espionatge va ser o no objecte d'autorització judicial que li donés cobertura, en cas de poder atribuir-se al CNI, extrem que també haurà de ser objecte de comprovació. Però també ho és el que sobre tal incertesa podrà si és el cas i si així ho estima pertinent aportar dades la indicada senyora Esteban”.
El tribunal també ha aprovat, com li havia demanat l’advocat d’ERC, que la magistrada Coscollola sol·liciti i incorpori a la investigació de Solé l’expedient desclassificat pel govern de Pedro Sánchez sobre l’espionatge a Aragonès que el consell de ministres va donar al jutjat que investiga aquest cas, el d’instrucció 29 de Barcelona.
“El funcionament del programa i els mètodes utilitzats pel CNI en supòsits en què va existir autorització judicial poden ser també indicis rellevants per a examinar en aquest cas diferències i similituds. Per això entenem que és procedent la diligència de recerca esmentada”, conclou el tribunal.